10
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
18:56h
David Font va ser titular la nit del 28 de maig, no només per revalidar l'alcaldia per quart any consecutiu, sinó per haver-ho fet emportant-se el pastís complet de regidors a l'Ajuntament de Gironella a través de la plataforma Més x Gironella.
D'ençà del ple d'investidura, ja han passat gairebé 150 dies, en els quals el ritme de treball al consistori s'ha mantingut, consolidant les polítiques ja engegades i donant el tret de sortida a noves accions. El batlle fa balanç de les primeres passes del mandat, dona pinzellades sobre el futur que imagina per la vila i reflexiona del context comarcal amb Nació Berguedà.
Quin balanç fa dels primers 100 dies de mandat?
Per a nosaltres, són 100 dies de continuïtat a la forma de treballar que teníem i de situació amb la realitat dels nous membres del govern. La principal característica és que, com que ja teníem la maquinària en funcionament, el que hem garantit és que no parés: hem continuat fent obres i licitacions perquè el dia a dia del poble no s'aturés. I pel que fa a les persones que s'integren a l'equip, aquest temps ens ha servit perquè coneguessin el funcionament de l'administració i es posessin al dia de les àrees que tenen delegades. En general, han estat 100 dies per començar a marcar les pautes de treball pels quatre anys que tenim al davant.
Quines actuacions previstes al programa electoral s'han començat a fer realitat?
Una que ha començat a caminar i ja s'ha acabat és la posada en funcionament d'un parc de cal·listènia a l'anella esportiva del municipi. Una altra que hem licitat i adjudicat és la construcció de l'edifici de serveis de la piscina. I després, hi ha dues actuacions més que no depenen directament de nosaltres, però que hem estat seguint molts mesos, que han estat el canvi de tancaments de l'Institut Pere Fontdevila i l'inici de la construcció de la parada o estació d'autobusos que, si tot va bé, tindrem en funcionament el gener del 2024.
Quins seran els projectes més ambiciosos del mandat?
Tenim diversos projectes sobre la taula que continuaran fent realitat aquesta transformació del municipi amb la voluntat que tenim de fer-lo més amable per a la ciutadania. Això ho estem enfocant, sobretot, en aconseguir espais més agradables perquè la gent es desplaci a peu i incorporant més elements verds en totes les actuacions que fem a la zona urbana. Això no vol dir que eliminem el vehicle del municipi, però sí que posem eines per a la comoditat dels vianants. Amb aquest objectiu, hi ha tres grans projectes. El primer, i que ja ha començat amb una primera fase aquest 2023 és la recuperació de l'itinerari de l'antic Carrillet per a vianants i ciclistes. Actualment, hi ha tres fases avançades que engloben la zona des de Cal Bassacs fins al final de Viladomiu Nou, i només ens quedarà una quarta fase, que és la menys treballada, que ens fa arribar la ruta fins a l'inici del municipi, a la zona de l'Escorxador.
El segon gran projecte és la transformació del carrer del Riu, que volem que sigui una via molt amable per la ciutadania que es mou a peu. Volem acostar els veïns i veïnes al riu, i recuperar bona part de la vegetació autòctona de la ribera de riu. I un tercer projecte que estem començant a treballar amb la Diputació de Barcelona i que esperem que pugui veure la llum al final del mandat és la transformació de la carretera de Casserres. La idea és que, més que el format de carretera que té ara, pugui acabar convertint-se en una urbanització més similar a un carrer, amb espais més segurs pels vianants.
I n'hi ha algun altre que penseu que pugui tenir rellevància pel municipi?
Doncs aquests tres projectes que he comentat, juntament amb el de l'edifici de serveis de la piscina, seran els més grans i transformadors. Però també n'hi ha un altre sobre la taula i que és molt rellevant, que és tot el relatiu amb l'acord que vam arribar amb la UManresa per oferir una oferta vinculada al centre a Gironella. Ja estem treballant plegats i, les pròximes setmanes decidirem, quin dels dos camins que se'ns plantegen agafem per tal que el setembre del 2024 pugui arrencar aquesta oferta a la vila.
