22
de març
del
2024
Actualitzat
el
24
de març
a les
10:31h
El músic Lluís Gual i el col·leccionista Ramon Safont han fet una descoberta de gran interès cultural. I és que la seva col·laboració ha permès recuperar les partitures de tres balls de La Patum, dos de Nans i un de Gegants, que fa uns cent anys s'havien perdut.
La gènesi d'aquesta troballa, tal com ha explicat el músic, és la producció per a la gravació del nou disc de la Cobla Berga Jove amb els arranjaments de la música de la festa que va fer Joan Baptista Lambert l'any 1930. Aquesta tasca va posar en contacte Gual i Safont, que el va convidar a casa per consultar el seu fons documental de l'arxiu que està bastint. Es tractava d'un llibret per a piano titulat Balls de la Patum, i signat per Conxita Comellas Casals, i una desena de reculls de fotocòpies d'unes partitures per a banda que se citen com a "propietat de Climent Ballús". Entre totes les peces hi ha balls com els que s'interpreten en l'actualitat, alguns amb petites variacions i, sobretot, hi ha tres balls redescoberts, ja que s'estima que si bé s'havien arribat a tocar a plaça, no sonen des d'abans de l'esclat de la Guerra Civil (els documents s'han datat en la forquilla entre 1925 i 1936).
Segons les indagacions de Gual, del Ball de Nans present al llibret de Conxita Comellas n'hi havia constància a través de la memòria oral de Ramon Vilalta, contemporani de Comellas i que, en una entrevista amb l'historiador Albert Rumbo l'any 2002, va compartir el record i melodia d'aquesta peça que, amb 13 anys, havia tocat amb els platerets. Aquest testimoni es va posar sobre paper el 2003, quan el músic Sergi Cuenca en va fer els arranjaments i la va incloure al concert del Memorial Ricard Cuadra, si bé mai s'ha tornat a interpretar. I tornant a l'origen del llibret, Gual considera que si bé les partitures van ser escrites per la mateixa Comellas, es tracta "d'una còpia per a l'ús personal" i que, per tant, no es pot adjudicar l'autoria de les cançons a la pianista, de la qual el músic ha destacat el nivell "cultural i musical" tenint en compte l'època. Això sí, hi ha escrites unes inicials: ACC.
.jpg)
Més misteri envolten les partitures fotocopiades de Climent Ballús, que en aquest cas sí que semblen de producció pròpia tenint en compte l'especificació de l'autor. Però, en efecte, es tracta de fotocòpies, i la cerca de Gual no ha permès localitzar, de moment, els originals. El que sí que ha pogut teoritzar el músic és que són algunes de les peces amb les quals treballava l'Orquestra de Lira Berguedana, dirigida pels germans Climent i Pere Ballús, i una de les formacions que es va ocupar d'aquesta tasca fins abans de la Guerra Civil. De fet, Gual veu amb normalitat l'existència d'aquests balls únics fins a l'esclat del conflicte bèl·lic, pel fet que "el repertori era força flexible" i "les orquestres tocaven el que els venia bé i posaven i treien a voluntat".
"Voldria destacar la tasca que ha fet el Lluís. Gent com ell mantenen viva, no només la ciutat, sinó també les seves festes i tradicions", ha posat en relleu per la seva banda Ramon Safont, qui ha recordat que des del Concert de Música Oblidada de La Patum, encapçalat per Ricard Cuadra l'any 1993 i on va treure a la llum diferents peces perdudes de la festa, no s'havia produït cap altra descoberta com la d'enguany. En tot cas, el col·leccionista ha reflexionat que "aquestes partitures demostren que encara no ho sabem tot sobre La Patum, sobre la ciutat i sobre les nostres festes", i ha posat en relleu que "aquestes troballes ens permeten avançar i fer que Berga estigui més viva".
De fet, Gual ha emfatitzat que en els crèdits presents al programa de mà del Concert de Música Oblidada de La Patum ja hi havia una menció a Climent Ballús, cosa que fa pensar al músic que si bé Cuadra va treballar amb el seu fons documental no va poder accedir als dos balls que ara s'han localitzat entre les fotocòpies que ha aconseguit Safont, el qual ha insistit que sempre posarà a disposició el seu arxiu a les persones que vulguin aportar a la ciutat.
Amb tot, Lluís Gual ha anunciat que exposarà tota la descoberta en un article que es publicarà en la pròxima edició de L'Erol. A més, també ha avançat que està treballant en l'arranjament de les tres peces retrobades per tal que, el 21 d'abril, es puguin interpretar durant l'acte de presentació del disc de la Cobla Berga Jove amb els arranjaments de Joan Baptista Lambert.
