«Hem continuat avançant en la reducció responsable del deute i s'ha invertit en tots els àmbits de la ciutat»

Entrevista al candidat de la CUP a l'alcaldia de Berga, Ivan Sànchez

20 de maig del 2023
Actualitzat el 25 de maig a les 15:06h
El candidat a l'alcaldia de Berga per la CUP, Ivan Sànchez
El candidat a l'alcaldia de Berga per la CUP, Ivan Sànchez | Lídia López


La CUP es planta a les eleccions municipals del 2023 com el rival a batre per totes les formacions a Berga. Després de revalidar, amb més força de la imaginada per ningú, l'alcaldia el 2019, la Candidatura d'Unitat Popular es planta a uns nous comicis convençuda de ser la millor opció i decidida a fer valdre la feina de 8 anys per transformar-la en 12 a partir del 18 de juny. No obstant això, els darrers quatre anys no han estat fàcils per l'equip de govern, amb baixes tan marcades com la de l'alcaldessa, Montserrat Venturós. Tot i això, després d'aquest revés i el de la pandèmia, aliant-se amb ERC i amb Ivan Sànchez ocupant l'alcaldia, l'Ajuntament ha pogut posar fil a l'agulla a alguna de les carpetes històricament pendents a BergaNació Berguedà parla amb Ivan Sànchez per conèixer les principals actuacions previstes en el projecte de la CUP. 

- Vostè és alcalde, però és la primera vegada que encara unes eleccions com a cap de llista. Com espera que siguin?
- Ho entomo amb naturalitat. Al final, a la CUP sempre hem pensat que no és important qui hi ha en cada moment a la política perquè sempre va apareixent gent nova i els relleus es van succeint. De fet, quan malauradament, la Montse va haver de fer un pas al costat, jo penso que ningú s'imaginava que hi pogués haver el lideratge que hi ha hagut. L'avantatge que tinc, per sort o per desgràcia, és que he pogut estar dos anys a l'alcaldia i, per tant, arribo com a cap de llista d'una forma diferent.

- El mandat va començar amb l'impacte de la pandèmia i la malaltia de l'alcaldessa. Des de l'equip de govern, distingeixen dues etapes?
- Els dos primers anys, o any i mig fins que la Montse agafa la baixa i jo passo a ser l'alcalde accidental, estan marcadíssims, com ve dius, per la Covid. La pandèmia ho va trasbalsar tot, i totes les coses que podies tenir previstes de fer es frenen pels dubtes i el perill que tot pugui quedar aixafat al cap de 10 dies per unes noves restriccions sanitàries. Així que, evidentment, hi ha dues etapes del mandat: una marcada per la Covid i la baixa de la Montse, i una altra amb els relleus al govern. Aquí es veu un canvi i es comprova que la ciutat avança molt més.
"Se'ns acusa d'estar parlant del deute, però el deute hi és: ni l'hem creat nosaltres ni ens l'hem inventat"


- S'han caracteritzat per impulsar una gran reducció del deute, si bé en el primer mandat es va fer amb molt més ritme. Com ha estat aquesta tasca? I què n'opina que se'ls acusi de fer-ho servir d'excusa?
- Jo crec que en aquest mandat, amb el tema del deute, hi ha hagut continuïtat. És cert que no s'ha donat una retallada tan notable com en la primera, però és que aleshores, o hi havia una retallada molt dràstica o la ciutat s'enfonsava. I en aquesta segona, s'ha continuat fent. De fet, si mirem el global, s'ha aconseguit un 70% de reducció del deute: de més de 20 milions a uns 5,8. I sí que a vegades se'ns acusa d'estar parlant del deute, però és que el deute hi és. I el deute no l'hem creat nosaltres ni ens l'hem inventat: és una realitat i se n'ha de parlar. Això ha costat uns 900 euros per persona, així que no és cap broma. 

- I és cert que això ha anat en detriment de la inversió?
- Aquest és l'altre mantra que ens persegueix. Clar, és evident que si retornes deute, no pots invertir tant. Però si es miren les accions d'aquests quatre anys i, recordem que la Covid ens ha tingut aturats un bon temps, s'han invertit més de 5 milions d'euros, per exemple, al polígon, en asfaltatge, al carrer Harmonia, a la Ronda Moreta, o la teulada del pavelló. I sí, ens agradaria haver pogut invertir molt més, però en aquestes estem. En quatre anys més, la inversió serà molt més notable.

