Tercera victòria de la CUP i un pastís més fraccionat: els perquès de la futura composició de l'Ajuntament de Berga

L'entrada al consistori de Berga Grup Independent complica l'aritmètica per a la proclamació del nou govern, ja que l'actual pacte de CUP i ERC no suma

29 de maig del 2023
Actualitzat a les 15:02h
La façana de l'Ajuntament de Berga
La façana de l'Ajuntament de Berga | Lídia López


Amb un total de 6 regidors, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha tornat a guanyar a Berga, la ciutat que a escala nacional es coneix com el feu de la formació anticapitalista. En aquesta ocasió, ho ha fet amb l'actual alcalde, Ivan Sànchez, al capdavant. El cupaire va assumir la vara a mig mandat, després que Montse Venturós, alcaldessa des del 2015, dimitís per motius de salut. La llista encapçalada per Sànchez, doncs, ha tornat a comptar amb un suport majoritari, si bé resta lluny d'una majoria al plenari, que constant de 17 regidors se situa als 9.

La formació ha perdut dos regidors respecte dels comicis del 2019, i el primer motiu que en pot explicar l'origen és el desgast de govern. Després de vuit anys a l'alcaldia, ha baixat la il·lusió inicial d'aquells que imaginaven en la CUP un revulsiu absolut a Berga amb els anticapitalistes al capdavant. La formació va centrar els esforços del primer mandat a endreçar econòmicament el consistori, que vivia enfonsat en un deute per sobre dels 20 milions d'euros. Aquesta tasca ha prosseguit els últims quatre anys, si bé amb un ritme menor, però ha permès situar la reducció global del deute en un 70%. Ara bé, hi ha qui ha considerat que el preu d'aquesta gestió econòmica d'emergència ha castigat l'acció en altres àmbits, amb una sensació més o menys compartida per veïns i veïnes d'una ciutat que ha quedat en coma en molts aspectes i que és hora que pateixi una sacsejada.

Un altre element que explica la pèrdua de dos regidors és el fet que l'Ajuntament queda més repartit en el mandat que s'iniciarà el 17 de juny, amb l'entrada al plenari de Berga Grup Independent (BeGI). Segons Sànchez, aquest fet és "positiu", ja que "qualsevol col·lectiu de persones de Berga que estiguin disposades a intentar ficar-se en política per millorar la ciutat és benvingut".

En una situació totalment oposada s'hi troba el PSC, que guanya dos regidors (3) i passa de ser l'última força a la tercera a l'Ajuntament. Abel Garcia ha estat l'alcaldable socialista i l'únic que ha repetit respecte del 2019, cosa que li ha permès no només mantenir els seus votants sinó sumar-ne de nous. El mateix Garcia ha apuntat en més d'una ocasió que la seva campanya va començar el 2019 i s'ha anat efectuant al llarg del mandat. La seva oposició dura i de confrontació habitual amb l'actual equip de govern, a qui ha retret en diverses ocasions la "mala gestió" en diferents àmbits, li ha permès sumar part dels electors descontents amb la coalició de la CUP i ERC, posicionant-se constantment com l'única opció real de canvi. A més, la formació ha protagonitzat una campanya molt forta per al reforç de la figura del seu alcaldable per part de tots els membres de la llista, amb un fil conductor basat en l'experiència i qualitats de Garcia.

També han intentat fer servir l'argument de l'alternativa Junts per Berga, si bé el partit encapçalat per Ramon Caballé no n'ha sortit tan ben parat. Malgrat que tornen a ser la segona força a l'Ajuntament, perden dos regidors i en tindran 4 els quatre anys vinents. El partit que anys enrere va liderar la ciutat sota les sigles de CiU, va cedir l'alcaldia el 2015 després del pas al costat de Juli Gendrau, alcalde durant dos mandats. Des d'aleshores, tres candidats han intentat sense èxit tornar a guanyar les eleccions, en les quals s'ha acabat imposant la CUP. La fragmentació del vot també ha influït en el resultat d'enguany, i amb un impacte encara més directe, ja que, tal com ha reconegut la candidata de BeGI, la formació li va arribar a proposar d'encapçalar la candidatura.

Ara bé, Judit Vinyes va optar per continuar el seu camí fora de Junts i de costat amb el conjunt de persones que treballaven per fer realitat l'agrupació d'electors d'ençà de final del 2021. Els independents entren al consistori amb 2 regidors i han aconseguit sumar més vots que ERC. El desencant per la política tradicional i el sistema de partits ha consolidat l'agrupació, que ha implementat una campanya de contraposició entre "un grup de veïns i veïnes crítics que volen passar a l'acció" respecte dels "de sempre".

I en aquesta posició de formació tradicional castigada s'hi ha situat Esquerra Republicana, que tot i mantenir el nombre de regidors (2), passa a ser la força menys votada al consistori de la capital del Berguedà. L'aposta per l'alcalde de Saldes, Moisès Masanas, no ha acabat de quallar. A més, el partit ha expressat en alguna ocasió la dificultat que han tingut a l'hora d'elaborar la llista. Això s'ha vist en el resultat, ja que segons l'alcaldable republicà "no hem pogut mobilitzar el nostre electorat", i s'evidencia que la formació no s'acaba de consolidar a la ciutat, que després de perdre la representació l'any 2011 ha aconseguit 3 regidors el 2015, i 2 el 2019 i enguany. Paral·lelament, també hi ha influït el context polític nacional, amb un descens general dels votants d'ERC arreu del territori.

Amb tot, l'aritmètica per formar un nou govern es complica. L'actual coalició que ha governat els dos darrers anys, CUP i ERC, no suma els 9 regidors per a constituir una majoria. Sí que sumen els tres altres grups municipals, Junts, BeGI i PSC, si bé Caballé s'ha mostrat partidari al llarg de la campanya que "governi la llista més votada, excepte si hi hagués un empat tècnic" i en contra de "tripartits a la contra de ningú".