La gènesi d'aquesta troballa, tal com ha explicat el músic, és la producció per a la gravació del nou disc de la Cobla Berga Jove amb els arranjaments de la música de la festa que va fer Joan Baptista Lambert l'any 1930. Aquesta tasca va posar en contacte Gual i Safont, que el va convidar a casa per consultar el seu fons documental de l'arxiu que està bastint. Es tractava d'un llibret per a piano titulat Balls de la Patum, i signat per Conxita Comellas Casals, i una desena de reculls de fotocòpies d'unes partitures per a banda que se citen com a "propietat de Climent Ballús". Entre totes les peces hi ha balls com els que s'interpreten en l'actualitat, alguns amb petites variacions i, sobretot, hi ha tres balls redescoberts, ja que s'estima que si bé s'havien arribat a tocar a plaça, no sonen des d'abans de l'esclat de la Guerra Civil (els documents s'han datat en la forquilla entre 1925 i 1936).
Segons les indagacions de Gual, del Ball de Nans present al llibret de Conxita Comellas n'hi havia constància a través de la memòria oral de Ramon Vilalta, contemporani de Comellas i que, en una entrevista amb l'historiador Albert Rumbo l'any 2002, va compartir el record i melodia d'aquesta peça que, amb 13 anys, havia tocat amb els platerets. Aquest testimoni es va posar sobre paper el 2003, quan el músic Sergi Cuenca en va fer els arranjaments i la va incloure al concert del Memorial Ricard Cuadra, si bé mai s'ha tornat a interpretar. I tornant a l'origen del llibret, Gual considera que si bé les partitures van ser escrites per la mateixa Comellas, es tracta "d'una còpia per a l'ús personal" i que, per tant, no es pot adjudicar l'autoria de les cançons a la pianista, de la qual el músic ha destacat el nivell "cultural i musical" tenint en compte l'època. Això sí, hi ha escrites unes inicials: ACC.
La partitura descoberta, amb arranjaments de piano, d'un Ball de Nans Foto: Lídia López
Més misteri envolten les partitures fotocopiades de Climent Ballús, que en aquest cas sí que semblen de producció pròpia tenint en compte l'especificació de l'autor. Però, en efecte, es tracta de fotocòpies, i la cerca de Gual no ha permès localitzar, de moment, els originals. El que sí que ha pogut teoritzar el músic és que són algunes de les peces amb les quals treballava l'Orquestra de Lira Berguedana, dirigida pels germans Climent i Pere Ballús, i una de les formacions que es va ocupar d'aquesta tasca fins abans de la Guerra Civil. De fet, Gual veu amb normalitat l'existència d'aquests balls únics fins a l'esclat del conflicte bèl·lic, pel fet que "el repertori era força flexible" i "les orquestres tocaven el que els venia bé i posaven i treien a voluntat".
Trenta anys d'ençà de l'últim redescobriment
"Voldria destacar la tasca que ha fet el Lluís. Gent com ell mantenen viva, no només la ciutat, sinó també les seves festes i tradicions", ha posat en relleu per la seva banda Ramon Safont, qui ha recordat que des del Concert de Música Oblidada de La Patum, encapçalat per Ricard Cuadra l'any 1993 i on va treure a la llum diferents peces perdudes de la festa, no s'havia produït cap altra descoberta com la d'enguany. En tot cas, el col·leccionista ha reflexionat que "aquestes partitures demostren que encara no ho sabem tot sobre La Patum, sobre la ciutat i sobre les nostres festes", i ha posat en relleu que "aquestes troballes ens permeten avançar i fer que Berga estigui més viva".De fet, Gual ha emfatitzat que en els crèdits presents al programa de mà del Concert de Música Oblidada de La Patum ja hi havia una menció a Climent Ballús, cosa que fa pensar al músic que si bé Cuadra va treballar amb el seu fons documental no va poder accedir als dos balls que ara s'han localitzat entre les fotocòpies que ha aconseguit Safont, el qual ha insistit que sempre posarà a disposició el seu arxiu a les persones que vulguin aportar a la ciutat.
Amb tot, Lluís Gual ha anunciat que exposarà tota la descoberta en un article que es publicarà en la pròxima edició de L'Erol. A més, també ha avançat que està treballant en l'arranjament de les tres peces retrobades per tal que, el 21 d'abril, es puguin interpretar durant l'acte de presentació del disc de la Cobla Berga Jove amb els arranjaments de Joan Baptista Lambert.