Comenta que és difícil suprimir la circulació de vehicles al poble. No es farà una prova en aquesta zona del carrer del Riu que detalla?
És complex eliminar del tot els vehicles, tant pels veïns que hi tenen accés com per la residència que hi ha a la cantonada. Aquest equipament necessita tenir totes les vies disponibles en cas d'hipotètiques evacuacions. El que es pretén és generar unes plataformes on els vianants tinguin prioritat, similar al concepte que s'ha fet a la Ronda Moreta de Berga: amb un tractament del paviment diferent, on el vianant s'ha de sentir més còmode, i on el vehicle no és expulsat, però no hi trobarà el seu entorn habitual de mobilitat.
També ha fet referència als treballs per la recuperació de la línia del Carrilet. Quin calendari d'acció té aquesta actuació?
A la primera de les fases, que és el tram que licitem directament des del consistori, han de començar les obres en qüestió de dies. L'actuació comprèn entre Viladomiu Vell i Cal Bassacs. El Consell Comarcal es farà càrrec, en el marc del Pla de Sostenibilitat Turística, del tram que va entre Viladomiu Nou i l'altre extrem de Viladomiu Vell, i ja ens ha manifestat que, a final d'any, vol iniciar-ne la licitació. I amb la Diputació estem acabant de tancar l'acord de finançament, ja que ells sí que licitaran l'obra, però una part del cost l'assumirem des de l'Ajuntament, així que estem acabant de perfilar els percentatges amb la idea que puguin licitar-lo, si tot va bé, a finals de 2024.
Continuem parlant d'inversions i li demano per l'edifici de pisos de lloguer a preu assequible. Com avança el projecte?
Continua endavant. Ja tenim el projecte bàsic redactat per un equip d'arquitectes i també tenim l'empresa que ha guanyat la construcció d'aquests pisos, que serà industrialitzada. A més, hem bloquejat els diners dels fons europeus que tenim preassignats per poder-los tirar endavant. El que hem plantejat és que aquesta construcció es faci de manera progressiva, en dues fases, una per edifici, per tal d'absorbir de manera pausada l'oferta amb la demanda d'habitatge. D'altra banda, també haurem de definir els requisits bàsics per poder optar a aquests lloguers, que hauran de complir amb la premissa bàsica que tinguin un preu per sota del mercat habitual, però que estigui en condicions d'anar-hi a viure, perquè a vegades, surten opcions econòmiques, però les condicions d'habitabilitat no són les desitjables. Sobretot, la nostra focalització són les persones joves, per garantir-lo el dret a l'emancipació i contribuir a la retenció i recuperació del nostre talent. Però també contemplem perfils de gent gran o persones amb determinades necessitats.
Aleshores, amb quin calendari es mouen?
Actualment, el nostre timming és que, l'estiu de 2024, hauria de començar la construcció del primer dels dos blocs. Això permetria que l'entrega dels 10 primers pisos de lloguer assequible de Gironella fos una realitat la primavera del 2025.
I en matèria d'habitatge, contemplen adquirir altres immobles de segona mà amb la mateixa finalitat de lloguer social o assequible?
Quan el president del govern espanyol va fer l'anunci sobre l'adquisició de pisos de la Sareb per posar-los a disposició dels municipis, vam fer la cerca de quins pisos hi havia a Gironella. En el nostre cas, hi ha un bloc al mig del nucli històric que requereix una actuació integral de rehabilitació. En funció de com evolucioni aquell anunci, valorarem. De fet, en altres moments sí que hem fet petites operacions que ens han permès tenir, avui dia, una bossa de quatre pisos que destinem a emergències socials. En definitiva, sempre estem amatents de poder fer actuacions en aquesta línia, però si hem optat al projecte dels 20 pisos nous és perquè les condicions de la subvenció estaven lligades a què fos una construcció nova i de tipus industrial, així que disposar de terrenys municipals ens va fer decantar. Al final, aquesta opció també ens ajuda a contribuir al creixement de la zona del poble on s'ubicarà i que fa anys que treballem.
