El Berguedà, a la cua de la recuperació econòmica dins de la demarcació de Barcelona

La Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona presenten l'Informe territorial de la província de Barcelona 2015 que confirma un lleuger repunt en la sortida de la recessió

per Aida Morales , 1 de juliol de 2015 a les 12:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Foto: Adrià Costa


La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona han presentat la tretzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la demarcació i de les 11 comarques que la conformen. D’acord amb les dades de l’informe, l’economia barcelonina, així com la catalana i l’espanyola, ha presentat un creixement sostingut al llarg del 2014. L’empenta l’ha donada la millora de la demanda interna, el consum i la inversió en béns d’equipament. Pel contrari, les importacions han superat les exportacions, de manera que la contribució del sector exterior ha estat negativa. Així mateix, l’economia catalana confirma la sortida de la recessió, amb un creixement de l’1,5% l’any passat.


A la demarcació, la tendència dels darrers anys s’ha revertit i les xifres d’evolució socioeconòmica de les empreses i de l’ocupació són positives a tots els territoris barcelonins, per primer cop l’any 2014 des de l’esclat de la crisi.

L’any 2014, l’ocupació a la demarcació de Barcelona ha augmentat respecte l’any anterior, un 3,1% (–0,2% el 2013). La mateixa tendència positiva s’observa a totes les comarques amb diferents intensitats de creixement. Osona lidera aquest augment, amb un 5,1%, una dada molt per sobre de la mitjana provincial, mentre que el Berguedà es queda a la cua, amb un lleuger increment del 2,1%.


Per altra banda, l’any 2014 s’ha registrat el primer augment d’empreses a la demarcació des de l’inici de la crisi. Segons les dades de la Seguretat Social, hi havia 175.618 empreses el 2014, un 2,5% més que l’any anterior.

El nombre de persones a l’atur, tant registrades com estimades, cauen per segona vegada des de l’inici de la crisi, un 8,7% i un 9,7% respectivament. En el cas de l’atur registrat, les xifres baixen a totes les comarques al llarg del 2014.
 

Una màquina segant un camp de blat. Foto: Adrià Costa


Augmenta l’ocupació i el nombre d’empreses

Si ens centrem el Berguedà, a final del 2014 hi havia 1.285 empreses, un 0,7% més que un any enrere, d’aquesta manera es trenca la tendència negativa dels darrers anys. No obstant això, aquest augment continua essent el més moderat de tota la demarcació, i per sota de la mitjana.

Si aquesta ocupació es desgrana, es pot veure com el Berguedà és la comarca on més ha augmentat l'ocupació en grans empreses, és a dir, que tenen més de 250 treballadors (117%),Per contra, els treballadors de l'empresa mitjana han disminuït un 11,7%, i l'ocupació a les petites empreses ha augmentat a totes les comarques, excepte al Berguedà. Pel que fa a les microempreses, de fins a sis treballadors, el Berguedà i el Garraf han estat les comarques on l'ocupació ha augmentat més, amb un 6,6%. 

El percentatge d’empreses industrials (15,2%) i de la construcció 10%) és superior a la mitjana provincial (10,5% i 7,8% respectivament). Destaca la rellevància del sector agrícola, que engloba el 3,6% de les empreses existents, molt per sobre de la mitjana provincial (0,4%) i situa el Berguedà com una de les comarques amb més empreses agrícoles. En termes absoluts, destaca l'augment de les empreses industrials (14 més), mentre que el del serveis, ha estat l'únic sector que ha registrat pèrdues (-5). D'altra banda, cal remarcar que Berga aplega el 41,8% de totes les empreses de la comarca, i que Gironella n'acull l'11,3%. 


Comarca amb major caiguda de la població

El Berguedà és la comarca de la demarcació on més ha caigut la població, seguida pel Bages, el Barcelonès, l'Anoia i el Garraf. Aquest 2014, concretament ha caigut un 1,3%, encadenant, d'aquesta manera, la cinquena caiguda consecutiva. 

D'altra banda, també és la comarca amb menys densitat de població, amb una gran concentració d'aquesta a la capital (41,3%). En aquest punt, l'escenari que projecta l'Idescat pel 2024 és sensiblement negatiu, amb una caiguda del 4% de la població, registrant la major disminució de les 11 comarques que conformen la demarcació. Entre aquesta, destaca la pèrdua de població adulta, tot i que també molta de jove.
 

La taxa d'atur més baixa

Una de les dades positives de l'informe és que el Berguedà registra la taxa d'atur més baixa de tota la demarcació. A finals del 2014 hi havia 2.778 persones registrades a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya, el 0,7% del total de la demarcació. 

A més, el Berguedà lidera la reducció relativa de l'atur amb una disminució del -14,6% (474), molt per damunt de la mitjana provincial, que és del -8,7%. Els municipis que superen la mitjana, però, i amb més atur de la comarca el 2014 van ser Vilada (17%), la Pobla de Lillet (16,6%) i Berga (16,1%). Per contra, els millor situats eren Castellar del Riu, Saldes i Avià. En conjunt, però, l'atur va disminuir en 22 dels 31 municipis, destacant el cas de Guardiola de Berguedà, Avià i Berga. 

Pel que fa als gèneres, l'atur en homes va ser del 12,5%, mentre que en dones del 16,3%; i el 6,3% dels aturats van ser menors de 25 anys. La franja d'edat amb més aturats és la de majors de 45 anys (53,7%), tot destacant també el 40% de persones sense feina entre 25 i 44 anys. Entre aquests, els sectors més afectats van ser el dels serveis, el de la construcció i l'industrial. 
 

Per a més informació: Les 7 empreses que van facturar més de 10 milions d'euros al Berguedà el 2013

 

Participació