1 de 10

DEEP PURPLE: CALIFORNIA JAM 1974……….........I la venjança de Ritchie Blackmore

per Redacció, 1 de juliol de 2015 a les 09:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un àlbum editat menys de dos mesos abans del festival, amb la nova formació Mark III (tal com es van conèixer les quatre formacions de la banda entre 1968 i 1976 -al meu parer la millor formació dels Deep Purple de totes-) i després de la sortida de la banda -de males maneres- dels dos que havien arribat junts, Ian Gillan i Roger Glover, Deep Purple presentava en viu les seves dues noves adquisicions. 


D'una banda, el baixista i cantant Glenn Hughes. Per l'altre, el joveníssim cantant David Coverdale (no el coneixien ni a casa seva, i treballava com a venedor en una botiga de roba). Als seus 23 anys, l'anònim aspirant a músic es va emportar la sorpresa de la seva vida quan va respondre un anunci del “Melody Maker” que sol·licitava un cantant per a una banda de rock i va ser citat per a una audició, va quedar encara més perplex no només quan va rebre la invitació formal de Blackmore & Cia per ser part del grup, sinó també quan després es va assabentar que a més d'un nou àlbum, hi havia una gira per un país que ell no coneixia, Estats Units.
 

El 6 d'abril de 1974 i davant 260.000 persones, es va celebrar al comtat de Sant Bernardino, Califòrnia, a la pista de carreres Ontario Motor Speedway, un festival retransmès en directe per l’ABC Televisio Network: el Califòrnia Jam. Nomes cal veure el cartell de qui tocava per veure la magnitud de l’event.

Així doncs, David Coverdale (veu), Glenn Hughes (baix i veu), Ritchie Blackmore (guitarra), Ian Paice (bateria) i Jon Lord (teclats) van arribar en el seu Boeing 720 privat i van ser traslladats a l’autòdrom en limusines, com s'estilava en aquella època quan dels grans (dic, GRANS) es tractava. Molt professionals, els Purple es van presentar una hora abans de la seva actuació, però van ser obligats a sortir de seguida a l'escenari perquè els organitzadors van decidir a últim moment que Emerson, Lake & Palmer fos el grup que tancava el xou.

Ritchie Blackmore es va negar indignat,argumentant que en ser encara de dia, la claror del dia, difuminaria l'actuació del seu grup. La finalitat de tocar cap a la nit apuntava directament al lluïment del xou de llums que cadascun d'aquests colossos reservava sempre com a part de l'espectacle, i competien per qui oferia la lluminària més impactant. Va arribar a tancar-se al camerí, aferrat al contracte signat i al seu ego maniàtic. L'ABC va exigir que el grup sortís a escena i el va fer anar a buscar per un “marshall”. Blackmore va haver d'obeir si és que no volia acabar entre reixes i perdre els 30.000 dòlars que estipulava el contracte. Al final, en veure que no podia fer canviar d'opinió als organitzadors, i sabent que decebrien al seu públic si no es presentaven, la banda va pujar a l'escenari. Era la primera gira del grup amb la nova formació.

El grup va sonar compacte i potent com sempre, malgrat els nervis indissimulables de Coverdale. Aquest dia Glenn Hughes va cantar com un campió, va ajudar molt (per no dir que se’l va menjar literalment) a Coverdale. Al tema “Burn” es nota clarament. I Blackmore en aquest tema no va deixar que l’hi filmessin les mans mentre feia aquells solos irrepetibles. Temes del flamant “Burn” van ser els primers a desfilar per l'escenari i ja quan la nit s’havia tancat sobre el cel californià, Lord va presentar als nous membres, seguidament Blackmore va arrencar puntejant el “riff” més famós de la història del rock (al meu parer, és la millor interpretació mai tocada), i els assistents cridaven embogits a les primeres notes de “Smoke on the water”, on el mestre Blackmore demostra per què la seva guitarra esta al mateix nivell del seu contemporani Jimmy Page de Led Zeppelin.

Deep Purple - Smoke on the water (d’aquella nit)


I al final.......la venjança. Blackmore l’hi tenia jurada a l'ABC. 7 minuts abans d'acabar l'actuació, arribaria l'èxtasi....i el caos. Blackmore va executar la seva venjança. Va destrossar amb la seva guitarra una de les càmeres de l'ABC, va calar foc als equips, (ja abans de pujar havia encarregat als “roadies” que mullessin amb “nafta” els sistemes de so) causant una explosió de fum i foc sobre l'escenari, mentre ballava com una espècie de posseït, i va llançar diversos amplificadors i guitarres al fossar, era el senyal als seus assistents, llavors s'incendien els equips i la guitarra que estava tocant, escapant ell mateix amb el temps just de no ser enxampat per les flames. Mentre, la resta del grup seguia tocant enmig del fum i el foc.

El desplegament pirotècnic i la “massacre” de les tres “Stratocaster” podien passar (500 dòlars de les “Fender” i algun ampli “Marshall” era passable) però... el que els Purple es veien venir era una querella legal pel “KO” tècnic de la càmera de TV. Es diu que el grup va emprendre ràpida retirada de l'escenari en un helicòpter que els va transportar a un lloc mes “calmat”. Però Keith Emerson apunta en la seva autobiografia que, fet i fet, els 30.000 dòlars del catxé de Deep Purple no van anar a parar precisament a les butxaques de Blackmore & Cia., sinó a l'ABC.

Deep Purple - Space Truckin' (i la venjança)

 

Aquí deixo l’enllaç del concert complert, des de l’arribada de l’avio, fins a l’èxtasi final.

Que ho disfruteu.










Deep Purple - Live At California Jam 1974 ( Video Sencer Concert) 


Setlist:
2:27 – Burn
 9:30 - Might Just Take Your Life 
14:46 - Lay Down Stay Down 
20:00 - Mistreated 
32:51 - Smoke On The Water
 41:11 - You Fool No One/The Mule  
1:00:10 Space Truckin'/ Blackmore goes berserk...

41 anys despres del seu debut, Coverdale encara conserva la mítica samarreta blanca estampada d’aquell legendari California Jam del 74, i per el que sembla, en molt bon estat.
 


 
 
Pep Saña - Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

Participació