- Donat el cas, estan oberts a pactar de nou?
- Sí, i ja ho hem demostrat aquest mandat. Estem oberts a pactes, però no amb tothom: no ens associarem amb cap partit espanyolista que hagi participat en el 155. No podem obviar un dels fets més tristos de la nostra història contemporània, com és l'empresonament de persones i que les nostres institucions democràtiques siguin intervingudes per un estat aliè. Aquesta és la nostra línia vermella, així que m'agradaria que la resta de partits que es consideren nacionalistes i independentistes donin exemple a tot arreu, perquè el que no es pot fer és exigir que la Generalitat faci unes coses o que a la Diputació no es produeixin segons quins pactes i, en canvi, als nostres Consells Comarcals i municipis ho obviem.

- L'experiència dels darrers anys amb ERC ha estat positiva?
- Per mi, sí. I de fet, penso que ha arribat un moment que no s'han vist diferències i hem avançat de forma conjunta. De portes endins, la feina que han fet tots els regidors, també els d'Esquerra, és molt bona, i la relació és molt cordial. Jo no sento que siguem 8 i 2, sinó que som 10.

- Entrant en matèria electoral, quins són els seus principals projectes?
- D'entrada, continuar avançant en tot allò que hem anat fent els últims temps. Crec que és important l'estació de busos i l'únic que quedarà és aprovar el projecte. El nostre altre cavall de batalla important és el Barri Vell, en concret, les actuacions al carrer del Balç i la plaça de les Cols, que aquest 2023 ja comencem. Volem fer, d'una vegada per totes, els pisos de lloguer social que, per motius econòmics, no ho hem pogut fer abans. I també actuar al Mercat Municipal, que és d'aquelles coses que tots portàvem al programa, però que hem hagut de deixar en un calaix. Però haurà de ser un dels pols de reversió de la situació del Barri Vell. I l'altra gran actuació del nou mandat serà el carrer del Roser.

- Què hi tenen pensat, al carrer del Roser?
- D'entrada, haurem d'estar atents de com es decideix l'Àrea de Promoció Econòmica Urbana, que si tot va bé, serem la primera ciutat de Catalunya en implementar-la. A partir d'aquí, haurem d'enfocar el projecte. Pensem en una pacificació dels vehicles perquè els vianants tinguin més protagonisme, però també vetllar per disposar de places d'aparcament perquè la gent que s'hagi de desplaçar amb vehicle privat ho pugui fer. Així, els comerços que consideren que els clients els arriben amb cotxe, no els perdin.

- L'estació de busos està ja a punt per ser aprovada. Confien que el projecte pugui tirar endavant o els fa por que algú la vulgui frenar?
- Por, cap. Agafo les paraules d'un conseller que va passar per aquí dient que Berga necessitava un govern valent perquè l'estació d'autobusos tirés endavant. El govern valent a l'Ajuntament hi ha sigut, i sembla que a la Generalitat també hi és. Insistim, pensem que l'estació ha d'anar a la Rasa dels Molins, i els ítems que el Departament de Territori ens ha donat també indiquen que ha d'anar allà. Si hi hagués un problema de mobilitat o si sortissin estudis que no ho aconsellessin, evidentment, no seríem tan rucs de tirar-ho endavant. Així que, com espai cèntric, estem convençuts que és el lloc on hi ha d'haver l'estació, a banda que també és la manera perquè, més d'hora que tard, puguem veure el vial a la part sud de la Rasa i cap al carrer Gósol.
 

El candidat a l'alcaldia de Berga per la CUP, Ivan Sànchez Foto: Lídia López

 
- Cita el Mercat Municipal, on ja han anunciat una primera acció amb el coworking. Com continuaran actuant-hi?
- El cotreball és una primera passa per començar a retornar-li la vida, que no ha marxat del tot perquè encara queden dues parades. L'espai d'aparcament és vital per crear bosses d'estacionament a prop del nostre nucli antic per afavorir la mobilitat a peu. I després, acabar de valorar què passa als espais grans i buits que tenim. Però, insisteixo, ha d'anar acompanyat de la renovació de la plaça de les Cols.