Una altra actuació en equipaments important, malgrat que no depengui de l'Ajuntament, és l'estació d'autobusos. Com avancen els treballs?
Les obres van al ritme que preveiem. Ja fa dies que es poden veure molt marcades les diferents zones de l'espai i què hi haurà a cada lloc. Hi ha hagut una petita dificultat en una línia elèctrica, però no s'ha detectat cap inconvenient que pugui provocar un endarreriment de l'obra, així que pensem que el gener vinent serà una realitat. La nova estació culminarà una transformació del centre del municipi i una descongestió del lloc on hi havia fins ara la parada, guanyant en seguretat i en imatge. Però no me'n canso de dir i insisteixo que el següent pas és millorar el servei. Les infraestructures han d'anar acompanyades d'un bon contingut perquè se'n puguin treure tot el suc, per tant, un cop estigui clara i finalitzada la de Berga, haurem de fer pinya tots plegats per reivindicar que l'autobús és l'únic mitjà de transport vigent al Berguedà, així que s'ha de reforçar amb noves rutes i més horaris.
I què n'opina del debat a les xarxes socials sobre si cal dir-ne estació o parada?
En efecte, és un debat molt intens. Si ens agafem strictu sensu a la norma, que hi ha qui me la recorda constantment, diu que només es pot considerar estació si té un lloc físic de venda de bitllets i un bar, i això no hi serà. Per tant, si agafem aquesta definició, seria una parada. En aquest cas, faig una reflexió a tota aquesta gent que hi insisteix: d'aquí a 10 anys, no hi haurà persones venent bitllets. Quan estem a punt d'integrar-nos a una T-Mobilitat, on tot funcionarà amb un mòbil o una targeta, no hi haurà ningú, en cap estació, venent bitllets. I si hi és, crec que no haurem fet el salt com a país que la tecnologia ens permet. D'altra banda, respecte del bar, penso que aquesta ubicació està en el punt on segurament hi ha més bars per metre quadrat d'arreu de la comarca. Per tant, tampoc té molt sentit que haguem de posar una nova estructura de bar per fer competència als que ja existeixen.
Més enllà de tecnicismes, per a nosaltres, la nomenclatura es basa en una relació més nostàlgica, perquè l'espai on es va escollir situar l'estació d'autobús és on hi havia hagut l'estació del Carrilet. I es deia estació del Carrilet al punt on paraven els trens, la gent pujava i baixava, i el tren seguia la seva marxa, malgrat que, en forma, era només una simple coberta. Al final, nosaltres hem transformat l'espai on hi havia l'estació del Carrilet en la plaça de l'Estació i, ara, també l'estació d'autobusos. Així que, per a nosaltres, serà la nostra estació d'autobusos. Si el nomenclàtor diu que tècnicament a tot arreu li diran parada, fantàstic. I si se'm permet el punt irònic, si algú ha de pair millor dir-ne parada, cap problema. Però, per a nosaltres, serà la nostra estació, perquè és com s'ha viscut l'espai anteriorment i és com ho vivim nosaltres.
En relació amb el teixit econòmic del municipi, cap on penseu que s'ha d'enfocar Gironella?
Diferenciem principalment dos sectors, l'industrial i el comerç. Penso que tenim una singularitat que és un teixit comercial molt potent, que fins i tot és un pol d'atracció de clients d'altres municipis. Per reforçar-ho, estem pensant a crear algun sistema de fidelització, que em consta que potser s'està parlant per fer-ho realitat a escala comarcal i seria una molt bona iniciativa. Al final, ajudaria a retroalimentar-nos els uns amb els altres. D'altra banda, també volem instal·lar unes guixetes que funcionin les 24 hores del dia per tal d'adquirir productes locals i passar-los a recollir quan ens vagi bé. A més, serien refrigerades, perquè també pugui servir per comprar producte fresc.
