Els 6 racons imperdibles del Berguedà

Natura, història i art s'apleguen per oferir experiències úniques

10 d'agost del 2023
Els Jardins Artigas, recursos didàctics de Fumanya i la torre de l'amo de Viladomiu Nou
Els Jardins Artigas, recursos didàctics de Fumanya i la torre de l'amo de Viladomiu Nou | Cedides
El Berguedà, la comarca més al nord de la província de Barcelona, es constitueix com un dels territoris catalans de més valor pel que fa al seu entorn natural. Bona part dels seus atractius turístics responen a aquest actiu, si bé la història i l'art també hi tenen molt a dir. Nació Berguedà et proposa un recull dels sis recursos imperdibles al Berguedà.


El Parc Natural del Cadí-Moixeró

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un dels espais naturals més grans de Catalunya. S'alça com a barrera entre el Pirineu i el Prepirineu, acollint alguns dels cims més reconeguts del territori, com el Pedraforca o el Puigllançada. A més, a banda dels ascensos, també hi ha opcions de rutes de senderisme, com la dels Empedrats i el Bullidor de la Llet, el Pas dels Gosolans o la Via del Nicolau. Aquest parc natural té una varietat de flora i fauna molt rica, acollint algunes espècies endèmiques o que només es troben en aquest paratge a la zona de plantes (com l'esperó muntanyenc o la Thalictrum foetidum). En fauna, destaquen el gall fer, l'isard o el picot negre, símbol del parc. Finalment, també és un paratge molt interessant des del vessant arquitectònic, amb petites ermites, esglésies i pobles d'estil romànic. Al Berguedà, abraça els municipis de BagàCastellar de n'Hug, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Saldes i Vallcebre, és a dir, 7 dels 17 que el conformen.
 

Un visitant al PN del Cadí-Moixeró Foto: Sergi Boixader / Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró


Les Fonts del Llobregat

El riu Llobregat brolla amb força en uns cingles a tocar de Castellar de n'Hug. En forma de cascada (força espectacular en època de pluges, del desgel de les capçaleres i abundància d'aigua), neix al capdamunt del Berguedà un dels rius més importants de Catalunya, que continua el seu recorregut fluvial per la mateixa comarca, el Bages i el Baix Llobregat, fins a la seva desembocadura al Mediterrani. Per arribar-hi, es dibuixa una petita excursió, apta per a tothom, sortint des de Castellar de n'Hug mateix.
 

Les Fonts del Llobregat Foto: Lluís Ferrer / Wikimedia Commons


Les colònies tèxtils

El baix Berguedà no s'entén sense les colònies tèxtils. Aquests espais, que ara conformen un apartat molt important del patrimoni de la comarca, són testimoni d'un capítol d'esplendor econòmica i social. Amb el pas dels anys, a mesura que van perdre capacitat de producció econòmica i rellevància, van anar perdent habitants, si bé els que han quedat, així com els consistoris responsables, han vetllat per conservar l'autenticitat d'aquell episodi històric per poder-lo explicar sempre més. Equipaments com el Museu de la Colònia Vidal són una de les fonts més sòlides per donar a conèixer les colònies, sense deixar de banda altres opcions com les visites guiades a altres espais com Cal Pons o la Torre Nova de Viladomiu Nou. Però, a més, també es pot gaudir d'aquest patrimoni practicant senderisme, amb la proposta de la Ruta de les Colònies Tèxtils del Llobregat, amb un recorregut de 32 quilòmetres que surt de Cercs i arriba a Balsareny. 
 

El pont del Carrilet, amb Viladomiu Nou de fons Foto: Ajuntament de Gironella


El passat miner

L'altre sector estrella del Berguedà industrial a inicis del segle XX, i que també va resoldre la qüestió residencial pels treballadors amb colònies, va ser el carbó. A Sant Corneli de Cercs, es troba el Museu de les Mines de Cercs, un equipament monogràficament dedicat al carbó que explica com Carbones de Berga va explotar les mines de la zona (a la vegada que et permet visitar la mina). Ara bé, no eren les úniques de la comarca: Vallcebre, Fígols i Saldes també estan lligats al carbó. Ara bé, aquesta explotació minera també té altres vessants, com la Mina de Petroli de Guardiola de Berguedà o la Fàbrica de Ciment del Clot del Moro, a Castellar de n'Hug (operativa fins al 1975 i reconvertida en un museu l'any 1992).
 

Una visita a la Mina Sant Romà Foto: Museu de les Mines de Cercs


Fumanya

És cert, al Berguedà hi ha dinosaures. Bé, amb matisos. Si ens desplacem a Fígols, trobarem el conjunt paleontològic de Fumanya, que és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants a escala mundial. Per entendre aquest espai, caldrà visitar el Centre d'Interpretació Dinosaures Fumanya, projecte integrat en el Consorci de la Ruta Minera i darrera fase d'una proposta didàctica completa. I és que la relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitza el que havia estat una plana fluvial. Per tant, el Berguedà uneix la geologia, la mineria i la paleontologia.
 

El Jaciment Paleontològic de Fumanya Foto: El Berguedà


Els Jardins Artigas

Antoni Gaudí va dissenyar aquest jardí en uns terrenys que la família Artigas tenia davant de casa i de la fàbrica tèxtil que dirigien. Es tracta d'un regal a la família que el va acollir mentre l'arquitecte treballava en el projecte del Xalet del Catllaràs, un refugi que havia d'acollir els tècnics i enginyers de les mines de carbó del Catllaràs, explotades a principis del segle XX per l'empresa de ciment pòrtland Asland. La família va marxar a Barcelona i l'espai va quedar abandonat, fins que es va restaurar el 1992 sota la supervisió de la Càtedra Gaudí. Ara, l'espai és de titularitat pública, sota la gestió de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, i es poden visitar. El trencadís de pedra, els arcs i els símbols cristians donen pistes de l'empremta de Gaudí. A més, aquest llegat es pot lligar a l'anteriorment mencionat del Museu del Ciment, ja que ambdós recursos queden units a través del Tren del Ciment.
 

Els Jardins Artigas Foto: Turisme Lillet