- Ha parlat de pacificació, i certament, és un dels debats freqüents en les ciutats. Com imaginen Berga pel que fa a aquesta qüestió?
- És un debat interessant i molt ric. Si ens fixem, les ciutats i pobles es van pensar inicialment per anar a peu i hi ha un moment que es produeix un boom del cotxe. Les vies s'asfalten i les voreres s'estrenyen, i el vehicle passa a ser el protagonista. Però, avui dia, ens trobem que els models s'estan revertint i s'està tornant a la idea anterior del boom del cotxe, on el vianant o la persona que es mou amb mitjans de transport sostenible té més protagonisme. En les grans ciutats europees està demostrat que, si cada vegada tenim més espais per a vianants i més zona verda, aquests s'omplen de vida. A banda, també és una realitat que el planeta s'està escalfant, i no té res a veure la temperatura d'una zona completament asfaltada amb la d'un espai amb parterres i arbrat. Amb tot, entenem perfectament que Berga té una casuística particular, i és que tot fa pujada o baixada, però remarquem molt el camí que va pel carrer del Roser, la Ronda Moreta, el carrer Major, la plaça Sant Pere, la plaça Viladomat i el Vall, com l'artèria que ha de facilitar a tota aquest grup de la ciutadania que vulgui desplaçar-se a peu, que ho pugui fer amb comoditat i seguretat. I, a la vegada, hem de garantir que qui va amb cotxe, ho pugui fer i tingui diferents bosses d'aparcament.

- Li demano ara per una altra de les grans problemàtiques de les ciutats que és la manca d'habitatge, sobretot en el mercat del lloguer. Com veuen aquest punt? I com el millorarien?
- Ens estem trobant el que passa a tot arreu: el preu del lloguer està augmentant cada cop més. És cert que a Berga s'ha fet un primer pas, i és que tots aquells pisos i locals buits i no es lloguin, patiran una pujada important de l'IBI, perquè nosaltres volem facilitar aquest accés a l'habitatge. Estem una mica a l'expectativa del Govern de la Generalitat en relació amb els famosos pisos de la Sareb, a veure si es poden recuperar. Això tindria un impacte força positiu pel que fa al parc d'habitatge públic. Així mateix, l'altra via claríssima d'acció és la regulació del preu del lloguer dels privats. Està clar que els ajuntaments, per si sols, tenim poca força i no podem anar enlloc, així que celebrem que el Govern desplegui mecanismes amb accions directes de poder incidir en la qüestió.

- Aleshores, a Berga hi ha pisos de la Sareb?
- És de mal calcular, però s'estimen més de 100, malgrat que en la seva web parlen d'una trentena. Però és igual, només que poguéssim recuperar una quinzena o 20 pisos per gestionar-los des de l'Ajuntament seria un gran pas. Òbviament, si fos un centenar, parlaríem d'una revolució, però és l'objectiu.

- Això té a veure amb la sortida crònica dels joves fora de Berga. Com esperen contrarestar-ho?
- És evident que és un dels problemes, que no pateix Berga sinó el Berguedà i totes les comarques prepirinenques, per no parlar de les del Pirineu. Crec que això respon al model de país que hem tingut fins ara, amb un centralisme fins i tot agressiu de tots els grans centres, especialment Barcelona i l'àrea metropolitana, i hi ha hagut una manca de distribució de projectes. Aleshores, els ajuntaments podem facilitar, però necessitem que hi hagi una millor distribució territorial, per exemple, pel que fa a polígons. En aquest sentit, el Polígon Industrial de la Valldan està pràcticament ple, així que nosaltres tenim moltes esperances amb el desenvolupament de les fases 1 i 2 del Polígon d'Olvan. Això és una cadena: si hi ha més indústria, hi ha més feina; si hi ha més feina, hi haurà més gent que visqui al territori i ho farà amb una condició de sous millor que la del sector dels serveis. Necessitem la indústria i també potenciar l'arribada dels treballadors de les noves professions, aquelles que pots desenvolupar des de qualsevol punt del planeta. Estem convençuts que, incidint amb l'habitatge, hi haurà gent d'aquest perfil que optarà per viure aquí, i ens consta que ja està passant.