Pel que fa als polígons, en tenim pocs i estan força ocupats, però continuem amb la línia de millorar-los. En aquest sentit, tenim sobre la taula la segona fase de modernització dels polígons, que contempla actuar en la reordenació, arranjament de voreres i redistribució dels espais d'aparcament a Cal Ginyola. En tot cas, cal recordar que, el 2018, vam implementar una modificació que permetia diversificar l'oferta dels polígons i ha permès l'arribada d'altres activitats econòmiques que no són pròpiament la industrial. Així que, en aquesta línia, vetllarem per anar-li donant sortida a altres espais, com el d'algunes colònies que estan actualment en desús.
En clau comarcal, el resultat de les eleccions ha permès a Més x Gironella entrar al Consell Comarcal amb dos consellers, vostè mateix i Lluís Vall. Com enfoca aquesta nova etapa a l'ens comarcal?
Doncs torno formant part d'un projecte que crec que era necessari, però que és inusual, com és l'acord d'un gran govern. És una entesa que, independentment dels cicles electorals i els canvis que vinguin al futur, garanteix una estabilitat amb un nou paradigma de les polítiques i el model que ha d'afrontar el Berguedà i que va més enllà de les persones que l'ocupem en cada moment. Penso que, quan hem sigut capaços de posar d'acord quatre formacions polítiques, entre les quals les dues més majoritàries a la comarca, és una primera passa per consolidar la relació i fer possible que aquest canvi iniciat el 2023 pugui consolidar-se també el 27, el 31 i endavant. Per tant, per aquesta part, estic il·lusionat per poder-ne formar part i, en la mesura del possible, m'agradarà col·laborar i contribuir amb l’experiència que ja havia tingut al Consell i la que he pogut adquirir en altres espais de l'administració pública.
En tot cas, malgrat que la unió al Consell representa 16 de les 19 cadires, hi ha altres òrgans comarcals com el Consell d'Alcaldies que són més diversos. Com a part de l'equip de govern i alcalde, com pensa que es pot implementar aquesta entesa arreu del territori?
Jo crec que el president, Ramon Caballé, ho ha dit molt clarament sempre, i és que totes les alcaldies han de tenir, no només veu, sinó també vot en determinades decisions que es prenen a la comarca. El Consell d'Alcaldies no ha de ser un òrgan informatiu, sinó que ha de ser deliberatiu i de presa de decisions, i un primer exemple és la proposta del nou model fiscal dels residus. I va ser una decisió valenta, perquè hauria pogut sortir a favor del que deia el govern, o no, i es va veure amb la diversitat en la votació. Al final, es demostra que el Consell sí que funciona amb un sistema de partits, però les alcaldies es basen en uns alcaldes i alcaldesses que defensem els interessos dels notres municipis. Per tant, és una bona mostra que se'ns vol donar poder perquè puguem formar part de les decisions més estratègiques per la comarca. Així que penso que és un bon espai de treball, i si ho percebem així, la participació serà més concorreguda.
Tot plegat, i malgrat que tot just comenci el quart mandat, en aquests moments, està més a prop o més lluny de postular-se per un cinquè?
A l'inici dels últims mandats, sempre he dit que era l'últim. És cert que la política municipal té coses molt bones, però també té punts absorbents, així que hi ha coses que, en determinats moments, et fan valorar si realment has de continuar o no. També, està lligat a la sensació sobre la visió o mirada de projectes que puguis tenir i compartit amb tot l'equip. El darrer mandat, inicialment havia decidit no tornar-me a presentar, però soc aquí perquè van sortir certs projectes que em van engrescar i gràcies a un grup molt maco de persones que hem definit. Avui dia, la decisió és que aquest és el meu últim mandat. Òbviament, en quatre anys poden passar moltes coses, però estic treballant amb un horitzó de tancar la meva etapa política municipal a Gironella amb tants projectes com sigui possible acabats i, els que no, que estiguin molt ben encarrilats per aquells que agafin el relleu. Al final, hauran estat 20 anys a la política local, i és una experiència molt positiva que m'emporto, però crec que és necessari començar a planificar el final d'aquesta etapa i proposar-me altres reptes, en el vessant públic i, sobretot, el privat.
