18
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
19
de novembre
a les
10:29h
L'Ajuntament de Berga i el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs han rebut, al llarg d'aquest dimecres, centenars de correus dirigits a l'alcaldessa de la ciutat, Montse Venturós, on s'indica que s'emprendran mesures legals si, finalment, el consistori decideix canviar el nom d'alguns dels carrers dedicats a verges, sants i militars, així com ho va proposar el Centre d'Estudis fa unes setmanes.
“Si deciden cambiar los nombres de sus calles, les denunciaremos por incitación al odio i prevaricación”, alerten a la carta, tot destacant que, els sants, per exemple, van ser reconeguts per les seves vides “exemplars”. En la mateixa línia, es pregunten: “¿Creen que las vidas de estas personas avergüenzan a la población y la de pistoleros de la Guerra Civil como son algunos de los nombres propuestos, no?”.
Segons el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, aquestes cartes enviades a través d'un formulari al seu correu i al del consistori provenen d'arreu de l'Estat espanyol i, principalment, de Madrid. La motivació, consideren, és “pressionar l'alcaldessa de Berga”, després que aquesta setmana, les pàgines web d'extrema dreta Libertad Digital i germinansgerminabit.org publiquessin una notícia al respecte. Un text, afirma el col·lectiu anarquista, “falsejat” i de "deliri" ja que, fins i tot, asseguren que "s'inventa una falsa afinitat entre la CUP de Berga i el Centre d'Estudis”.
A Germinans Germinabit, es critica que no se salvi, ni tan sols, el religiós berguedà Mossèn Armengou, a qui consideren “capellà xenòfob” i “instigador de la lluita armada”; i critiquen que sants i sacerdots perdin els seus honors perquè els substitueixin polítics, milicians anarquistes, maquis, pistolers i altres “tallaventres”.
En aquest sentit, aquests dos diaris digitals afirmen que la CUP està declarant la "guerra" a l'Església, i recorden que, durant la darrera campanya electoral, el bisbe de Solsona, Xavier Novell va donar suport a Junts pel Sí: “En estas manos està el futuro de Cataluña, y así le devuelven el favor al obispo Novell. La revuelta pacífica i sonriente, la llaman”. I per acabar, Libertad Digital recorda que, "para más deshonra del actual equipo cupero de gobierno", Berga va ser partidària de Felip V durant la Guerra de Successió, i va declarar Franco com a fill predilecte de la vila durant la visita que va fer el 1966.
“Si deciden cambiar los nombres de sus calles, les denunciaremos por incitación al odio i prevaricación”, alerten a la carta, tot destacant que, els sants, per exemple, van ser reconeguts per les seves vides “exemplars”. En la mateixa línia, es pregunten: “¿Creen que las vidas de estas personas avergüenzan a la población y la de pistoleros de la Guerra Civil como son algunos de los nombres propuestos, no?”.
Segons el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, aquestes cartes enviades a través d'un formulari al seu correu i al del consistori provenen d'arreu de l'Estat espanyol i, principalment, de Madrid. La motivació, consideren, és “pressionar l'alcaldessa de Berga”, després que aquesta setmana, les pàgines web d'extrema dreta Libertad Digital i germinansgerminabit.org publiquessin una notícia al respecte. Un text, afirma el col·lectiu anarquista, “falsejat” i de "deliri" ja que, fins i tot, asseguren que "s'inventa una falsa afinitat entre la CUP de Berga i el Centre d'Estudis”.
A Germinans Germinabit, es critica que no se salvi, ni tan sols, el religiós berguedà Mossèn Armengou, a qui consideren “capellà xenòfob” i “instigador de la lluita armada”; i critiquen que sants i sacerdots perdin els seus honors perquè els substitueixin polítics, milicians anarquistes, maquis, pistolers i altres “tallaventres”.
En aquest sentit, aquests dos diaris digitals afirmen que la CUP està declarant la "guerra" a l'Església, i recorden que, durant la darrera campanya electoral, el bisbe de Solsona, Xavier Novell va donar suport a Junts pel Sí: “En estas manos està el futuro de Cataluña, y así le devuelven el favor al obispo Novell. La revuelta pacífica i sonriente, la llaman”. I per acabar, Libertad Digital recorda que, "para más deshonra del actual equipo cupero de gobierno", Berga va ser partidària de Felip V durant la Guerra de Successió, i va declarar Franco com a fill predilecte de la vila durant la visita que va fer el 1966.