Cada euro invertit en senderisme al Berguedà es multiplica per cinc

El Berguedà és una comarca amb una activitat senderística òptima, tant a nivell social com econòmic, i amb una gran capacitat per créixer. Així es mostra a l'estudi que ha realitzat la Diputació de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i el TecnoCampus Mataró-Maresme, amb la col·laboració de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, que destaca uns beneficis econòmics nets de més de 4,7 milions d'euros l'any. 

De fet, i segons l'anàlisi que ha portat a terme el doctor Josep Maria Raya, l'activitat senderística al Berguedà té un impacte econòmic total de 5,8 milions. D'aquests, si s'hi resten els costos relacionats amb el manteniment, el preu del sol i els salaris, entre d'altres, en resulta un benefici que multiplica per cinc el cost. Això permet destacar que cada euro invertit en senderisme al Berguedà, genera un mínim de 5,3 euros. 

Aquest anàlisi cost-benefici, ha precisat Raya, és el primer que es realitza en aquesta matèria, i té en compte el benefici econòmic directe, el relacionat amb la salut i el valor que donen els usuaris per poder realitzar una caminada. Amb aquest estudi, els objectius són conèixer la situació d'aquest actiu a la comarca, i buscar les millors maneres per potenciar el desenvolupament sostenible d'aquest esport i el seu entorn econòmic. 

 "Es volia fer un pas més i estudiar l'impacte i el retorn del senderisme, per visualitzar les actuacions que cal fer al territori", ha explicat el nou president del Consell Comarcal del Berguedà i de l'ADBerguedà, David Font. Per això, ha continuat el gerent de l'Àrea de Turisme de la Diputació, Francesc Vila, és important veure si tot l'esforç per captar turisme "està ben orientat" i si hi ha un "retorn satisfactori o millorable". 

Gairebé 700 enquestes

L'estudi ha estat portat a terme mitjançant 695 enquestes, amb un mostreig per temporada, tipus de sender i localització. En total, el Berguedà té 1.900 quilòmetres de camins, tot i que s'ha centrat l'anàlisi al Pedraforca, Queralt, la Font Freda i els Empedrats. 

Durant diversos mesos, s'han anat realitzant preguntes als diferents senderistes, relacionades amb l'edat, lloc de procedència, formació, freqüència de la pràctica al Berguedà, tipus de visites i pernoctacions. Per altra banda, també se'ls ha enquestat sobre el grau de satisfacció d'una sèrie d'elements i s'ha calculat la despesa mitjana per dia. 

Segons les dades, la majoria de senderistes tenen, a la comarca, una mitjana d'edat de 40 anys i procedeixen, en un 93%, de Catalunya, essent el 30% de Barcelona capital. El seu perfil formatiu és alt, ja que un 52% té estudis universitaris i un 31% de secundària, la majoria amb contracte indefinit i realitzant una professió qualificada. 

 Una dada remarcable, segons Raya, és l'alt nombre de turistes nous que practiquen senderisme per primera vegada al Berguedà (un 25%), el que amb el temps pot fer incrementar la tornada. 

Pel que fa a les pernoctacions, més del 50% no dormen al Berguedà i, els que ho fan, acostumen a fer-ho en càmpings i cases rurals. Això vol dir, ha destacat Raya, que els senderistes valoren estar en un entorn més rural i natural, que no pas en hotels o pensions. El fet que només un 52% de turistes estigui un dia al Berguedà també obre la porta a millorar les dades, buscant la manera de lligar-los al territori amb més atractius. 

Molt bona valoració

De l'estudi també en destaca la bona valoració que realitzen els visitants dels diferents camins. En conjunt, el còmput global del Berguedà és un 4,5 sobre 5, considerant bo l'estat del camí i l'accés al punt de sortida, seguit per la senyalització, la informació prèvia a la ruta i la documentació utilitzada. 

D'entre els diferents àmbits de camins estudiats, el pitjor valorat ha estat la zona dels Empedrats. En aquest sentit, una possible explicació és la manca de materials o, simplement, el fet que en aquesta ruta s'hi apleguin més excursionistes inexperts.