D'ençà del ple d'investidura, ja han passat gairebé 150 dies, en els quals el ritme de treball al consistori s'ha mantingut, consolidant les polítiques ja engegades i donant el tret de sortida a noves accions. El batlle fa balanç de les primeres passes del mandat, dona pinzellades sobre el futur que imagina per la vila i reflexiona del context comarcal amb Nació Berguedà.
Quin balanç fa dels primers 100 dies de mandat?
Per a nosaltres, són 100 dies de continuïtat a la forma de treballar que teníem i de situació amb la realitat dels nous membres del govern. La principal característica és que, com que ja teníem la maquinària en funcionament, el que hem garantit és que no parés: hem continuat fent obres i licitacions perquè el dia a dia del poble no s'aturés. I pel que fa a les persones que s'integren a l'equip, aquest temps ens ha servit perquè coneguessin el funcionament de l'administració i es posessin al dia de les àrees que tenen delegades. En general, han estat 100 dies per començar a marcar les pautes de treball pels quatre anys que tenim al davant.
Quines actuacions previstes al programa electoral s'han començat a fer realitat?
Una que ha començat a caminar i ja s'ha acabat és la posada en funcionament d'un parc de cal·listènia a l'anella esportiva del municipi. Una altra que hem licitat i adjudicat és la construcció de l'edifici de serveis de la piscina. I després, hi ha dues actuacions més que no depenen directament de nosaltres, però que hem estat seguint molts mesos, que han estat el canvi de tancaments de l'Institut Pere Fontdevila i l'inici de la construcció de la parada o estació d'autobusos que, si tot va bé, tindrem en funcionament el gener del 2024.
Quins seran els projectes més ambiciosos del mandat?
Tenim diversos projectes sobre la taula que continuaran fent realitat aquesta transformació del municipi amb la voluntat que tenim de fer-lo més amable per a la ciutadania. Això ho estem enfocant, sobretot, en aconseguir espais més agradables perquè la gent es desplaci a peu i incorporant més elements verds en totes les actuacions que fem a la zona urbana. Això no vol dir que eliminem el vehicle del municipi, però sí que posem eines per a la comoditat dels vianants. Amb aquest objectiu, hi ha tres grans projectes. El primer, i que ja ha començat amb una primera fase aquest 2023 és la recuperació de l'itinerari de l'antic Carrillet per a vianants i ciclistes. Actualment, hi ha tres fases avançades que engloben la zona des de Cal Bassacs fins al final de Viladomiu Nou, i només ens quedarà una quarta fase, que és la menys treballada, que ens fa arribar la ruta fins a l'inici del municipi, a la zona de l'Escorxador.
El segon gran projecte és la transformació del carrer del Riu, que volem que sigui una via molt amable per la ciutadania que es mou a peu. Volem acostar els veïns i veïnes al riu, i recuperar bona part de la vegetació autòctona de la ribera de riu. I un tercer projecte que estem començant a treballar amb la Diputació de Barcelona i que esperem que pugui veure la llum al final del mandat és la transformació de la carretera de Casserres. La idea és que, més que el format de carretera que té ara, pugui acabar convertint-se en una urbanització més similar a un carrer, amb espais més segurs pels vianants.
I n'hi ha algun altre que penseu que pugui tenir rellevància pel municipi?
Doncs aquests tres projectes que he comentat, juntament amb el de l'edifici de serveis de la piscina, seran els més grans i transformadors. Però també n'hi ha un altre sobre la taula i que és molt rellevant, que és tot el relatiu amb l'acord que vam arribar amb la UManresa per oferir una oferta vinculada al centre a Gironella. Ja estem treballant plegats i, les pròximes setmanes decidirem, quin dels dos camins que se'ns plantegen agafem per tal que el setembre del 2024 pugui arrencar aquesta oferta a la vila.
Comenta que és difícil suprimir la circulació de vehicles al poble. No es farà una prova en aquesta zona del carrer del Riu que detalla?
