Judit Franch farà 750 km per la diabetis: «Amb voluntat tot és possible»

La gironellenca Judit Franch és una de les noves promeses de les curses de muntanya a Catalunya. Amb 29 anys, i tan sols tres en el món de les ultra trail, ja ha destacat per haver liderat la de Collserola el 2013, haver quedat segona a la GT Peñalara 2014, i tercera en curses de gran renom com la Guara Somontano el 2014 o la Transgrancanaria Adavancet del mateix any. No obstant això, la seva passió per les ultres va començar a la Cavalls del Vent fel 2013, quan va quedar en cinquena posició. Poc abans, però, li acabaven de diagnosticar diabetis tipus 1, una malaltia que, més enllà de frenar-la, li ha acabat donat benzina per tirar endavant projectes que combinin la seva passió per la muntanya, i la solidaritat. En aquest punt, aquest divendres començarà, conjuntament amb l'esportista Jordi Marco,  una travessia de 750 quilòmetres entre el cap de Creus i el cap d'Higer, al Cantàbric. Franch es planteja fer la Transpirenaica en tan sols 16 dies i pujant quatre dels cims més alts del seu recorregut: el Mont Perdut (3.355 metres), l'Aneto (3.400), la Pica d'Estats (3.143) i el Puigmal (2.900). 

Aquest proper 2 d'octubre es plateja fer la Transpirenaica per recaptar fons per a la Marató de TV3 que, aquest any, parlarà de la diabetis. Què la ha portat a començar aquest repte?
Aproximadament, fa un any que vaig conèixer el Jordi Marco, i va ser ell qui em va proposar enfrontar-nos a un repte d'aquestes característiques. Quan ja havíem decidit tirar-ho endavant, em vaig assabentar que la Marató anava destinada a la diabetis i a l'obesitat. Això va suposar una motivació extra per a mi. 

És també un repte personal? 
Sí que ho és, perquè al llarg de tota la temporada participo en diferents curses i en això hi tinc més experiència. Però en canvi, mai he recorregut 750 quilòmetres en un temps relativament curt. Aquí, la contrincant més difícil a batre seré jo mateixa, i totes les situacions que puguin sorgir durant el repte. 

Quin ha estat el motiu que els ha portat a triar aquesta travessa i no una altra?
Perquè és un recorregut proper a casa i que cap dels dos havíem fet.

Més enllà del repte personal, una de les finalitats és recaptar fons per a la Marató. Com ho faran?
A través d'una plataforma que es diu www.retotrail.org es podran fer donatius, i també a la Fundació de diabètics d'Espanya. A més a més, estem venent samarretes de la Transpirenaica, que la gent pot comprar per 10 euros, i que aniran destinats íntegrament a la causa. 

 Durant la travessa, també es gravarà un documental. Com ha estat això?
El Borja Olalfa, que és el realitzador del documental, em va proposar fer el seguiment dels millors moments de la temporada, posant atenció en aquest repte.

Pel que fa a la diabetis, vostè la pateix des de fa tres anys. Com va ser el moment en què se'n a assabentar?
En el moment que ho vaig saber va ser molt dur i, evidentment, la vida canvia molt. Les primeres coses que vaig pensar van ser que no podria tornar a fer esport amb normalitat, i que no podria participar a la Cavalls del Vent del 2013 que, en un principi, era el meu objectiu. Per sort, però, amb molt esforç i respecte cap a la malaltia, vaig decidir tirar-ho endavant, i el temps m'ha demostrat que no m'havia de rendir. A més, l'esport m'ha ajudat a poder fer una vida gairebé normal en el meu dia a dia a nivell d'alimentació. 

També és a partir d'aquest moment quan comença amb força la seva carrera esportiva. Quina relació té? Es podria dir que la diabetis li ha obert un nou món?
No, simplement va ser una coincidència. De fet, l'únic lloc on esmento que sóc diabètica és darrere del dorsal, perquè crec que és una informació imprescindible en cas que patís un accident. Però jo em considero una participant més de la cursa. 

Aquesta malaltia, però, és dura i requereix d'un gran autocontrol i força de voluntat. És així, en el seu cas?
Sí, tot i que com ja he dit, el fet de fer esport em permet tenir més marge per no haver de controlar-me en segons quines situacions. Podríem dir, que la meva voluntat a l'hora d'entrenar es veu compensada a l'hora dels àpats. Està clar, però, que el dia que redueixi el meu ritme d'entrenament o l'esport d'alta intensitat, no em podré permetre segons quines coses que menjo actualment. 

De la diabetis, aquest any se'n parlarà molt intensament durant la Marató. En el seu cas, quin és el missatge que voldria enviar?
Doncs el missatge és que amb voluntat tot és possible, i que una malaltia, almenys la diabetis, no pot impedir fer el que un es proposi, sempre seguint els consells dels experts i passant uns controls rutinaris.