- D'aquesta manera, el desenvolupament del Polígon d'Olvan té la clau pel desenvolupament econòmic de Berga i la comarca?
- Sens dubte. Però no estic descobrint res: els salaris de la indústria són més elevats que els dels altres sectors. Per tant, necessitem el Polígon d'Olvan, en primer lloc, per retenir les empreses que ja estan arrelades i necessiten créixer, i després, per captar-ne de noves. Aquest equipament ha de ser un dels revulsius.
"Les turbines són inversions més que amortitzades ja, així que estic convençut que han de retornar a les mans públiques"


- En matèria de transició energètica, ja han estat treballant instal·lant plaques fotovoltaiques. Com pensen prosseguir?
- D'entrada, en termes de transició energètica vam fer una primera aposta amb la biomassa. I pel que fa a fotovoltaiques, se n'han instal·lat a les teulades de l'Escola de Sant Joan i l'Escola Bressol, i s'ha pressupostat col·locar-ne al pavelló. En aquesta línia, hem de treballar per crear comunitats energètiques, i la del Polígon de la Valldan seria un exemple, però cal ampliar-ho al sector privat. I un altre cavall de batalla que tenim compartit amb el Sebastià Prat és l'aigua i les turbines. L'aigua és un bé universal i no pertany a ningú, i és evident que avui dia tenim una manca greu d'aigua que ens ha de fer pensar en actuacions per contrarestar-ho. Però el tema de les turbines, són unes inversions que ja estan realitzades i més que amortitzades, així que estic convençut que han de retornar a les mans públiques per tal que l'energia que generen es pugui reinvertir en la gent que viu a prop, per salvar certes colònies i reinvertir públicament.

- Parla de l'aigua i, en aquesta línia, ha quedat pendent la remunicipalització d'aquest servei. Com volen actuar al respecte?
- Primer es va fer una comissió que va provocar batussa amunt i batussa avall perquè hi ha diferents criteris. L'informe final de la comissió conclou que la millor forma de gestió del servei d'aigua és la municipal, i això és una evidència. Malgrat tot, hem optat per aturar-ho perquè estàvem a les portes d'unes eleccions i no volíem emprendre una acció que hipotequés la ciutat, perquè així ens ho vam trobar l'any 2015 i no serem partícips d'aquest. Per tant, hem d'analitzar molt bé si la municipalització completa és el que ens convé, o si és millor fer un sistema mixt. Però, insisteixo, nosaltres no hipotecarem la ciutat ni el seu futur, malgrat que l'informe sigui clar.

- Li vull demanar ara sobre el teixit cultural. Quines propostes tenen en aquesta matèria?
- En l'àmbit cultural, s'han empès moltíssimes propostes. Tenim un teixit associatiu enorme, però culturalment tenim una joia. Pel que fa a l'Ajuntament, el Teatre Municipal no està aturat gairebé mai, i també hem fet realitat Àgora pel que fa a xerrades de divulgació cultural i que, avui dia, ja han desbordat qualsevol perspectiva inicial. A més, al Museu Comarcal també hem promogut exposicions tan diverses com una de peces del paleolític o la del Barça que tenim ara. També se'n va fer una de la Patum fruit d'uns dels moments més foscos de la festa, quan la pandèmia ens la va fer suspendre, però no ens quedem aquí, perquè fer realitat la Casa de la Patum és una prioritat. I no només per la festa, sinó com una oportunitat més de dignificar el nostre Barri Vell. En definitiva, ens marquem una línia continuista, si bé estudiarem l'afluència al Teatre Municipal, per veure perquè unes obres tenen més públic i altres menys, o fins i tot, deixar que la ciutadania tingui més poder de decisió respecte de la programació.