És complex eliminar del tot els vehicles, tant pels veïns que hi tenen accés com per la residència que hi ha a la cantonada. Aquest equipament necessita tenir totes les vies disponibles en cas d'hipotètiques evacuacions. El que es pretén és generar unes plataformes on els vianants tinguin prioritat, similar al concepte que s'ha fet a la Ronda Moreta de Berga: amb un tractament del paviment diferent, on el vianant s'ha de sentir més còmode, i on el vehicle no és expulsat, però no hi trobarà el seu entorn habitual de mobilitat.
També ha fet referència als treballs per la recuperació de la línia del Carrilet. Quin calendari d'acció té aquesta actuació?
A la primera de les fases, que és el tram que licitem directament des del consistori, han de començar les obres en qüestió de dies. L'actuació comprèn entre Viladomiu Vell i Cal Bassacs. El Consell Comarcal es farà càrrec, en el marc del Pla de Sostenibilitat Turística, del tram que va entre Viladomiu Nou i l'altre extrem de Viladomiu Vell, i ja ens ha manifestat que, a final d'any, vol iniciar-ne la licitació. I amb la Diputació estem acabant de tancar l'acord de finançament, ja que ells sí que licitaran l'obra, però una part del cost l'assumirem des de l'Ajuntament, així que estem acabant de perfilar els percentatges amb la idea que puguin licitar-lo, si tot va bé, a finals de 2024.
«Sobretot, la nostra focalització són les persones joves, per garantir-lo el dret a l'emancipació i contribuir a la retenció i recuperació del nostre talent»
Continuem parlant d'inversions i li demano per l'edifici de pisos de lloguer a preu assequible. Com avança el projecte?
Continua endavant. Ja tenim el projecte bàsic redactat per un equip d'arquitectes i també tenim l'empresa que ha guanyat la construcció d'aquests pisos, que serà industrialitzada. A més, hem bloquejat els diners dels fons europeus que tenim preassignats per poder-los tirar endavant. El que hem plantejat és que aquesta construcció es faci de manera progressiva, en dues fases, una per edifici, per tal d'absorbir de manera pausada l'oferta amb la demanda d'habitatge. D'altra banda, també haurem de definir els requisits bàsics per poder optar a aquests lloguers, que hauran de complir amb la premissa bàsica que tinguin un preu per sota del mercat habitual, però que estigui en condicions d'anar-hi a viure, perquè a vegades, surten opcions econòmiques, però les condicions d'habitabilitat no són les desitjables. Sobretot, la nostra focalització són les persones joves, per garantir-lo el dret a l'emancipació i contribuir a la retenció i recuperació del nostre talent. Però també contemplem perfils de gent gran o persones amb determinades necessitats.
Aleshores, amb quin calendari es mouen?
Actualment, el nostre timming és que, l'estiu de 2024, hauria de començar la construcció del primer dels dos blocs. Això permetria que l'entrega dels 10 primers pisos de lloguer assequible de Gironella fos una realitat la primavera del 2025.
I en matèria d'habitatge, contemplen adquirir altres immobles de segona mà amb la mateixa finalitat de lloguer social o assequible?
Quan el president del govern espanyol va fer l'anunci sobre l'adquisició de pisos de la Sareb per posar-los a disposició dels municipis, vam fer la cerca de quins pisos hi havia a Gironella. En el nostre cas, hi ha un bloc al mig del nucli històric que requereix una actuació integral de rehabilitació. En funció de com evolucioni aquell anunci, valorarem. De fet, en altres moments sí que hem fet petites operacions que ens han permès tenir, avui dia, una bossa de quatre pisos que destinem a emergències socials. En definitiva, sempre estem amatents de poder fer actuacions en aquesta línia, però si hem optat al projecte dels 20 pisos nous és perquè les condicions de la subvenció estaven lligades a què fos una construcció nova i de tipus industrial, així que disposar de terrenys municipals ens va fer decantar. Al final, aquesta opció també ens ajuda a contribuir al creixement de la zona del poble on s'ubicarà i que fa anys que treballem.
Una altra actuació en equipaments important, malgrat que no depengui de l'Ajuntament, és l'estació d'autobusos. Com avancen els treballs?
