Queen: Days Of Our Lives

Hi ha carreres musicals que pinten bé des d’un bon començament, però en un moment donat hi ha un punt d’inflexió que fa que una banda passi de ser molt bona a llegenda. La banda en qüestió és Queen, i el punt d’inflexió és el disc A Night At The Opera.



'A Night At The Opera' és el quart àlbum d'estudi de la banda britànica Queen, publicat al 1975. Va ser, a la seva època, la producció musical més cara, un èxit comercial, i va ser valorat pel públic i per la premsa especialitzada com un dels més excelsos treballs de la banda. L'àlbum agafa el nom de la pel·lícula Una nit a l'òpera dels germans Marx, que la banda va veure una nit durant l'enregistrament del disc. Des del primer tema, fins a l’últim és una obra mestra, així de senzill. 

La cosa ja apunta maneres amb Death On Two Legs, tant rabiós i tant ple de mala llet que a Mercury només li faltava escopir, literalment, a la persona cap a la qual va dedicat realment. Ell mai ho va admetre, però si el senyor Norman Sheffield (anterior mànager de la banda), es va donar per al·ludit i fins i tot va voler demandar-los per tan "afectuosa" lletra, retocada dia a dia perquè resultés més feridora, és que realment era una cossa als ous cap a qui segons ells els sagnava any rere any.

Però la joia de la corona d'aquest enorme i excel·lent cum laude'A Night At The Opera' és la composició de Freddy Mercury de sobres coneguda per tots, i particularment brillant, per la seva bellesa, la seva força, la seva convicció, i la seva ruptura de barreres musicals: Bohemian Rhapsody. Sobren les descripcions, aquí. Sobra explicar res sobre aquest himne imprescindible de la història del rock, i segurament de la música en general. Poques vegades s'ha vist una peça tan absolutament perfecte, elaborada i rematada de forma sublim, i tan colpidora. Des de la subtil arrencada de Mercury al piano, fins al clímax de la cançó, s’entén perfectament per què l'àlbum es diu 'A Night At The Opera' i no d'altra manera, i que es converteix en una descarrega de hard rock a la guitarra de May quan assumeix el protagonisme principal. Indescriptible, estratosfèric, d'una bogeria i una genialitat sense límits. Podríem dir que Bohemian Rhapsody és una òpera rock concentrada en sis minuts, que sorgeix perquè el que va fer Mercury, va ser ajuntar tres cançons que tenia al cap en una sola.

Queen - Bohemian Rhapsody

Per tancar l’àlbum, el que també era el tancament dels concerts de la Reina: El peculiar instrumental de l'himne nacional God Save The Queen. La cirereta del pastís per a un disc que hauria d'estar als més alts llocs d'honor de tot allò que estigui, d'una manera o una altra, relacionat amb la musica.

Un dia, mirant un capítol de la sèrie Sons Of Anarchy (un dia he de parlar de l’extraordinària banda sonora d’aquesta sèrie, amb uns covers espectaculars), se sentia de fons Bohemian Rhapsody -no era l’original, era un cover- i em va cridar l’atenció perquè em va semblar tan espectacular com l’original, també estratosfèric en el joc de veus, sobretot la veu greu de The White Buffalo. No he sentit mai un cover tan encertat i que faci tant honor al tema original. Total, que em vaig posar a buscar i el vaig trobar. Aquí us el deixo per a què jutgeu. (Si voleu un consell, jo no me’l perdria).

Cover Bohemian Rhapsody (Sons Of Anarchy) The Forest Rangers feat. The White Buffalo, Billy Valentine, & Franky Perez

Perquè sense Bohemian Rhapsody i, sobretot, sense 'A Night At The Opera', és segur que el que avui coneixem com Queen, es limitaria tan sols als seus tres -i, d'altra banda, notables- primers discs. Errors a l'hora de signar el seu primer contracte amb Trident Records, amb el qual es veien pràcticament obligats a entregar el seu talent cap a la companyia sense rebre res a canvi, els van fer trontollar en trobar-se pràcticament a la ruïna. El grup venia, girava, triomfava, però ells no veien un penic. Va ser el moment de trencar les seves cadenes contractuals, i deixar que el seu nou mànager, John Reid, els busqués un nou i digne contracte. Mentrestant, ells es dedicaven en exclusiva a parir l'àlbum de les seves vides. Es van jugar el tot pel tot a una sola carta... i el resultat no va poder ser millor que el que avui coneixem. Com a conseqüència d'aquest disc, va ser possible tot el que a la banda li va succeir en els seus anys següents. A partir d'aquest moment, per fi, van poder gravar els discs que els venia de gust. 

