Destemps: «Intentar ser un grup referent és molt complicat»

El Berguedà és terra de músics i, darrerament, la Catalunya Central està essent un niu de joves talents. Alguns només ho proven; altres ho aconsegueixen i, gairebé tots, ho fan per passar-s'ho bé. Aquest és el cas de Destemps, que cavalca entre Borredà, la Plana de Vic i el Baix Llobregat i que, després d'anys d'assaigs, una maqueta i diversos concerts, ha saltat als escenaris amb un nou disc. Segons el bateria del grup, Ferran Nadeu, 'Trampes al destí' pretén tornar a l'essència del rock en català, sense reproduir els esquemes del rock català. Quatre joves, dues guitarres, un baix, una bateria i molta ambició. Temps a Destemps.


Destemps és un grup que s'ha donat a conèixer fa poc al Berguedà, però que ja arrossega trajectòria des de fa anys. Veu treure el primer disc per Sant Joan i veu fer el primer concert durant el macroacte de l'ANC a Gironella. Però, quina és la vostra història?

La nostra història va començar a finals del 2010, quan els quatre membres que formem el grup amb els instruments que toquem vam començar a quedar. Ens coneixíem i volíem fer una mica més de rock and roll cantant en català. I així vem començar a assajar. Al principi vem fer versions i al cap d'un temps vam començar a fer cançons nostres. El 2013 vam gravar una maqueta de cinc cançons, però fins ara no hem pogut treure aquest CD que marca l'estil que volem. 

Amb aquest primer disc, fruit del treball i la reflexió d'anys, què és el que voleu aconseguir?

Amb aquest CD, el nostre primer amb cara i ulls i de 10 cançons, l'objectiu que ens marquem és fer el màxim de concerts possible. Estem intentant fer arribar el disc a tothom per donar a conèixer el projecte. Però intentar ser un grup referent és molt complicat. Per això el que volem és anar fent concerts, que la gent se sàpiga les cançons i passar-nos-ho bé. 

El Berguedà és una comarca amb una gran influència musical. A més, darrerament, de la Catalunya Central estan sortint grans grups d'èxit. Què és el que voleu aportar?

Nosaltres fem rock and roll, però que no s'assembla gaire al que vindria a ser el rock català. Cada membre del grup escoltem una música molt diferent, i tot i que fem rock, no hem trobat cap grup que faci un estil com el nostre cantant en català. Nosaltres fem rock, però amb influències de pop, i amb un aire que creiem que pot agradar a gent diferent.

Comenteu que no heu trobat cap grup referent. No obstant això, la veu trencada del cantant i el rock més dur d'algunes cançons fan pensar en influències d'Extremoduro, per exemple...

Si, de fet nosaltres vam començar fent versions, però com que no trobàvem cap grup en català que fes l'estil que ens agradava, fèiem versions d'Extremoduro, Marea, Platero y Tú... I ara el que hem fet és agafar idees d'aquests grups, i les cantem en català, que és com ens sentim còmodes.

 A nivell instrumental, destaca el pes que tenen les guitarres. Per què?

El rock normalment sempre s'ha basat molt en les guitarres i, entre els instruments que nosaltres toquem, hi ha dues guitarres, una bateria i un baix. Intentem donar molta prioritat a la veu, que enganxi, i que quan no es canta, que destaqui la guitarra solista. 

Una de les preguntes més obligada, tot i que típica, és l'origen del nom. En què s'inspira i què vol transmetre?

El nom va sortir quan assajàvem, que vam començar a moure'ns per buscar concerts i no teníem clar quin nom posar-nos. Però la música de rock sempre parla una mica del temps, amb algunes cançons nostàlgiques, i d'aquí va sortir la idea de Destemps. 

Què voleu explicar amb les lletres?

De fil argumental no n'hi ha un que segueixi totes les cançons. De fet, primer fem la música i després fem la lletra. Són totes bastant diferents, algunes parlen d'amor, desamor, altres són més tristes i parlen de possibles nits amb els amics, de les festes majors, i també en tenim alguna de més crítica. 

Amb aquest nou disc, i després del concret de Gironella, quines són les sensacions per aquest 2015?

Les sensacions són bones. Acabem de treure el CD fa relativament pocs dies, i la gent no se sap encara les cançons. Però anem agafant rodatge i de Gironella vam marxar amb un bon regust de boca. A partir d'ara, esperem anar a més concerts, agafar més experiència i poder transmetre la nostra música i idees. 

Somieu en un segon disc? 

Ara, després de treure aquest primer CD, esperem poder fer concerts durant un any i algo, per donar-nos a conèixer al màxim, tot i que és difícil. I sí, pensem tornar a posar-nos a treballar per fer cançons noves, tornar a composar i tornar a entrar a l'estudi. 

De moment, una carrera musical de quatre. Espereu poder créixer com a grup amb algun component més?

Això és un tema que no hem pensat. Normalment, els grups de rock són més així, de quatre persones. Ens sentim còmodes amb els quatre instruments, hi ha molt bon ambient i per ara no hem pensat en ningú més. Evidentment, si creiem que un instrument com un piano pogués aportar un plus, no ho descartaríem.