WHITESNAKE: The Purple Album

Pep Saña
09 de setembre del 2015
990_1441704063Whitesnake-ThePurpleAlbum-2015
990_1441704063Whitesnake-ThePurpleAlbum-2015

Quan una banda arrenca el concert d’aquesta manera, no tens cap mes remei que treure bandera blanca i rendir-te incondicionalment, perquè el que t’espera a partir d’aquí es un no respirar, una descarrega de clàssics i una lliçó magistral d’actitud i rock’n’roll.

Whitesnake – Burn/), Stormbringer/ Burn (Live...In The Still Of The Night)


El per què d’aquest disc ara:

La mort del teclista de Deep Purple Jon Lord el 16 de Juliol de 2012 va fer que Glenn Hughes revifes la idea que van tenir amb Coverdale i Lord de reunir la coneguda com a Mark III de Deep Purple, que havia estat rebutjada feia anys per Blackmore (ni tan sols els va contestar).
Hughes va declarar a la CBS:  “Havíem estat treballant en una reunió amb el teclista Jon Lord fins a la seva mort sobtada. Jon, David i jo estàvem intentant reunir la banda. No vàrem poder aconseguir contactar amb  Ritchie Blackmore. Ni amb coloms missatgers ni el Pony Express, ningú al “castell Blackmore” va contestar a la porta.  Però aquest no era l'únic obstacle al que ens enfrontàvem, hi havia el tema addicional de compromís del bateria Ian Paice (que es cunyat de Jon Lord) amb l'actual formació de Deep Purple. No volem embrutar l'herència del grup. Algunes bandes es reuneixen i sonen tremendament malament”. 

Aquest Mark III és una de les formacions més mítiques de Deep Purple, i amb aquests dos músics van gravar els àlbums Burn i Stormbringer, tots dos de 1974, molt aclamats per públic i crítica, i Come Taste The Band, ja sense Blackmore al capdavant, que estava ja immers en Rainbow (Tommy Bolin el va substituir). Després d'aquest àlbum, Deep Purple es va separar al 1976 fins a 1984, en què la Mark II (la favorita dels fans, i la més clàssica) va tornar a donar-li vida.
David Coverdale mes endavant, va poder parlar amb Ritchie Blackmore sobre la reunió de Deep Purple i aquestes van ser les seves paraules:

“La tràgica mort de Jon va fer adonar-me que la vida és molt curta com per estar enfadat i amb ressentiment, per això em vaig decidir a contactar amb Ritchie per compartir la pena per la pèrdua, i també per agrair-li l'haver confiat en mi per ser la veu de Deep Purple”.

Segons Coverdale, “durant la conversa parlem de reunir-nos d'alguna manera, com va ser el desig de Jon. Però després de diverses discussions amb el manager de Ritchie (la mare de Candice Night, dona de Blackmore), vaig sentir que no compartíem la mateixa visió del projecte”, lamenta Coverdale, “Blackmore va acabar rebutjant amb molt respecte l'oferta, i desitjant-los el millor”. Blackmore continua immers (i ja fa 20 anys) amb la seva dona i cantant Candice Night en la seva banda Blackmore's Night, fan una barreja de folk rock i rock medieval, de bastant èxit per cert, però molt allunyat del hard rock.

Aquest intent de reunió va ser la llavor del que ha acabat sent el disc de Whitesnake, The Purple Album, en el qual Coverdale ha tornat a gravar amb la seva actual banda alguns dels millors temes dels tres elapés que va publicar amb Deep Purple, i amb els quals va saltar a la fama: Burn (1974), Stormbringer (1974) i Come Taste the band (1975).
La decisió de David Coverdale de tornar a gravar cançons dels seus dies a Deep Purple, ara amb Whitensnake potser ha tocat la fibra sensible a alguns fans, però això no li importa gaire. En una recent entrevista a Classic Rock, contraatacava als qui havien escrit comentaris negatius i de mal gust a YouTube per la seva nova versió del tema Stormbringer.


Whitesnake - Stormbringer (Official Video) (The Purple Album / New Studio Album / 2015)



“Mai he fet música per als que odien, No tinc espai en la meva vida per als enemics. Ells no compraran el meu disc. Ells mai compraran una entrada. Probablement estan asseguts a casa, utilitzant el WiFi que paga la seva mare. Aquestes opinions no signifiquen res per a mi. Tinc una casa amb vistes al llac Tahoe. Tinc 64 anys i un tour mundial per davant, esgotant les entrades....... No editaré alguna cosa que no cregui en ella. He arribat a un moment de la meva vida, després d'una carrera molt reeixida, on faré exactament el que m'agrada. En 40 anys he venut més de 100 milions de discos i escrit innombrables himnes del rock”. Coverdale està satisfet amb el resultat i el seu llegat. 

Com sempre, quan algú s'atreveix a gravar versions de grups mítics, existeix un temor a no estar a l'alçada, a destrossar un clàssic, encara que també hem vist al llarg dels anys que hi ha covers que milloren fins i tot els originals. Whitesnake partia amb l'avantatge que Coverdale va cantar tots aquests temes (i en va compondre molts d'ells també). 


Whitesnake - Soldier of Fortune (Official / New / Studio Album / 2015)


Track listing The Purple Album : 

01. Burn
02. You Fool No One (interpolating Itchy Fingers)
03. Love Child
04. Sail Away
05. The Gypsy
06. Lady Double Dealer
07. Mistreated
08. Holy Man
09. Might Just Take Your Life
10. You Keep On Moving
11.Soldier Of Fortune
12. Lay Down Stay Down
13. Stormbringer

Deluxe Edition Bonus Tracks
14. Lady Luck
15. Comin Home


En resum, és un disc que a Coverdale no l'hi calia fer, però el fa des de l’agraïment, el sentiment i l'ànima. No entenc ni comparteixo en absolut les desaforades critiques dels puristes Purple, al cap i la fi, ell va cantar TOTS aquests temes i en va composar la majoria. Evidentment no es Deep Purple, però no marxen gaire d’allà i sonen potentíssims. Whitesnake (perquè la serp blanca es David Coverdale), per si sols ja tenen un repertori que tomba d’esquena i una gran quantitat d’himnes que formen part de la historia del rock.

Aquí us deixo un enllaç de la gira de Whitesnake del Live In The Still Of The Night que és una metralladora de hits un darrera l’altre, sencer i amb HD. Brutal.


Whitesnake - Live In The Still Of The Night


Setlist:
1. Burn/ Stormbringer medley 
2. Bad Boys 
3. Love Ain't No Stranger 
4. Ready An' Willing 
5. Is This Love 
6. Give Me All Your Love Tonight 
7. Judgement Day 
8. Blues For Mylene
 9. Snake Dance Dough Aldridge guitar solo 
10. Crying In The Rain (with Tommy Aldridge drum solo in the middle) 
11. Ain't No Love (In The Heart of The City) 
12. Don't Break My Heart 
13. Fool For Your Loving (No More) 
14. Here I Go Again 
Encore songs:  
15. Take Me With You 
16. Still of the Night

 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.