Les obres van al ritme que preveiem. Ja fa dies que es poden veure molt marcades les diferents zones de l'espai i què hi haurà a cada lloc. Hi ha hagut una petita dificultat en una línia elèctrica, però no s'ha detectat cap inconvenient que pugui provocar un endarreriment de l'obra, així que pensem que el gener vinent serà una realitat. La nova estació culminarà una transformació del centre del municipi i una descongestió del lloc on hi havia fins ara la parada, guanyant en seguretat i en imatge. Però no me'n canso de dir i insisteixo que el següent pas és millorar el servei. Les infraestructures han d'anar acompanyades d'un bon contingut perquè se'n puguin treure tot el suc, per tant, un cop estigui clara i finalitzada la de Berga, haurem de fer pinya tots plegats per reivindicar que l'autobús és l'únic mitjà de transport vigent al Berguedà, així que s'ha de reforçar amb noves rutes i més horaris.
«Si algú ha de pair millor dir-ne parada, cap problema. Però, per a nosaltres, serà la nostra estació»
I què n'opina del debat a les xarxes socials sobre si cal dir-ne estació o parada?
En efecte, és un debat molt intens. Si ens agafem strictu sensu a la norma, que hi ha qui me la recorda constantment, diu que només es pot considerar estació si té un lloc físic de venda de bitllets i un bar, i això no hi serà. Per tant, si agafem aquesta definició, seria una parada. En aquest cas, faig una reflexió a tota aquesta gent que hi insisteix: d'aquí a 10 anys, no hi haurà persones venent bitllets. Quan estem a punt d'integrar-nos a una T-Mobilitat, on tot funcionarà amb un mòbil o una targeta, no hi haurà ningú, en cap estació, venent bitllets. I si hi és, crec que no haurem fet el salt com a país que la tecnologia ens permet. D'altra banda, respecte del bar, penso que aquesta ubicació està en el punt on segurament hi ha més bars per metre quadrat d'arreu de la comarca. Per tant, tampoc té molt sentit que haguem de posar una nova estructura de bar per fer competència als que ja existeixen.
Més enllà de tecnicismes, per a nosaltres, la nomenclatura es basa en una relació més nostàlgica, perquè l'espai on es va escollir situar l'estació d'autobús és on hi havia hagut l'estació del Carrilet. I es deia estació del Carrilet al punt on paraven els trens, la gent pujava i baixava, i el tren seguia la seva marxa, malgrat que, en forma, era només una simple coberta. Al final, nosaltres hem transformat l'espai on hi havia l'estació del Carrilet en la plaça de l'Estació i, ara, també l'estació d'autobusos. Així que, per a nosaltres, serà la nostra estació d'autobusos. Si el nomenclàtor diu que tècnicament a tot arreu li diran parada, fantàstic. I si se'm permet el punt irònic, si algú ha de pair millor dir-ne parada, cap problema. Però, per a nosaltres, serà la nostra estació, perquè és com s'ha viscut l'espai anteriorment i és com ho vivim nosaltres.
En relació amb el teixit econòmic del municipi, cap on penseu que s'ha d'enfocar Gironella?
Diferenciem principalment dos sectors, l'industrial i el comerç. Penso que tenim una singularitat que és un teixit comercial molt potent, que fins i tot és un pol d'atracció de clients d'altres municipis. Per reforçar-ho, estem pensant a crear algun sistema de fidelització, que em consta que potser s'està parlant per fer-ho realitat a escala comarcal i seria una molt bona iniciativa. Al final, ajudaria a retroalimentar-nos els uns amb els altres. D'altra banda, també volem instal·lar unes guixetes que funcionin les 24 hores del dia per tal d'adquirir productes locals i passar-los a recollir quan ens vagi bé. A més, serien refrigerades, perquè també pugui servir per comprar producte fresc.
