El dèficit fiscal al Berguedà supera els 87 milions d'euros anuals

Un estudi del Cercle Català de Negocis també destaca que la renda familiar de la comarca està per sota de la mitjana

per Aida Morales , 3 de febrer de 2016 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dèficit fiscal anual del Berguedà és de 87.246.093 euros, el que significa que des de l'any 2000 fins ara, l'Estat espanyol ha deixat d'invertir-hi més de 923 milions d'euros, segons les dades del Cercle Català de Negocis. La institució va fer un extens informe sobre l'impacte real que té el dèficit fiscal sobre el territori i va analitzar com afecta sobre les comarques, vegueries, capitals de comarques i municipis amb més de 5.000 habitants.

En el cas de la ciutat de Berga, per exemple, el dèficit fiscal és de 18,8 milions d'euros, una xifra que supera lleugerament l'actual nivell de deute de l'Ajuntament de la ciutat. L'informe conclou, en aquest apartat, que "molts ajuntaments podrien liquidar tot el seu deute en menys de mig any si hi destinessin íntegrament el seu dèficit fiscal". Per altra banda, l'estudi també contempla el dèficit fiscal de Gironella, que xifra en 1,8 milions d'euros.


Els municipis de més 5.000 habitants amb més deute fiscal són Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Badalona. Per comarques, Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat són les més afectades. El Cercle assegura que "totes les comarques catalanes, fins i tot les relativament més pobres, tenen un nivell de riquesa per càpita superior a la mitjana espanyola. Per tant són contribuents nets a la solidaritat entre territoris".

La Renda Familiar del Berguedà, per sota de la mitja catalana


L'anàlisi també posa el focus amb la renda familiar disponible per comarques. El Berguedà es troba per sota de la mitjana catalana, tot i que en una millor posició que altres comarques com ara Osona, el Bages, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Garraf, el Pla d'Urgell o el Montsià.

Segons el mateix estudi i en referència a les inversions per part de l'Estat a Catalunya, el Cercle Català de Negocis assegura que s'han reduït en un 50% entre els anys 2004 i 2014. Enguany, "el Ministeri de Foment preveu invertir 1.072 milions d'euros a Catalunya, dels quals n'executarà només una part. Mentrestant, té 5.939 milions pendents d’executar a la Regió Metropolitana de Barcelona, als quals encara s'han d’afegir els 4.000 de la línea orbital ferroviària".

A tall de conclusió, l'estudi del CCN constata que "en una Catalunya independent totes les comarques sortiran beneficiades" i "els municipis i les comarques més afavorits per la independència seran aquells que actualment tenen una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana", com és el cas del Berguedà.
 

Estudi del CCN sobre el dèficit fiscal a Catalunya / Cercle Català de Negocis

 

Participació