26
de març
del
2024
El Consell Comarcal del Berguedà es troba en les darreres caselles del treball per a l'elaboració del Pla d'envelliment actiu de la comarca. Aquest document definirà les línies d'actuació que han d'implementar els consistoris i l'ens supramunicipal arreu del territori per tal de posar remei a les problemàtiques detectades per la Diagnosi de l'envelliment, culminada el juliol del 2023, així com reforçar els trets positius que es van detectar. En definitiva, s'establiran les línies mestres per dignificar la vellesa al Berguedà.
Una de les accions principals i de prioritat, un cop es doni per bo el Pla, serà recuperar i consolidar el Consell Consultiu de la Gent Gran. Segons explica a NacióBerguedà la tècnica d'acció comunitària inclusiva al Consell, Rosa Genovès, es tracta d'un "espai constituït des de fa molt temps, però que els últims anys estava inactiu". Aquest òrgan esdevé un canal de comunicació i interacció molt interessant pels agents del sector que treballen al territori i, per aquest motiu, s'ha pensat a refundar-lo i dotar-lo de dinamisme, posant al dia els estatuts (que daten del 2001) i amb el repte d'ampliar la representació més enllà de les 14 associacions de gent gran de la comarca i apostant per incorporar persones a títol individual, per eixamplar l'ens i fer-lo més plural.
El Consell Consultiu de la Gent Gran pot esdevenir el pal de paller que vehiculi les accions que s'estableixin en el marc del Pla d'envelliment actiu, els quals hauran de donar compliment a les mancances i desafiaments recollits en la Diagnosi, i que s'estructuren en quatre grans pilars: Salut i benestar; Participació; Seguretat i respecte; i Formació al llarg de la vida. "Tenim una diagnosi ben feta sobre la comarca, amb coses que ja sabíem i altres que hem descobert, però que en definitiva, una informació que ara està sobre el paper", destaca la consellera comarcal de Drets Socials, Sílvia Triola, que assenyala que aquesta tasca d'estudi previ permetrà "establir els projectes que volem continuar i cap a quina direcció en podem pensar de nous per afavorir la qualitat de l'envelliment al Berguedà".
A l'espera de finalitzar el Pla, que segons Genovès té un termini previst el mes de juliol, les conclusions de la Diagnosi i el coneixement previ descriuen una casuística d'acció més dificultosa als municipis més petits de la comarca en diferents àmbits i aspectes contemplats. La disseminació territorial que els caracteritza agreuja la cerca de solucions que, tal com incideix la consellera, troba en el transport la principal adversitat. "Anem fent avenços, però el transport continua sent una trava perquè algunes persones puguin accedir a certes activitats que proposem", declara Triola, que es mostra a favor de continuar "reforçant i promovent el servei de transport a la demanda" per compensar els inexistents serveis ordinaris.
Ara bé, tant la consellera com la tècnica són més partidàries de poder fer arribar aquestes propostes a tot el territori per sobre de desplaçar els usuaris. "Seria interessant que la figura de la dinamitzadora, que cobreix molta feina en matèria de l'envelliment actiu, pogués ser a tots els municipis petits", explica Genovès, que reconeix que "de moment és utòpic, per una qüestió de recursos humans", tot i incidir que "la voluntat és treballar conjuntament amb les administracions locals perquè es pugui anar estenent aquesta tasca".
I és que, malgrat les diferències notables pel que fa als serveis i recursos existents entre les poblacions més grans i les que se situen al llarg de l'Eix del Llobregat, Sílvia Triola posa en relleu una de les principals virtuts que presenten els pobles petits respecte de les ciutats: el suport mutu. "Hi ha més detecció respecte de les situacions de risc, perquè tot i que una persona visqui sola, estant en un nucli petit els veïns ho saben i n'estan al cas", valora la consellera, que assevera que "aquesta soledat passa més desapercebuda a les poblacions amb més habitants". En la mateixa línia, Rosa Genovès destaca que "la xarxa relacional és més viva als pobles petits i això fa que les persones no siguin tan vulnerables".
De fet, la tècnica d'acció comunitària inclusiva comarcal reconeix que el treball directe del darrer any li ha fet "canviar la percepció" respecte dels municipis petits, ja que segons detalla: "La realitat és molt més diversa que l'imaginari que tenim de, per exemple, la gent gran que viu a l'Alt Berguedà, on en alguns municipis hem pogut trobar persones que, ja de grans, han vingut de l'àrea metropolitana de Barcelona per la qualitat de vida del territori". "Mirem l'Alt Berguedà en bloc, però hi ha situacions molt diferents i diverses", comparteix.
