La gironellenca Judit Franch acaba al Cap de Creus una dura Transpirenaica per la diabetis

“No és un problema tenir diabetis; no t'ha de fer por”, assegura Franch després de realitzar la travessa entre el cap d'Higer i el cap de Creus

per Aida Morales , 19 d'octubre de 2015 a les 09:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Judit Franch arriba al Cap de Creus. Foto: @Judit_Franch


L'esportista gironellenca Judit Franch, que es va plantejar, conjuntament amb l'esportista Jordi Marco, realitzar la travessa de 750 quilòmetres que suposa la Transpirenaica, entre el cap d'Higer i el cap de Creus, ha finalitzat, aquest dissabte, un repte de més de 15 dies que ha estat, segons ella mateixa ha explicat a NacióBerguedà, més dur del que s'esperava. Franch realitzava aquest projecte per recaptar fons per la diabetis, malaltia que ella mateixa pateix, i també per demostrar a tothom que aquesta malaltia no ha de ser un “impediment” per a tirar endavant cap tipus de fita. 


D'aquesta manera, aquest dissabte a les 14.30 hores, Franch arribava al Cap de Creus sola, després de la lesió del seu company quan passaven per Puigcerdà, i havent superat, ella, una lesió que també li havia deixat molèsties des del primer dia. I és que, després de la primera jornada de 65 quilòmetres per asfalt sortint del País Basc, la gironellenca va començar a tenir mal al tibial, que se li va inflamar durant els dos següents dies. Això va provocar que, en aquell punt, Marco i ella haguessin de suspendre la marxa durant dos dies, evitant lesions més greus, i reprenent la fita a Conangles. En aquest punt, van evitar el tram del Pirineu aragonès, i en comptes de 750 quilòmetres, en van fer 550. 

 
Per a Franch, aquest va ser un dels moments més durs de la travessa, que es va sumar a una climatologia també molt difícil de boira i pluja que, anímicament, ha afirmat que tampoc ajudava. “Que la lesió m'aparegués el primer dia, va ser dur”, ha declarat. No obstant això, el seny va imperar sobre l'orgull, i els dos dies de descans li van permetre continuar amb força fins a Catalunya. Segons ha explicat, durant el seu pas per Puigcerdà va ser quan es va anar trobant més bé. Una sensació, però, que no va compartir el seu company de ruta que, en aquell moment, va tenir una lesió al turmell que el va obligar a abandonar la cursa. A partir de llavors, la gironellenca va continuar sola durant una setmana més.


“Vaig anar còmode, el fet que jo no portés GPS ni mapa no va ser un problema perquè vaig anar seguint les marques del GR”, ha explicat. A més, ha indicat que està “acostumada” a anar moltes hores sola per la muntanya, així que l'experiència també va ser enriquidora.

En aquest punt, Franch ha assegurat que “ho tornaria a fer”, sobretot, per l'experiència “a nivell personal i pel sentiment per la causa” de la diabetis. A més, ha lamentat que només pogués fer un dels quatre cims que tenia projectats (el del Puigmal), una espina que li queda clavada, i que s'intentarà treure en el futur. 

Ara, a més, després de 750 quilòmetres, la corredora de Gironella torna a casa amb un missatge molt contundent de cara a la gent diabètica. “No és un problema tenir la malaltia; no t'ha de fer por”, ha destacat, tot mostrant-se satisfeta de la travessa, així com de la recollida de fons que s'està realitzant per a la Marató de TV3.

 

Participació