Konventpuntzero prepara un desè aniversari encara «més trencador»

Un vell piano esclafat a terra i els rastres de sis dies d’art i creació. Això, a part del bon record i del cansament dels seus impulsors, és tot el que queda del festival d’art Konventpuntzero que va omplir tots els espais de vell edifici del Convent de Cal Rosal des del dissabte 28 de juny, fins aquest passat dijous 3 de juliol.

 

Durant aquests sis dies, Konventpuntzero ha aconseguit una simbiosi perfecta entre allò bell i allò abandonat. La decadència ha esdevingut valor, i la ruptura, oportunitats. 

 

Així ho ha volgut explicar un dels promotors del projecte, Pep Espelt, que ha reconegut que el festival d’aquest any era “molt ambiciós”. Totes les obres –des de la pintura, fins l’òpera, passant pel cinema, la gastronomia i la poesia- han versat sobre Pere Portabella i el Silenci abans de Bach, però serà l’any que ve, en el desè aniversari del festival, quan “s’intentarà trencar-ho tot”. 

 

Segons Espelt, aquest any el festival ha estat “molt galerític”, amb exposicions i quadres. Tanmateix, de cara l’any que ve, es buscarà una cosa diferent i trencadora per celebrar els deu anys del Konventpuntzero. En aquest aspecte, s’intentarà arribar a una obra “més mental” que parlarà de renovació en tots els camps i que versarà sobre la figura de l’escriptor francès d’origen xinès i guardonat amb el Premi Nobel de la Literatura Gao Xingjian.  

 

Tot i que els detalls del proper projecte encara s’han de començar a treballar, Espelt ha recordat que el Konventpuntzero s’està convertint en un “referent” a Catalunya: “A nivell artístic tenim el millor del panorama català actual”. A més, ha puntualitzat que, fins i tot, cada any hi comença a haver llista d’espera per exposar, i en aquesta edició, han volgut venir artistes d’Itàlia, Argentina, Xile i París, entre d’altres. A nivell de participació, ha remarcat que s’han superat les 4.000 persones, el que és tot un èxit.

 

El que és innegable és que el Konventpuntzero és un projecte ja consolidat després de nou edicions de feina i il·lusió. Segons ha explicat Espelt, es va tirar endavant quan ningú abans havia creat un projecte similar a Catalunya i per la necessitat d’un grup de persones amb moltes inquietuds que necessitaven un lloc on portar-les a terme: “Potser ens hem avançat. Potser hem fet una prèvia a tot lo decadent de les galeries”, ha afirmat.

 

En aquest punt, l’espai, sens dubte gens alienable del projecte, és el que l’acaba d’arrodonir. Cap paret sense uns ulls que t’observin, la decadència d'una cuina amb plats trencats, un lavabo que, més que això, sembla una obra d’art, el mateix piano de l’entrada esclafat a terra: “El vem tirar per la finestra”.

Piano trencat a l'entrada del Konvent Foto: Pere Gendrau