La Patum celebra 10 anys de Patrimoni de la Humanitat

Tal dia com avui de fa 10 anys, la Patum de Berga va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Aquesta declaració es va anunciar des de París, on un jurat va decidir que la candidatura berguedana fos l'única premiada, de totes les que s'hi postulaven de l'Estat espanyol. Així doncs, el flamenc i la tradició galaicoportuguesa, la primera de les quals va ser declarada el 2010, en van quedar excloses. 

La declaració de la UNESCO va venir com un regal inesperat després que el gener del 2001, quatre anys abans, comencessin els treballs per aconseguir tirar endavant la seva candidatura. El 2002, gairebé un any després de realitzar tota la paperassa corresponent, la Generalitat de Catalunya presentava la proposta al Consell Nacional de Patrimoni, tot i que la candidatura no es va aprovar fins el 18 de juny del 2004. 

Un any i mig després, la UNESCO deliberava i, quan el 25 de novembre la notícia es va fer oficial, l'eufòria es va desbordar i l'enhorabona va córrer per tots els municipis del Berguedà, amb especial transcendència a Berga. Davant d'aquest anunci, els ciutadans van organitzar una precipitada mobilització, i el Tabal va sortir al carrer de manera totalment extraordinària, conjuntament amb mig miler de persones. Aquest gest no s'ha tornat a repetir des de llavors.

10 anys de feina

Després de 10 anys, la feina per promocionar la Patum continua d'una manera intensa i diferent. Segons ha manifestat en diverses ocasions el gerent del Patronat de la Patum, Albert Rumbo, durant aquesta dècada s'ha treballat per difondre la festa berguedana arreu del món. Per això, s'ha fomentat un acostament amb altres celebracions declarades per la UNESCO, i mitjançant exposicions itinerants i centenars de xerrades, s'ha portat el seu coneixement allà on s'ha pogut. 

Alhora, també cal destacar la gran injecció de finançament que ha suposat aquesta declaració, un fet que ha permès continuar amb la Patum tal com es coneix, malgrat que Berga sigui una ciutat petita i amb importants dificultats econòmiques. 

Fent balanç dels 10 anys, doncs, la pregunta és obligada: Es pot considerar que s'ha fet prou? Una part important de Berga n'està segura, mentre que una altra, bona part del teixit associatiu i comercial de la ciutat, pensa que la festa potser es podria encarar cap a una altra direcció, aconseguint-ne un major aprofitament durant l'any. Unes crítiques, no obstant, que sempre s'han dit amb la boca petita, sense propostes concretes ni mitjans efectius per materialitzar-se.

La Patum és cada vegada més coneguda, surt als mitjans de comunicació i genera curiositat arreu del món, però també queden obertes certes incògnites sobre el seu futur. Calen canvis? Cal donar-li més cobertura? Caldria un finançament més estable i sostingut en el temps? De moment, la Generalitat ja ha afirmat que no hi haurà una llei pròpia que reguli la festa, i la Casa de la Patum es preveu lluny, a causa de les finances del consistori. Potser caldria parar-se i començar a pensar com es voldrà celebrar aquesta festa, quan es compleixi la majoria d'edat de la declaració. Queden 8 anys per endavant i molta feina per fer.