L'avianesa Maria Xandri travessa Sudamèrica en bicicleta: «És una experiència increïble»

L'avianesa Maria Xandri no ho considera un gest meritori, però del passat mes de setembre del 2014 fins al maig del 2015 va recórrer uns 13.000 quilòmetres per tot Amèrica del Sud, només, amb una bicicleta. Una aventura que Xandri, de 24 anys, va compartir amb la seva parella, Adrià Escrich amb l'objectiu de viure una experiència única. Els dos van travessar el Perú, Bolívia, Argentina, Xile, Uruguai i el Brasil, i ho van fer amb tan sols 220 dies plens de records i aventures. Més recentment, i després d'haver-ho paït, Xandri i Escrich han volgut explicar el seu viatge des d'Avià, un projecte que han anomenat A vista de pedal, i on es relata una experiència única.

Recórrer Llatinoamèrica és un repte, però fer-ho en bicicleta, es pot considerar, fins i tot, una fita heroica. En què va consistir el viatge?
Maria Xandri: Van ser 220 dies, 7 mesos i pico de viatjar per tot Llatinoamèrica amb bicicleta, però a part de la bicicleta també vam utilitzar en alguns casos l'autobús, vam fer bastant autoestop i vam intentar pedalar les parts més interessants. 

En total, de quina distància o quilòmetres parlem?
Vam anar resseguint els Andes, el Perú, Bolívia, Argentina, Xile, i a la Patagònia vam tornar per l'altre costat fins a Buenos Aires, i vam fer la costa de l'Uruguai i el sud del Brasil. En total, uns 13.000 quilòmetres, però en bici cap a uns 6.000. Sembla molt, però en realitat no és tant, ja que ho vam fer amb uns set mesos i per a nosaltres no era un repte físic, sinó una manera de viatjar i veure coses. De fet, tampoc érem turistes, sinó que érem viatgers, dormíem molt a casa de la gent nativa, i hi havia dies d'autonomia, quan trèiem la tenda i dormíem allà. 

Quin va ser el motiu d'aquest viatge?
Nosaltres teníem en ment el fet de voler viatjar, i vam donar prioritat a fer això. Vam deixar la feina i vam decidir agafar un any per viatjar... Crèiem que era un bon moment per fer-ho. Havíem fet algun viatge curt amb bicicleta i en teníem moltes ganes perquè per a nosaltres la bicicleta és un mitjà perfecte. 

Per què?
Perquè vas més ràpid que caminant i més lent que amb autobús, i permet no tenir cap carcassa a sobre. 

Una experiència valenta...
Sí, però no és gens meritori, és tenir ganes i tenir temps perquè, la resta, no té cap mena de complicació. És anar fent el dia a dia. No sabíem mai on dormiríem, però era l'al·licient del viatge de viure com uns nòmades. A més, no teníem bitllet de tornada. 
 
Per tant, ha estat un viatge molt improvisat.
Sí, estàs en contacte directament amb l'entorn, i això la gent local fa que es relacioni molt amb tu, que et parin pel carrer... Estàs molt més en contacte amb la gent i la natura.

D'aquest viatge, què considera que n'han tret?
Ha estat una experiència totalment positiva, però també amb moments de tot. La bicicleta dóna coses molt bones, però al final acaba essent una relació amor-odi perquè, per pebrots, has de seguir pedalant (riure). Però és una experiència increïble. 

Van tenir algun problema? Què és el que més els va costar?
El problema més gran potser eren els cotxes i els camions, que a la carretera no respecten gaire. També un petit problema de salut a Bolívia i al Perú, però en general, ho tornaríem a fer. 

Es van sentir en perill en algun moment?
Tenim la idea que Sudamèrica és perillós, i a mi m'han intentat robar més cops a Barcelona que a tot Sudamèrica. Et pots trobar gent dolenta a tot arreu, però vam tenir la sort que no vam tenir cap mena de mala experiència amb ningú. Fins i tot, la gent d'allà ens deia que precaució i alerta, però nosaltres sempre que vam tenir algun problema, algú altre estava preparat per donar-nos un cop de mà i solucionar-ho. La gent d'allà ens va semblar molt hospitalària i molt oberta. 

Què és el que més recorda o la va impactar?
El trencament cultural, la diferència cultural d'aprendre coses noves, sobretot, al Perú i a Bolívia, que són més diferents. A més Bolívia també té un potencial paisatgístic molt diferent al d'aquí, però de muntanya i fotos de postal, la Patagònia és molt i molt guapa. Cada país tenia coses diferents i coses molt boniques. No et sabria dir...

I alguna experiència que mai recordarà?
Una experiència molt bona va ser creuar el Salar de Uyuni, que és un salar que vam estar tres dies pedalant, i que només veus sal a tot el teu voltant. A més, estàs a uns 4.000 metres. Va ser dels moments més interessants. 

A més, de tota aquesta aventura en van voler deixar constància en un bloc.
Sí, el bloc el fèiem a mesura que trobàvem Internet, cada dues setmanes, o a vegades passava un més. Fins llavors, clar, no podíem actualitzar. Però intentàvem actualitzar perquè era la manera de contactar amb els nostres coneguts.