Bagà espera superar el 60% de turistes de fora a les Festes de Pinós

La vila es vol convertir en un referent de la cultura popular de Catalunya

Redacció
14 de juliol del 2015
Actualitzat el 16 de juliol a les 0:40h

Els Barons de Pinós i els soldats Foto: Aida Morales


El municipi de Bagà espera que aquestes properes Festes de la Baronia de Pinós siguin les “més multitudinàries” de la seva història. De fet, i segons l'alcalde del municipi, Nicolás Viso, es preveu que el nombre d'assistents de fora de la comarca superi el 60%, i que la vila s'acabi consolidant com la capital medieval de Catalunya. 

Durant les darreres edicions, el nombre de turistes que han visitat Bagà s'ha anat consolidant i incrementant exponencialment, ha explicat Viso. Per això, tot fa pensar que aquesta 23a edició serà única, amb una gran quantitat de visitants de les comarques veïnes, però també amb un increment significatiu de turistes de la Catalunya Nord, de Barcelona i de la seva àrea metropolitana: “La curta distància i la millora de les comunicacions amb Barcelona ha estat clau, a més de la intensa tasca de difusió de Bagà i el seu potencial excursionista i de patrimoni”. 

Per tot això, manifesta l'alcalde, el municipi s'ha convertit en una destinació “pròxima i atractiva” que, en el marc de les Festes de Pinós, es converteix en un espai 100% adaptat a l'entorn medieval. Aquest any, segons ja va publicar aquest diari, s'incorporen diverses novetats a la Setmana Medieval, amb un monogràfic dedicat a la ceràmica i la terrissa, un espai Alquímia, batalles en viu, i l'agrupació en gremis dels artesans. En total, es compten 100 mestres que ensenyaran 35 oficis. A més, la farmàcia local es convertirà en una apoteke, i es programaran 80 activitats amb més de 100 cavallers. 

“Bagà ha de consolidar-se com a focus de cultura popular i tradicional”, ha declarat Viso, després de recordar el prestigi de la vila pel que fa a curses de muntanya i esdeveniments esportius, tant d'hivern com d'estiu. A més, la lluita perquè la Fia-faia sigui declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO i la tasca de consolidació com a referent medieval li donen “prestigi”, tant patrimonial com turístic.