La Fia-faia és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Reconeixen les festes del foc de 63 municipis de Catalunya, Andorra, Occitània i l'Aragó

Aquestes tradicions, d'origen precristià, se celebren en comarques com el Berguedà, el Pallars, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça

La decisió s'ha pres aquesta tarda a Namíbia

Fia-faia

| 01/12/2015 a les 16:13h
Arxivat a: Cultura, Sant Julià de Cerdanyola, Patrimoni de la Humanitat, Berguedà, Fia-faia, Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, UNESCO, Falles dels Pirineus, Bagà
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/12/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Desenes de faies s'encenen a la foguera de Sant Julià de Cerdanyola Foto: Pere Gendrau


S'han complert tots els pronòstics. Les falles del Pirineu són, des d'avui, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Després d'uns dies d'angoixa i espera per conèixer el veredicte de la UNESCO, l'organisme ha fet oficial aquest dimarts el seu reconeixement a la candidatura "Festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus", que inclou 63 pobles de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Aragó, i entre les quals es troba la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.


Totes aquestes festes tenen orígens molt antics, precristians de culte al sol molt relacionades amb l'èxit de les collites, i l'arribada del bon temps amb el solstici de l'estiu. No obstant això, algunes també es relacionen amb la fecunditat, fer fora els mals esperits o els rituals solars.

Entre elles, a part de la Fia-faia, també s'hi troben algunes festes molt populars al Pallars, com les falles d'Isil, on és tradició la baixada de grans troncs encesos de la muntanya. Com a representants pallaresos també formen part de la candidatura les falles de la Pobla de Segur i les d'Alins. Més enllà trobem, entre d'altres, les de Boí, Taüll, Erill-la-Vall, Barruera, Durro, El Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l'Alta Ribagorça, les falles d'Arties i Les, a la Val d'Aran.

Per demà hi ha organitzats una sèrie d'actes coordinats entre tots els municipis fallaires, que tindran lloc conjuntament a les 19:30h. A Bagà i Sant Julià de Cerdanyola en què es farà un repic de campanes i es cremaran algunes faies. Per altra banda, a Isil, Alós i València d'Àneu es farà un acte on també hi haurà xocolatada, i a la Pobla de Segur s'encendrà la foguera i una falla. A més, també es llegirà el manifest de tots els pobles fallaires.

Màxims històrics

La Fia-faia és una de les tradicions més antigues de l'Alt Berguedà, que se celebra cada any per cridar el bon temps i la bonaventura en les collites i que, en els darrers anys, ha tornat a revifar com una de les festes més estimades de l'Alt Berguedà. De fet, aquesta havia passat mals moments ara fa uns 20 anys, fins al punt que, a Sant Julià de Cerdanyola havia quedat gairebé al límit de l'extinció.

No obstant això, l'engrescament de la gent gran i el canvi de tendència va funcionar com una injecció d'optimisme per a la festa que, segons va poder confirmar NacióBerguedà, va arribar a màxims de participació durant l'any passat. Lluís Esperver, un dels faiers de Bagà més experimentats i amb més de 40 anys de Fies-faies a l'esquena explicava que s'havia arribat a un "màxim històric", amb tantes torxes que no hi cabien a la plaça Porxada.

Aquest any, però, s'espera que aquest nombre de participació encara augmenti més, superant les 500 faies, i amb un aire especial, després d'aquesta esperada proclamació.

Les torxes de la Fia-faia estan fetes amb Chephalaria leucanta i poden arribar als tres o quatre metres, amb un gruix que pot superar els dos pams. En el cas de Sant Julià de Cerdanyola, l'herba envolta un pal i, a Bagà, aquesta mateixa es lliga amb cordes i se sosté directament amb les mans.

VÍDEOS Les falles, una tradició pirinenca que ja és Patrimoni de la Humanitat

GALERIA DE FOTOS de la Fia-faia (Pere Gendrau)
 

Una parella sosté una faia a Bagà Foto: Pere Gendrau

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Lara encapçalant el plenari.
Josep Lara encapçalant el plenari. | Pilar Màrquez Ambròs
Pilar Màrquez Ambròs
Francesc Xavier Francàs, vicepresident de l'ens i que havia assumit la presidència accidental, ha aprofitat el seu torn de paraula per desmentir divisió dins del PDECat
Les Raindrop després d'una actuació a la plaça de Sant Pere de Berga.
Les Raindrop després d'una actuació a la plaça de Sant Pere de Berga. | Raindrop
Pilar Màrquez Ambròs
L'objectiu és cantar les diferents composicions de la simbòlica peça - a tres veus femenines - en els actes que es fan al país per la llibertat dels presos
El bibliotecari Francesc Puig; el regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall i la presidenta dels comerciants, Núria Masforroll, amb Vicenç Zumajo.
El bibliotecari Francesc Puig; el regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall i la presidenta dels comerciants, Núria Masforroll, amb Vicenç Zumajo. | Cedida
Pilar Màrquez Ambròs
Hi destaca el recital "A la Vida" de poesies d'Ovidi Montllor a l'Església Vella, amb la veu de l'actriu Maria Casellas