Pel que fa als polígons, en tenim pocs i estan força ocupats, però continuem amb la línia de millorar-los. En aquest sentit, tenim sobre la taula la segona fase de modernització dels polígons, que contempla actuar en la reordenació, arranjament de voreres i redistribució dels espais d'aparcament a Cal Ginyola. En tot cas, cal recordar que, el 2018, vam implementar una modificació que permetia diversificar l'oferta dels polígons i ha permès l'arribada d'altres activitats econòmiques que no són pròpiament la industrial. Així que, en aquesta línia, vetllarem per anar-li donant sortida a altres espais, com el d'algunes colònies que estan actualment en desús.
En clau comarcal, el resultat de les eleccions ha permès a Més x Gironella entrar al Consell Comarcal amb dos consellers, vostè mateix i Lluís Vall. Com enfoca aquesta nova etapa a l'ens comarcal?
Doncs torno formant part d'un projecte que crec que era necessari, però que és inusual, com és l'acord d'un gran govern. És una entesa que, independentment dels cicles electorals i els canvis que vinguin al futur, garanteix una estabilitat amb un nou paradigma de les polítiques i el model que ha d'afrontar el Berguedà i que va més enllà de les persones que l'ocupem en cada moment. Penso que, quan hem sigut capaços de posar d'acord quatre formacions polítiques, entre les quals les dues més majoritàries a la comarca, és una primera passa per consolidar la relació i fer possible que aquest canvi iniciat el 2023 pugui consolidar-se també el 27, el 31 i endavant. Per tant, per aquesta part, estic il·lusionat per poder-ne formar part i, en la mesura del possible, m'agradarà col·laborar i contribuir amb l’experiència que ja havia tingut al Consell i la que he pogut adquirir en altres espais de l'administració pública.
«El Consell d'Alcaldies no ha de ser un òrgan informatiu, sinó que ha de ser deliberatiu i de presa de decisions»
En tot cas, malgrat que la unió al Consell representa 16 de les 19 cadires, hi ha altres òrgans comarcals com el Consell d'Alcaldies que són més diversos. Com a part de l'equip de govern i alcalde, com pensa que es pot implementar aquesta entesa arreu del territori?
Jo crec que el president, Ramon Caballé, ho ha dit molt clarament sempre, i és que totes les alcaldies han de tenir, no només veu, sinó també vot en determinades decisions que es prenen a la comarca. El Consell d'Alcaldies no ha de ser un òrgan informatiu, sinó que ha de ser deliberatiu i de presa de decisions, i un primer exemple és la proposta del nou model fiscal dels residus. I va ser una decisió valenta, perquè hauria pogut sortir a favor del que deia el govern, o no, i es va veure amb la diversitat en la votació. Al final, es demostra que el Consell sí que funciona amb un sistema de partits, però les alcaldies es basen en uns alcaldes i alcaldesses que defensem els interessos dels notres municipis. Per tant, és una bona mostra que se'ns vol donar poder perquè puguem formar part de les decisions més estratègiques per la comarca. Així que penso que és un bon espai de treball, i si ho percebem així, la participació serà més concorreguda.
Tot plegat, i malgrat que tot just comenci el quart mandat, en aquests moments, està més a prop o més lluny de postular-se per un cinquè?
A l'inici dels últims mandats, sempre he dit que era l'últim. És cert que la política municipal té coses molt bones, però també té punts absorbents, així que hi ha coses que, en determinats moments, et fan valorar si realment has de continuar o no. També, està lligat a la sensació sobre la visió o mirada de projectes que puguis tenir i compartit amb tot l'equip. El darrer mandat, inicialment havia decidit no tornar-me a presentar, però soc aquí perquè van sortir certs projectes que em van engrescar i gràcies a un grup molt maco de persones que hem definit. Avui dia, la decisió és que aquest és el meu últim mandat. Òbviament, en quatre anys poden passar moltes coses, però estic treballant amb un horitzó de tancar la meva etapa política municipal a Gironella amb tants projectes com sigui possible acabats i, els que no, que estiguin molt ben encarrilats per aquells que agafin el relleu. Al final, hauran estat 20 anys a la política local, i és una experiència molt positiva que m'emporto, però crec que és necessari començar a planificar el final d'aquesta etapa i proposar-me altres reptes, en el vessant públic i, sobretot, el privat.