Basat en fets reals

El Vèrtoles era un home gran que vivia sol i no voltava gaire rodó. Vagava tot el dia pel carrer escridassant la gent, però, com que tothom el coneixia, ningú li feia cas.

Un dissabte d'estiu a la tarda, pujava pel Carrer Major amb una manta abrigada a l'esquena, i el Cinto, l'amo del Bar Cintet, que badava allà fora perquè no hi tenia ningú -era mala hora-, el va cridar. Enfotent-se'n, li va preguntar a veure on anava amb aquella manta i si tenia por de patir fred. I l'altre, que s'hi va acostar amb posat de confidència, li va respondre que anava a matar-se.

-Que fots! -va exclamar el Cinto, desconcertat- Suïcidar-te? I no et fa por? Com ho faràs?

-Sí que m'acollona una mica, sí -li va dir el Vèrtoles-, però ja ho tinc pensat, per això porto la manta. Aniré fins al capdamunt d'un precipici que hi ha aquí a dalt darrere el Santuari, em posaré a dormir allà al caire i, com que quan dormo em bellugo molt, sense adonar-me'n, cauré daltabaix i adéu-siau!

Quan l'endemà al migdia el Cinto va veure el Vèrtoles que baixava Carrer Major avall, el va tornar a cridar:

-Tu, que no hauries de ser mort a hores d'ara?

-Calla, calla -li va contestar l'altre-; no m'he pogut adormir en tota la nit.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.