Una de les accions principals i de prioritat, un cop es doni per bo el Pla, serà recuperar i consolidar el Consell Consultiu de la Gent Gran. Segons explica a NacióBerguedà la tècnica d'acció comunitària inclusiva al Consell, Rosa Genovès, es tracta d'un "espai constituït des de fa molt temps, però que els últims anys estava inactiu". Aquest òrgan esdevé un canal de comunicació i interacció molt interessant pels agents del sector que treballen al territori i, per aquest motiu, s'ha pensat a refundar-lo i dotar-lo de dinamisme, posant al dia els estatuts (que daten del 2001) i amb el repte d'ampliar la representació més enllà de les 14 associacions de gent gran de la comarca i apostant per incorporar persones a títol individual, per eixamplar l'ens i fer-lo més plural.
El Consell Consultiu de la Gent Gran pot esdevenir el pal de paller que vehiculi les accions que s'estableixin en el marc del Pla d'envelliment actiu, els quals hauran de donar compliment a les mancances i desafiaments recollits en la Diagnosi, i que s'estructuren en quatre grans pilars: Salut i benestar; Participació; Seguretat i respecte; i Formació al llarg de la vida. "Tenim una diagnosi ben feta sobre la comarca, amb coses que ja sabíem i altres que hem descobert, però que en definitiva, una informació que ara està sobre el paper", destaca la consellera comarcal de Drets Socials, Sílvia Triola, que assenyala que aquesta tasca d'estudi previ permetrà "establir els projectes que volem continuar i cap a quina direcció en podem pensar de nous per afavorir la qualitat de l'envelliment al Berguedà".
L'aïllament i la dispersió, el moll de l'os del paradigma
A l'espera de finalitzar el Pla, que segons Genovès té un termini previst el mes de juliol, les conclusions de la Diagnosi i el coneixement previ descriuen una casuística d'acció més dificultosa als municipis més petits de la comarca en diferents àmbits i aspectes contemplats. La disseminació territorial que els caracteritza agreuja la cerca de solucions que, tal com incideix la consellera, troba en el transport la principal adversitat. "Anem fent avenços, però el transport continua sent una trava perquè algunes persones puguin accedir a certes activitats que proposem", declara Triola, que es mostra a favor de continuar "reforçant i promovent el servei de transport a la demanda" per compensar els inexistents serveis ordinaris.Ara bé, tant la consellera com la tècnica són més partidàries de poder fer arribar aquestes propostes a tot el territori per sobre de desplaçar els usuaris. "Seria interessant que la figura de la dinamitzadora, que cobreix molta feina en matèria de l'envelliment actiu, pogués ser a tots els municipis petits", explica Genovès, que reconeix que "de moment és utòpic, per una qüestió de recursos humans", tot i incidir que "la voluntat és treballar conjuntament amb les administracions locals perquè es pugui anar estenent aquesta tasca".
I és que, malgrat les diferències notables pel que fa als serveis i recursos existents entre les poblacions més grans i les que se situen al llarg de l'Eix del Llobregat, Sílvia Triola posa en relleu una de les principals virtuts que presenten els pobles petits respecte de les ciutats: el suport mutu. "Hi ha més detecció respecte de les situacions de risc, perquè tot i que una persona visqui sola, estant en un nucli petit els veïns ho saben i n'estan al cas", valora la consellera, que assevera que "aquesta soledat passa més desapercebuda a les poblacions amb més habitants". En la mateixa línia, Rosa Genovès destaca que "la xarxa relacional és més viva als pobles petits i això fa que les persones no siguin tan vulnerables".
De fet, la tècnica d'acció comunitària inclusiva comarcal reconeix que el treball directe del darrer any li ha fet "canviar la percepció" respecte dels municipis petits, ja que segons detalla: "La realitat és molt més diversa que l'imaginari que tenim de, per exemple, la gent gran que viu a l'Alt Berguedà, on en alguns municipis hem pogut trobar persones que, ja de grans, han vingut de l'àrea metropolitana de Barcelona per la qualitat de vida del territori". "Mirem l'Alt Berguedà en bloc, però hi ha situacions molt diferents i diverses", comparteix.