Els electes de Berga fan una crida a la reflexió per la baixada de participació

La majoria de candidats fan referència a una "desafecció política", mentre que Ivan Sànchez valora que la dada del 2019 va ser "extraordinària"

29 de maig del 2023
Actualitzat a les 12:42h
Una persona diposita el seu vot
Una persona diposita el seu vot | ACN / IgnasI Gómez



Amb tots els recomptes tancats, més enllà de qui guanya a cada municipi, hi ha una altra dada que destaca en les lectures: la participació ha baixat. En el conjunt del Berguedà, s'ha assolit una mitjana del 58,7%, 13 punts menys que el 2019. La xifra és superior a la mitjana catalana (55,5%), si bé es constata un descens en els municipis berguedans amb més població. A Berga, ha baixat gairebé 16 punts i se situa al 51%, els mateixos que a Gironella, que passa d'un 73% a un 57%, i que Avià, que tot i comptabilitzar un 61% de participació, el 2019 va fregar el 78%. A Puig-reig baixa 14 punts (53%) i 10 a Bagà (63%). A Cercs han aconseguit pràcticament igualar la participació, amb un 71% de l'electorat votant enguany, mentre que el 2019 en van ser un 72,5%. Tampoc fa tanta baixada a Casserres, que passa d'un 66% a un 62%, i a la Pobla de Lillet, que suma la participació més elevada dels municipis de més d'un miler d'habitants de la comarca: se situa en un 73% (5 punts menys).

Els alcaldables amb representació a l'Ajuntament de Berga van fer anit una primera reflexió al voltant d'aquesta dada, amb una lectura més o menys compartida: la de la desafecció política. Aquest concepte va ser parafrasejat per tres dels candidats i referit, amb altres paraules, per un quart. "Entenem que la gent està molt cansada de la política, i això s'ha vist representat amb la baixa participació i perquè nosaltres hem sortit", considera Judit Vinyes (Berga Grup Independent), que va ser la primera a parlar d'un "sentiment de desafecció amb els partits polítics" a Nació Berguedà. En una línia similar, Abel Garcia (PSC) valora que, "tots els polítics hem de fer un repensar de com afrontar aquesta desafecció que cal treballar per fer que la gent torni a creure en la política", i sentenciant que, baixant la participació, "perd la democràcia".

Més extensament es manifesta Ramon Caballé (Junts per Berga), que reconeix que "ens preocupa la desafecció política", exposant que "els ciutadans estan cada vegada més desconnectats de la política municipal, que és la que està a peu de carrer". D'altra banda, Caballé també assenyala que "creiem que ens calen governs municipals forts que es vegin actius i que liderin per augmentar aquesta participació". Finalment, Moisès Masanas (ERC) també s'expressa en aquesta línia del desencant, indicant que "la gent està cansada i desactivada", fet que es tradueix en una "situació desfavorable pels partits tradicionals".

Amb una lectura més distanciada s'expressa el guanyador de les eleccions, Ivan Sànchez (CUP), que considera que, aquest 2023, la xifra "s'ha normalitzat", pel fet que "el que va ser extraordinari va ser el 2019". Segons Sànchez, fa quatre anys la participació va anar a l'alça, tant a la capital del Berguedà com a la resta del territori perquè "veníem de la voràgine del procés i, en el cas de Berga i de la CUP, de tot el que va passar amb la nostra estimada Venti". Per aquest motiu, i tenint en compte que "ha baixat la participació a tota Catalunya", l'alcaldable de la CUP considera que la dada ha tornat als seus valors habituals. En aquest sentit, cal posar en relleu que l'any 2015 la participació va ser del 54,5%, i del 54% el 2011.