11
de març
del
2024
"Al carrer Major, abans, hi havia gent a totes hores, però ara tot ha canviat. La gent té més tirada a anar a altres llocs i el carrer s'està descuidant", lamenta Lluís Toran, la tercera generació d'una família de cansaladers amb negoci en aquest eix comercial de Berga. Aquest botiguer veu en el proecte per implantar l'APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana) "una oportunitat" per intentar revertir la situació, al punt de valorar que si no tira endavant, el comerç del carrer Major està "mort i liquidat". "Com a mínim, l'APEU és una oportunitat. Si no fem res, a hores d'ara ja tenim marcat el camí", valora en una línia similar Santi Comellas, que té dues botigues en aquesta via.
La pèrdua de l'atractiu comercial del carrer Major es comptabilitza a través dels locals que avui dia són buits: vora del 40% tenen la persiana baixada i alguns fa ja molts anys que no tenen activitat. És per aquest motiu que, juntament amb el carrer del Roser i altres vies paral·leles d'interès, Bergacomercial treballa per fer realitat l'APEU. Però no tothom veu amb els mateixos ulls la iniciativa, i per això ha sorgit una plataforma que s'hi oposa i que ja ha recollit més de 150 signatures en contra. Toni Gómez n'és un dels impulsors, i considera "irracional" haver de pagar per unes qüestions que, opina, hauria de fer l'Ajuntament. "Pagarem 90 euros mensuals per fer unes coses que ja les duu a terme l'Ajuntament i per mantenir uns sous de gerència i administració", emfatitza, a la vegada que subratlla que "nosaltres treballem cada dia per la ciutat, però amb això només estem aconseguint dividir els comerciants". "S'ha presentat un projecte, no ha agradat i ens hem pronunciat, així que ara s'ha d'acabar", conclou.
Xavier Orcajo, membre de la junta de Bergacomercial i promotor de la iniciativa, continua defensant el projecte, insistint que l'APEU ha de ser una eina per vitalitzar una zona comercial que, lamenta, presenta un estat de "decadència". En concret, la proposta consta d'una quarantena d'accions encaminades a atraure el consumidor a la zona implicada, així com per propulsar els negocis de l'eix que engloba. De fet, Orcajo és categòric respecte del futur fosc que té la zona si l'APEU no tira endavant, apuntant que l'alternativa serà "emigrar o bé esperar que hi hagi algú disposat a gastar 1,2 milions d'euros al centre històric".
Davant la dicotomia entre el sí i el no, Orcajo retreu la manca de propostes dels opositors. En aquest sentit, la plataforma No a l'APEU, sí a Berga considera que la situació actual és culpa "d'anys de deixadesa per part de l'administració" i declara que "el que no es pot pretendre ara és formar un APEU, invertint molts diners, que hauran de pagar els comerciants". Al voltant d'això, l'Ajuntament de Berga posa de manifest que "les actuacions que podem fer són limitades perquè els recursos són limitats", assenyala la regidora de Promoció Econòmica i Comerç, Ermínia Altarriba, que veu en l'APEU una eina per "donar empoderament" als comerciants i propietaris de locals buits per "decidir quines actuacions volen pel seu barri".
Altarriba creu que "la virtut de l'APEU és que ens obligarà a l'Ajuntament fer més actuacions", fent referència a accions "més ambicioses" que ara mateix precisa la zona. Sigui com sigui, la regidora posa en relleu que "l'APEU en cap moment ha de substituir les actuacions urbanístiques i de conservació de la via urbana que ha de fer l'Ajuntament". És per tot plegat que l'equip de govern de la capital berguedana veu "amb bons ulls" la iniciativa. En aquest sentit, ja s'han fet realitat dues actuació per convertir dos carrers que uneixen el carrer Major i del Roser en trams de preferència d'ús per a vianants: a la ronda Moreta i la ronda Queralt.
En tot cas, la situació actual ha fet alentir el calendari d'implementació previst per Bergacomercial, que primer va pensar a fer la votació del projecte a final de l'any 2023, després ho va situar a mitjan març, i ara no té cap data sobre la taula.
La pèrdua de l'atractiu comercial del carrer Major es comptabilitza a través dels locals que avui dia són buits: vora del 40% tenen la persiana baixada i alguns fa ja molts anys que no tenen activitat. És per aquest motiu que, juntament amb el carrer del Roser i altres vies paral·leles d'interès, Bergacomercial treballa per fer realitat l'APEU. Però no tothom veu amb els mateixos ulls la iniciativa, i per això ha sorgit una plataforma que s'hi oposa i que ja ha recollit més de 150 signatures en contra. Toni Gómez n'és un dels impulsors, i considera "irracional" haver de pagar per unes qüestions que, opina, hauria de fer l'Ajuntament. "Pagarem 90 euros mensuals per fer unes coses que ja les duu a terme l'Ajuntament i per mantenir uns sous de gerència i administració", emfatitza, a la vegada que subratlla que "nosaltres treballem cada dia per la ciutat, però amb això només estem aconseguint dividir els comerciants". "S'ha presentat un projecte, no ha agradat i ens hem pronunciat, així que ara s'ha d'acabar", conclou.
Xavier Orcajo, membre de la junta de Bergacomercial i promotor de la iniciativa, continua defensant el projecte, insistint que l'APEU ha de ser una eina per vitalitzar una zona comercial que, lamenta, presenta un estat de "decadència". En concret, la proposta consta d'una quarantena d'accions encaminades a atraure el consumidor a la zona implicada, així com per propulsar els negocis de l'eix que engloba. De fet, Orcajo és categòric respecte del futur fosc que té la zona si l'APEU no tira endavant, apuntant que l'alternativa serà "emigrar o bé esperar que hi hagi algú disposat a gastar 1,2 milions d'euros al centre històric".
Davant la dicotomia entre el sí i el no, Orcajo retreu la manca de propostes dels opositors. En aquest sentit, la plataforma No a l'APEU, sí a Berga considera que la situació actual és culpa "d'anys de deixadesa per part de l'administració" i declara que "el que no es pot pretendre ara és formar un APEU, invertint molts diners, que hauran de pagar els comerciants". Al voltant d'això, l'Ajuntament de Berga posa de manifest que "les actuacions que podem fer són limitades perquè els recursos són limitats", assenyala la regidora de Promoció Econòmica i Comerç, Ermínia Altarriba, que veu en l'APEU una eina per "donar empoderament" als comerciants i propietaris de locals buits per "decidir quines actuacions volen pel seu barri".
Altarriba creu que "la virtut de l'APEU és que ens obligarà a l'Ajuntament fer més actuacions", fent referència a accions "més ambicioses" que ara mateix precisa la zona. Sigui com sigui, la regidora posa en relleu que "l'APEU en cap moment ha de substituir les actuacions urbanístiques i de conservació de la via urbana que ha de fer l'Ajuntament". És per tot plegat que l'equip de govern de la capital berguedana veu "amb bons ulls" la iniciativa. En aquest sentit, ja s'han fet realitat dues actuació per convertir dos carrers que uneixen el carrer Major i del Roser en trams de preferència d'ús per a vianants: a la ronda Moreta i la ronda Queralt.
En tot cas, la situació actual ha fet alentir el calendari d'implementació previst per Bergacomercial, que primer va pensar a fer la votació del projecte a final de l'any 2023, després ho va situar a mitjan març, i ara no té cap data sobre la taula.