Elisabet Vilalta: «Els anglesos pensen que Espanya no permet el referèndum per falta de qualitat democràtica»

Elisabet Vilalta se'n va anar a viure a Anglaterra ja fa més d'una dècada, després d'haver estudiat biologia. Ara, treballa en una empresa importadora de fruita i viu a Medway, al sud-est de Londres. Té una nena de set anys i un nen de quatre amb Bruce Hertogs. El seu company, descendent de belgues i anglesos que van viure a antigues colònies europees, és assessor financer i va adonar-se de l'especificitat nacional catalana després de submergir-se en una Patum, temps enrere. Parlant amb ells, la conclusió és senzilla: al Regne Unit es veu molt més viable la independència de Catalunya del que els mateixos catalans, moltes vegades, es pensen.

Quina visió tens de Berga i el Berguedà quan tornes, ara que ja portes bastants anys vivint fora?

Elisabet: Veig un canvi radical. De veure els meus pares i la seva generació, sent més pessimistes en la política, dient que això no canviarà mai, he passat a veure una radicalització del jovent. Em vaig haver d'informar sobre la CUP, per saber qui eren, ara que tenen l'alcaldia de Berga. Vaig pensar que estava canviant molt la mentalitat i ho vaig veure com un fet molt positiu. No només em vaig informar sobre Berga sinó sobre Catalunya. I veient coses com el cas Pujol, et quedes bastant...

Així, quan parles de radicalitat, no ho dius tant en l'eix nacional com en el social...

Sí, en el sentit que veig el jovent intentant canviar la mentalitat, i passant a l'acció en lloc de queixar-se. També m'ha impactat molt l'Assemblea Nacional Catalana, veient com es mobilitza i ho fa tot mitjançant els voluntaris. Jo rebo la informació de l'ANC de Londres i l'any passat vam anar-hi, per exemple, el passat Onze de Setembre, perquè allà també es va fer una ve baixa. Però, és clar, véns aquí i això està multiplicat per mil. Tot plegat m'ha impactat molt. Veure com això, quan era jove, era una utopia i érem quatre gats...

La sensació és bona, així...

Sí, molt bona.

Parlem del que passa a la Gran Bretanya. Com veuen els anglesos amb qui convius el que està passant a Escòcia?

Jo defenso la independència d'Escòcia, i a la meva feina em consideren una radical... Allà, els anglesos pensen que els escocesos són quatre gats i diuen: que se'n vagin. Allà és diferent.

 Doncs no és el que arriba aquí, perquè la visió que en tenim és que Anglaterra ha fet una gran campanya perquè Escòcia no se'n vagi.

Però Escòcia treu diners d'Anglaterra. I la gent del carrer els diu que se'n vagin, perquè només tenen el whisky i el petroli, que ara va a la baixa. És al revés que aquí. Escòcia va votar que no perquè Anglaterra els donava ajudes. En el fons, han sortit més ben parats quedant-se que marxant.

Per tant, si allà s'ha permès un referèndum, és per què hi ha més qualitat democràtica o per què Escòcia hi tenia més a perdre que a guanyar, econòmicament?

Bruce: Bona pregunta. Penso que sí, que s'ha fet per qualitat democràtica. Però, fa anys, quan Tony Blair era el primer ministre, ell no hauria donat l'autonomia que va donar al Parlament d'Edimburg amb l'objectiu d'arribar a permetre fer el referèndum. Abans, Escòcia, tenia molta menys autonomia, tot i tenir seleccions esportives i una identitat nacional. L'actual primer ministre, David Cameron, s'ha trobat amb un parlament escocès on hi té majoria l'Scottish National Party, i mitjançant un procés democràtic, s'ha vist obligat a permetre el referèndum. Blair va permetre un sistema electoral que alguns consideren més representatiu, pensant que, amb aquest sistema, els nacionalistes no arribarien mai a tenir majoria, però ha passat. Perquè els laboristes s'han corromput a Escòcia i els han desplaçat.

Em queda clar com s'arriba al referèndum. Segur que és difícil de respondre però, insisteixo, si el pes econòmic d'Escòcia fos com el de Catalunya, Cameron hauria permès el referèndum?