El documental explora els orígens de l'influent i innovador àlbum de Queen de 1975 'A Night At The Opera' mostrant la mestria musical dels seus membres Roger Taylor, John Deacon, Brian May i Freddie Mercury, i justificant perquè els estudiosos de rock veuen el disc com un dels més grans àlbums de rock & roll de tots els temps. El documental comenta l'efecte que l'àlbum va tenir en l'evolució de la banda fins al lloc en què ha col·locat Queen en els annals de la història del rock, a més d'incloure entrevistes amb el productor Roy Thomas Baker, Joe Perry i els rockers Ian Hunter, juntament amb tot un seguit de crítics i veterans de la indústria que inclouen a Mick Rock, Joe Smith i John Ingham. 

Queen s’apropia del 'Live Aid' 

A principis dels vuitanta, després de les ja conegudes friccions entre els integrants de Queen, semblava que el grup estava en declivi, a més del fet que cada membre va decidir desenvolupar projectes musicals en solitari. Al 1981 va sortir al mercat 'Queen Greatest Hits', un àlbum que reunia els senzills més venuts del grup des de 1974 fins al més recent en aquell moment que era The Game.

'Live Aid', del qual es passat 13 de juliol es van complir trenta anys, va ser una fita en la història de la música contemporània, atès que va marcar un abans i un després: va ser testimoni de la decadència d'algunes celebritats; va ser igualment la plataforma per a nous artistes que van catapultar les seves carreres; i, més important, va ser l'escenari en què Queen no només va ressorgir, sinó que es va consagrar com un dels grups de rock més importants. D'ara endavant, el grup sembla invencible.

Queen tenia una repte bastant difícil quan va sortir a l’escenari. Es tractava sens dubte el concert més gran de la història del rock, amb reunions de Led Zeppelin, The Who, Black Sabbath, i Crosby, Stills, Nash & Young, a més d'actuacions de pràcticament tots els grans noms del rock. Com podrien destacar ells? Freddie Mercury va insistir davant la premsa que l'espectacle no era cap competició, no obstant això, astutament va demanar de pujar a l'escenari de l'estadi de Wembley a les 18.00 h, sabent que l’audiència de TV a Anglaterra començaria a aconseguir els índexs màxims a aquestes hores.

Però s’ho van haver de currar. Money For Nothing era la cançó d'aquell estiu i Dire Straits l'acabava de tocar amb Sting, abans de tancar amb Sultans Of Swing. Just abans, U2 l'havia liat amb un show de dos temes, que va tancar amb una versió de dotze minuts de Bad. Queen sabien, a més, que darrera seu anaven David Bowie, la primera actuació de The Who en tres anys i Elton John.

Amb vint minuts -que al final es van convertir en 25- Queen va fer tot el possible per concentrar un concert complet. Van obrir amb una retallada Bohemian Rhapsody, que va enllaçar directament amb Radio Ga Ga. El seu single més recent , Hammer To Fall el següent, seguit per Crazy Little Thing Called Love i la traca final amb We Will Rock You enllaçat amb We Are The Champions. Moltes bandes es van veure superades pel gegantesc escenari de Wembley, però Mercury se’l va menjar, literalment.

Va ajudar molt, també, que les esperadíssimes reunions (Zeppelin, The Who, Sabbath, CSNY) van estar fluixets i per sota de les expectatives. No portaven encara les suficients hores d'assaig i, en el cas de Led Zeppelin, fins i tot va faltar afinació. Queen mai havia sonat millor, i molts crítics van destacar que s'havien apropiat del show.

Animats pel resultat, Queen va planificar una gira per estadis al 1986. Seria un altre èxit, però per desgràcia, seria l'última amb Mercury.