- Menciona la Casa de la Patum. En quin estat es troba el projecte després de la negativa dels Next Generation?
- El projecte hi és. I als Next Generation, vam quedar a les portes, però no és definitiu encara perquè estem pendents de la resolució del recurs que vam presentar. Darrerament, hem fet dues reunions amb el Ministeri de Cultura i també el d'Indústria per temes de Patum i la sintonia és molt bona. Ens vam presentar a la subvenció convençuts que era una bona proposta i hem quedat a prop. Estem a l'espera, però si aquesta porta finalment es tanca, segur que s'obrirà una finestra i nosaltres n'estarem al cas.
"El Consell Comarcal, en moltes ocasions, no ha estat al costat de l'Ajuntament de Berga i ens ha intentat boicotejar"


- Sovint es parla de la deixadesa de la ciutat. Què n'opinen d'això?
- Quan es diuen aquestes coses, penso que es frivolitza i hi ha el perill que, si es va repetint, la gent al final s'ho cregui. Penso que molta deixadesa respon a façanes privades, així que no correspon a l'Ajuntament, tot i que si la gent ho opina, hem d'actuar per revertir-ho. Ara bé, una de les qüestions que genera més brutícia i que tothom obvia és el porta a porta, perquè hi ha una part que no funciona i això no ho gestiona l'Ajuntament de Berga. Nosaltres creiem en el sistema i sabem que el Consell Comarcal, que és el responsable, treballa per millorar-ho. Però el Consell Comarcal, en moltes ocasions, no ha estat al costat de l'Ajuntament de Berga i ens ha intentat boicotejar, fent reunions a l'esquena del consistori que s'han denunciat. Així que jo agrairia que certs polítics que parlen de la brutícia dels carrers, que agafin un mirall ara que estan de moda i pensin si no en tenen culpa.

- Li pregunto doncs en clau de comarca, perquè a vegades es diu que Berga no fa prou de capital. Com veuen la situació de Berga respecte de la comarca?
- Això és fals. Berga no ha perdut la capitalitat. Som el gran centre de la comarca, i Berga ha estat al costat o ha impulsat moltes iniciatives. El porta a porta, insisteixo, funciona perquè hi és Berga. I l'Hospital és una altra evidència, perquè Berga n'ha estat titular durant molts anys i només Berga hi ha posat diners, quan evidentment, és d'àmbit comarcal i supracomarcal. De la mateixa manera, el tema del famós Servei d'Atenció Domiciliària. Berga ha estat donant servei a molts municipis de la comarca, quan no tenia per què fer-ho, i perdent-hi diners. Avui dia, estem amb el Consell Comarcal i ens sortiria més a compte fer-ho nosaltres. En canvi, des d'altres poblacions del Berguedà que s'omplen la boca del lideratge comarcal han decidit fer-ho per la seva banda i no contribuir amb la resta de municipis. Per tant, jo crec que són exemples suficients que Berga ha estat, és i continuarà sent, la capital.

- Aquests quatre anys també ha estat conseller. Des de la CUP Berga els agradaria poder incidir més directament en el Consell Comarcal?
- Sí, és evident. El Consell Comarcal és un d'aquells organismes una mica foscos, i no vull que se'm malinterpreti, però ho dic perquè, quan la gent vota en un municipi no n'és conscient que també vota perquè es conformi el Consell Comarcal. Jo penso que el Consell Comarcal no hauria de fer política, i no ha estat així. S'ha fet política en pro de la comarca, sí, i en contra d'alguns municipis, també. I això és una absoluta realitat, malgrat que aquí deixo de banda el president, amb el qual hi ha hagut una bona entesa. Penso que el Consell Comarcal hauria de treballar de forma igualitària per tots els municipis, tinguin representació o no. I l'eina més justa i democràtica, per mi, és el Consell d'Alcaldes. Aquí és on s'haurien de prendre les decisions, perquè els alcaldes i alcaldesses són els càrrecs realment escollits per la gent, i no un conseller que tingui 282 vots.

- Amb tot, quina valoració en fa del mandat que ara acaba?
- Ha estat un mandat difícil. Que la Montse plegui no és agradable i la pandèmia ens sacseja. Ha estat un mandat que l'oposició ens suspèn perquè, malauradament, és el seu paper. Però jo penso que hem continuat avançant en aquesta reducció responsable del deute i s'ha invertit en tots els àmbits de la ciutat. Jo faig una lectura positiva, i és evident i ens cansarem de dir que ens agradaria haver pogut fer més. Però també és cert que, quan hi ha hagut errors, hem estat els únics que els hem reconegut. I està clar que ens agradaria arribar a tot i a tothom, però a vegades no podem. Tot i això, jo crec que ningú ens podrà acusar que no hem estat un govern responsable o que no hi hem sigut.