Toc d'atenció des del Pi de les Tres Branques perquè el Principat no oblidi els PPCC

La celebració al Pla de Campllong no supera les 1.000 persones

Aida Morales
19 de juliol del 2015
Actualitzat el 20 de juliol a les 11:28h
El mestre illenc Biel Majoral al Pi de les Tres Branques
El mestre illenc Biel Majoral al Pi de les Tres Branques | Pere Gendrau

Menys gent, menys festa i més política. Aquests han estat els tres elements principals que han caracteritzat l'Aplec del Pi de les Tres Branques, que s'ha celebrat aquest diumenge al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu. Una celebració emotiva i plena d'història, la de l'Infant Jaume I i dels Països Catalans, però que aquest any no ha aconseguit arrossegar tanta gent com l'anterior, malgrat el recent atemptat contra el Pi Jove el passat mes de juny, i la reconstrucció de la branca amputada de l'arbre citat per Jacint Verdaguer

Cap a les 11.00 del matí, una cercavila encapçalada pels Trabucaires de Castellar del Riu, els Gegants d'Espinalbet i els Grallers dels Castellers de Berga han anunciat l'arribada de la comitiva reial. Una teatralització del Rei Jaume I que, després de recitar el poema 'Lo Pi de les Tres Branques' ha recobert l'arbre monumental de flors, llaurer i promeses. La política ha vingut després, quan ha començat l'acte polític a l'entorn del símbol, amb representants dels quatre punts cardinals, de l'Assemblea Nacional Catalana i de Poble Lliure. 

"Vull fer una queixa seriosa", ha destacat el portaveu de les Illes Balears, Biel Majoral, en referència a l'actitud del Principat de Catalunya. "No ens heu ajudat el que calia; si som Països Catalans en les hores greus, ens hem de donar les mans", ha continuat, tot recordant els quatre anys en què les Illes han hagut de defensar la llengua i explicar que "hi ha un poble en lluita", més enllà del folklorisme. 

 

Reforç de la part tallada del Pi de les Tres Branques Foto: Pere Gendrau

Una crítica compartida també per altres parts del país, com ara la Catalunya Nord. En representació d'aquest territori, la professora Daniela Grau ha denunciat que la celebració del Tricentenari no va mencionar aquesta part del país i, fins i tot, va tenir la "voluntat d'amagar-la". En aquest sentit, ha demanat que el futur Govern de la Catalunya independent "incorpori el respecte als drets nacionals de cadascun dels PPCC".

Com cada any, l'Aplec del Pi també ha servit per donar veu a la Franja de Ponent, una part dels Països Catalans molt perjudicada per la proximitat amb l'Aragó, i on, segons ha destacat la professora d'institut, Pepa Nogués, s'ha reclòs la llengua en l'àmbit privat. Segons ella, a la Franja es parla català des de fa més de 1.000 anys, tot i que ha lamentat que "alguns no se'n vulguin assabentar". 

I és que, tal com ha afirmat el filòleg i historiador valencià Agustí Ventura, pare del cantautor Feliu Ventura, "el país és massa llarg, i molt estret", i això fa que els castellanoparlants estiguin molt a prop. Per això, considera que la llengua s'ha de "despertar" i que la relació entre les tres branques sigui "el que hauria". La representant del Principat i directora de la fundació Manuel de Pedrolo, Adelaia de Pedrolo, ha recordat que el seu pare va ser "fidel a la seva terra i a la seva llengua" fins al final, no com un simple creador de món imaginari, sinó com un català, i ha instat prendre'n exemple ja que, 50 anys després, la situació continua essent d'"opressió".. 

La vista sobre el 27-S

L'Aplec del Pi de les Tres Branques ha estat eminentment polític enguany, sobretot per la gran quantitat de missatges que els ponents d'arreu del país han fet arribar. Entre aquests, la vicepresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, (ANC), Rosa Alentorn, que ha recordat que l'èxit de les properes eleccions previstes plebiscitàries "depèn" dels catalans. Per això, ha demanat que l'acte de l'11 de setembre a l'avinguda Meridiana de Barcelona sigui "una gran onada cap a la independència", i que quan s'hagi aconseguit, ningú oblidi les persones que ja no hi són, entre les quals ha fet referència al berguedà Lluís Ballús. 

 

La militant d'Arran Clara Bertran al Pi jove Foto: Pere Gendrau

L'acte al Pi Vell també ha comptat amb Maria Corrales, representant de Poble Lliure, que ha remarcat la importància de l'Aplec en el sí dels PPCC, mentre que el discurs de l'Esquerra Independentista al Pi Jove ha recordat que, més enllà de les mobilitzacions i les eleccions, cal continuar amb "l'organització i la lluita". En aquest punt, la seva portaveu ha celebrat l'alcaldia de Berga per part de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), però també ha carregat contra les institucions autonòmiques, l'euro, la Unió Europea i la OTAN: "El capitalisme condueix, necessàriament, a l'augment de l'explotació". 

El símbol del Pi

Després de la inversió de 35.000 euros que es va realitzar per la recol·locació de la branca serrada del Pi Vell, que aquest Aplec s'ha pogut tornar a veure reconstruïda i aguantada per unes ànimes de ferro, l'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, ha demanat que el nou projecte de país tingui en compte el símbol del Pi de les Tres Branques.

"Ja que s'ha restaurat i que estem en un moment tan decisiu, que s'utilitzi el símbol pel nou projecte de país", ha declarat. Pel que fa a la participació, ha reconegut la davallada, justificant altres actes paral·lels arreu del país, tot i que ha celebrat que el símbol dels PPCC torni a estar sencer i que, a partir d'ara, es puguin començar a posar mesures de seguretat.
 

GALERIA DE FOTOS de l'Aplec del Pi de les Tres Branques