Giovinetto: «D'Oh Happy Day! ens endurem un record que no oblidarem»

Giovinetto significa joventut, però ningú s'esperava que aquests 12 joves de Puig-reig, Berga, Navàs i Gironella poguessin arribar a trepitjar tan fort. De fet, van entrar a Oh Happy Day! gairebé de retruc, i no va ser fins que van ser a dins, que s'ho van començar a creure. I ara, després de tres gales i havent aconseguit la immunitat amb la millor cançó de la nit, aquests joves berguedans comencen a veure un horitzó que mai s'haguessin imaginat. La competició està essent dura i llarga, però el més difícil ja ho tenen fet. Com viuen l'experiència, els seus inicis i els grans somnis del cor, els explica en nom del grup, Queralt Iglesias.

D'on surt el cor Giovinetto?
Tot el grup Giovinetto venim de la Polifònica. Vam anar de viatge a Mèxic, i allà ja vam començar a fer peces, però un dia, un noi del grup que està a l'ESMUC va fer un grup de whatsapp i ens va dir 'vinga nois, que ens presentarem a Oh Happy Day!'. I tots en plan 'si home, no no no, ens eliminaran al càsting'. Però vem fer el càsting i al cap d'uns dies ens van dir que havíem passat. 

I el nom?
Perquè vam fer l'òpera Turandot amb la Polifònica, i hi ha una escena que diu giovinetto, que significa joventut en italià, i com que la majoria de música clàssica està escrita en italià, va sortir això, i com que som el jovent, doncs vam dir que vinga, Giovinetto. 

Però sou un cor que ja havíeu fet alguna cosa abans tots junts?
Havíem quedat dos o tres dies per fer algunes peces, però perquè érem els xics de la Polifònica. Però no, va ser per Oh Happy Day! quan vam començar a fer algo. La veritat és que tot va començar dues setmanes abans del concurs. 

Per tant, va ser molt improvisat. Com veu viure el moment en què veu veure que estàveu a dins?
Durant el càsting, tothom creia que no passaríem; com vols fer una cosa per d'aquí a dues setmanes? A més, no teníem cap de les sis cançons a punt... era impossible. Però vam, vam dir 'ho provem!', i si surt malament, vam quedar que no diríem res a ningú (riure). I després de dues setmanes ens van dir que havíem passat. 

Quines van ser les sensacions?
Va ser molt bo perquè tots ens n'havíem mig oblidat. I un dia, el director ens obre pel whatsapp i ens diu: 'Que hem passat!' I el primer va ser dir merda, perquè tothom té universitat, batxillerat... Tothom està estudiant, i vam pensar: 'Ara què fem?'

Una vegada a dins, durant aquestes últimes setmanes us heu distingit clarament de la resta de grups per cantar un estil de música molt més clàssica. Creieu que us beneficia?
Quan vam fer Lacrimosa sí que va ser un punt, perquè tothom ens va dir que mai havia sentit una cosa igual, que havíem innovat. Però ara estem trobant que ens diuen que som massa clàssics, però clar, tampoc és culpa nostra... I ara estem intentant fer millores. 

De fet, en aquesta última gala us comentava el jurat que éreu com estàtues de cera...
Sí (riure), ens van dir això. I crec que ens ho van dir perquè tampoc no sabem ballar gaire bé. Però jo miro la primera gala i miro la d'ara, i penso que estem molt més còmodes. 

El que sí que és cert, és que el moment d'acabar l'actuació ha de ser molt emocionant. De fet, a més d'un de vosaltres se li ha escapat alguna llàgrima...
Portes la pressió de tota la setmana, tothom estudia, i n'hi ha que estudien de tardes. Ens trobem que  no tenim uns horaris que a tothom vagin bé, i assagem de les 21.00 a les 00.00 hores, normalment. La veritat és que tothom porta un ritme... que és molt dur. 
 
Us esperàveu el boom que heu suposat, tant a nivell comarcal, com en el conjunt del concurs?
No, nosaltres vam entrar al concurs dient 'a veure què passa'. Teníem molt clar que potser ens eliminarien, però nosaltres entràvem per passar-nos-ho bé. Però ara, hem arribat a un nivell que diem 'uf, cap a on anem!' 

I a més, en aquesta última gala, heu guanyat la immunitat per haver fet la millor cançó.
Sí, era una cançó que havíem fet amb la Polifònica, però només la feia una solista i nosaltres la sabíem en català. Primer vam pensar que no ens sortiria, però mira...

Per altra banda, què és el que més us costa, sense tenir en compte el ball?
Ens costa molt a nivell de grup acabar les coses. Sempre trobem alguna excusa per no acabar fent la feina. A més, amb la Polifònica lliguem molt, però aquest concurs és més modern i vol les coses tallades. I ara, ens costa no fer-ho tan lligat i més modern. Les altres coses, l'afinació per exemple, som un grup que afinem bastant. 

I el que més us ha motivat?
El que més ens motiva és quan estem allà, i el jurat ens diu la valoració. Llavors pensem en com ens ho hem currat aquesta setmana i que la següent potser serà millor. Vas fent petites passes i vas millorant. Però quan vam fer Queen i la Chenoa ens va posar un vermell... ens vam desmotivar moltíssim!

Us veu desmotivar per un vermell? Però si teníeu dos punts verds, per altra banda.
Sí, sí, moltíssim. Som molt perfeccionistes, i el director també. 

Podem esperar que Giovinetto arribi a la final?
Mira, depèn del dia, perquè hi ha dies que veus que les cançons que fan els altres cors no són bones, però, per exemple, a l'última gala van ser totes molt bones... I penses que si la gent continua amb aquest ritme, no sé si ens veiem a la final. Ara comença a haver-hi la competència, i no ens ho esperàvem. 

I què fareu si guanyeu?
Si guanyem, ens passarà igual que quan ens van dir que sí al càsting. No tenim res pensat. Si guanyem, ens imaginem que hi haurà molts concerts... Però és que també tenim molta feina! L'únic que ens hem dit és que quan acabem, al menys una setmana la volem per reflexionar i parar. 

També pot ser que us eliminin... Llavors què?
Bueno, els dos primers dies serà una mica així, però és un concurs i ens ho hem passat molt bé. Ens ha agradat molt, però si ens eliminen, farem més coses per concerts que ens puguin sortir. 

Què considereu que us ha aportat aquest concurs?
Ens endurem un record que mai no oblidarem. Jo crec que tots estem flipant encara, estem sortint a la tele, ens fa molt il·lusió i, per exemple, a la Festa dels Súpers, tothom ens coneixia. És molt guai, una experiència única.