Elisabet: És difícil de dir però també és veritat que el Regne Unit és un país amb una trajectòria democràtica de molts anys que no es pot comparar amb Espanya. Quan escoltes la BBC i parlen de la situació que es viu aquí, comparen Catalunya i Escòcia.

 Sí? Allà formem part de la seva agenda periodística?

Sí, i tant. Arran del 9-N, per exemple, ho debatien. I el que deien és que no es pot comparar Espanya amb Anglaterra, perquè a Espanya no es permet de fer el referèndum. Ells han tingut democràcia des de fa molts anys, una democràcia molt establerta. I aquí no fa tant. La seva resposta al fet que Espanya no permet fer un referèndum és que la democràcia espanyola encara és jove.

O sigui, que l'explicació a la Gran Bretanya de perquè no es fa referèndum a Catalunya és que Espanya encara no és prou madura democràticament? Falta qualitat democràtica?

Sí, exacte. La visió dels periodistes informats és que Espanya està molt més retardada en aquest aspecte. Per això em sorprenc quan aquí la gent pensa que Espanya ens esclafarà per demanar un referèndum. Jo dic: no, si a Anglaterra els meus amics donen per fet que Catalunya serà independent. La gent d'aquí pensa que encara s'ha de votar, i que fa por, i que ens trauran d'Europa, però perquè és el nostre esperit. Allà, diuen: por? De què? Es fa un referèndum, es vota, i s'accepta el que la gent decideix. Des de fora, es veu molt més fàcil.

Caram.

Bruce: L'any passat, abans del referèndum escocès, quan les enquestes donaven un resultat molt ajustat entre el sí i el no, els diaris del centre-dreta, propers a l'actual primer ministre, avisaven que Cameron podia ser el primer ministre que podia perdre la Unió. Però Cameron no tenia altra opció. Perquè s'havia arribat a aquell punt després d'un procés democràtic. Tots els països tenen corrupció, cap és perfecte, però la democràcia del Regne Unit és molt vella, i som uns afortunats per aquest fet.

Així com en la immigració hi ha partits a la dreta de Cameron que forcen les seves posicions, en el cas escocès no n'hi havia cap que defensés que no s'havia de permetre el referèndum?

Dins del seu mateix partit, li retreien la possibilitat de perdre Escòcia. Fins l'últim mes abans del referèndum. Llavors, es va produir un miracle, perquè conservadors i laboristes es van unir, amb rols diferents, per protegir la Unió. Hi va haver molta unitat i, amb moltes dificultats, es va presentar un document comú oferint més coses a Escòcia.

És a dir, que al final, tots els partits acceptaven que s'havia de fer el referèndum. Ni l'UKIP ni cap altra formació estava en contra d'això?

No, en contra del referèndum, no. Sectors del partit de Cameron li retreien que pogués perdre Escòcia però no qüestionaven que s'hagués de fer el referèndum.

I no es va plantejar en cap moment que en el referèndum hi hagués de participar tot el Regne Unit, com es diu a Espanya?

No, estava clar que s'havia de votar a Escòcia perquè la pregunta del referèndum arribava del parlament escocès. Arribava des d'una institució democràtica.

Bruce, des del teu punt de vista estrictament personal, sent anglès, com veus Catalunya? Creus que és una nació, que té dret a tenir un estat propi?

Si jo fos català, ara, estaria treballant per la independència. Quan vaig conèixer l'Elisabet, no estava informat del que passava aquí, de què era Catalunya. Fa vint anys, vaig passar una setmana a la Costa Brava, i també vaig veure els Jocs Olímpics de Barcelona, i pensava que això era Espanya. Després, vaig venir a Berga, durant la Patum. No estava preparat per a allò, i la intensitat de la Patum em va impressionar. Vaig començar a entendre la diferència. També em va ajudar el fet que la meva família pertany a una església protestant minoritària i haver conegut el Pròxim Orient. Quan pertanys a una minoria, t'informes més. Les minories s'informen més perquè la història l'escriuen sempre els guanyadors, els grans. Arran de la Patum, vaig començar a notar, a veure, que Catalunya era diferent. L'atmosfera que hi vaig respirar em va suggerir que, darrere de tot plegat, hi havia una identitat.