Queen -Live Aid Wembley-13 July 1985-Complete (25 min.)

Queen: Days Of Our Lives Documental BBC
El 24 de Novembre de 1991, Freddie Mercury, moria a causa de la sida. El vocalista de Queen va ser diagnosticat al 1987, però no va ser fins dos dies abans morir que va admetre patir la malaltia a través d'un comunicat de premsa.

Tenint molt present a Mercury i el fet que l’any 2011 es va commemorar el 40è aniversari de la formació del grup, la BBC va presentar el documental Queen: Days Of Our Lives. Es tracta d’un documental d’altíssima qualitat tant per la realització com pel contingut, recomanadíssim, tant si un es fan o no de Queen. 

Queen: Days Of Our Lives no només explica les clàssiques imatges de concerts i entrevistes amb representants, periodistes i els integrants del grup. El seu punt més fort són les històries dins de l'estudi de gravació, recreant gairebé de principi a fi les cançons més memorables del grup, permetent que cada disc, 'A Night At The Opera' sobretot, adquireixi una nova dimensió.

Encara que al final el documental s'inclina cap al vocalista, per òbvies raons, la retrospectiva no és complaent, aborda els canviants estils de Freddie Mercury, les cançons que no desitjaríem escoltar, els excessos de les festes on no hi faltaven drogues i sexe, les separacions, el maltractament de les discogràfiques i els crítics de música. És una obra completa, intel·ligent, reveladora i fins i tot molt emotiva, on la banda discuteix, en lloc de descartar, les preguntes sobre la seva història i el seu treball.

He de dir que m’ha costat moltíssim de trobar perquè no estaven les parts senceres (ni català ni castellà), i només a la 2ª part del documental entre el penúltim i últim tall falta 1 minut. La resta està complert.

Part 1:
Al 1971, quatre estudiants universitaris es van ajuntar per formar un grup. Des de llavors, aquesta “certa banda anomenada Queen” ha llançat 26 àlbums i venut més de 300 milions de discos a tot el món. La popularitat de Freddie Mercury, Brian May, Roger Taylor i John Deacon és més forta que mai. En aquesta pel·lícula, per primera vegada, és la banda qui explica la seva història. Guiant-nos a través d'un ampli patrimoni de filmacions fins ara mai vistes, el documental revela com quatre individus espavilats, tots capaços d'escriure cançons que esdevindrien hits, van treballar junts durant quatre dècades. Queen mai va fer res a mig fer: o sigui que els seus alts van ser d’èxits massius, però els seus baixos, catastròfics. 

Queen "Days Of Our Lives" SUBT ESP (Part 1) .

Queen "Days Of Our Lives" SUBT ESP (Part 1) .

Queen "Days Of Our Lives" SUBT ESP (Part 1) .

Queen "Days Of Our Lives" SUBT ESP (Part 1) .

Part 2:
La segona meitat d'aquest documental ens ensenya Queen al cim de l’èxit. Amb un frontman imbatible com Freddie Mercury i una successió d'himnes firmats per la banda, Queen va fer miques els rècords d'assistència als estadis amb una sèrie de concerts a l'Amèrica del Sud. Però la banda va aprendre ràpidament que si aconseguir el cim és dur, mantenir-se allà és el desafiament més gran. Després de la pèrdua de popularitat a Amèrica del Nord, l'augment de les tensions internes i el desig de dedicar-se a projectes en solitari, semblava com si la banda hagués arribat a la seva fi. Després va arribar l'actuació de Mercury al 'Live Aid', i la seva gira sense precedents 'Magic Tour' al 1986. Queen es va propulsar de tornada entre els millors. Rejovenits, el món estava una vegada més als seus peus, però llavors la tragèdia va colpejar i va amenaçar de destrossar a la banda.

Queen "Days Of Our Lives 2".SUBT ESP. .

Queen "Days Of Our Lives 2".SUBT ESP. .

Queen "Days Of Our Lives 2".SUBT ESP. .

Queen "Days Of Our Lives 2".SUBT ESP. .

Queen "Days Of Our Lives 2".CATALA part 2-6