«Si arribo a l'alcaldia, els 100 primers dies seran de remar de pressa per no perdre oportunitats»

Entrevista al candidat del PSC a l'alcaldia de Berga, Abel Garcia

17 de maig del 2023
Actualitzat el 25 de maig a les 15:07h
El candidat a l'alcaldia de Berga pel PSC, Abel Garcia
El candidat a l'alcaldia de Berga pel PSC, Abel Garcia | Lídia López


Abel Garcia és l'única cara repetidora de les fotografies fetes durant la campanya del 2019. Aleshores s'estrenava com a alcaldable del Partit Socialista de Catalunya (PSC) a la capital berguedana, deixant enrere anys d'oposició i govern a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, d'on és originari. Ara bé, a Garcia també se'l coneix per la seva presència al Consell Comarcal. Aquests quatre anys ha pres el paper de regidor crític a l'oposició, i espera que la feina al llarg de la legislatura l'ajudi a guanyar més confiança per part de l'electorat de Berga. La seva proposta, assegura, és la del canvi en positiu, postulant-se com l'opció per revertir "la manca de gestió" al consistori de la capitalNació Berguedà parla amb Abel Garcia per conèixer les principals actuacions previstes en el projecte del PSC. 

- Repeteix com a candidat als comicis locals. Què el motiva a tornar a liderar aquesta candidatura?
- El que m'ha motivat és el que pot motivar qualsevol persona que estimi el seu territori i que vol que li passin coses bones. He viscut un mandat que políticament he pogut gaudir, però he comprovat que a Berga li fa falta millorar. La mancança més gran que té és que no ha comptat ni amb un model de ciutat, ni amb un projecte, ni amb una bona gestió. Així que vull aportar els meus coneixements i la meva il·lusió a una ciutat amb una gran potencialitat, però que no ha tingut el comandament necessari.

- Com ha canviat Abel Garcia i el seu projecte, en aquests quatre anys?
- Ha canviat perquè he madurat i perquè m'he passat quatre anys aprenent molt sobre la situació de la ciutat. Aquest és l'avantatge que puc tenir, i també el meu coneixement de l'administració fruit de la meva experiència d'anys. Penso que he demostrat que soc el que més feina ha fet, el que més propostes ha posat sobre la taula i el que té les eines per treure Berga d'on està.

- Com ha viscut aquests anys a l'oposició?
- Han estat quatre anys durs, perquè m'ha tocat estar en tots els òrgans col·legiats i soc una persona que, si hi vaig, m'agrada fer-ho amb tots els ets i uts. Això m'ha suposat un gran esforç i dedicació, però gratificant, ja que ningú m'hi ha obligat.

- Se l'ha acusat de fer una oposició dura i poc constructiva. Què n'opina?
- Puc contrastar amb fets que no ha estat així. Els primers pressupostos que s'aproven en aquest Ajuntament després d'anys tiren endavant perquè els aprova el PSC, i això tot i ser conscient que hi havia línies vermelles en contra del seu partit. Però jo venia a ser útil a la ciutadania i així he actuat, malgrat que tenir el PSC a la foto no era còmode per molta gent que suposadament volen servir a la ciutat. Però no només això, sinó que el 2021 vaig tornar a donar la mà amb la meva abstenció tot i que l'anterior acord no s'havia complert. D'altra banda, i ja ho he dit en anteriors ocasions, soc dur quan els responsables polítics no fan la seva feina i afecten altres persones, o en situacions de deixadesa com en el traspàs de la residència o la renovació del contracte de neteja. Però, a més, em dol quan han passat coses i jo ja n'havia alertat. En definitiva, penso que són motius suficients que demostren que aquesta gent no pot estar quatre anys més al poder.
"La meva única línia vermella és la deixadesa, la desídia i la irresponsabilitat. Estaré al costat de qui vulgui generar oportunitats"


- En tot cas, i si així s'escau, estan oberts a pactar per formar govern? Tenen alguna línia vermella?
- La meva única línia vermella és la deixadesa, la desídia i la irresponsabilitat. Jo diré que sí a aquells que vulguin millorar la ciutat, als que busquin la prosperitat, als que treballin per aconseguir subvencions, als que s'apliquin per posar fi a la deixadesa... Qui vulgui estar al meu costat per generar oportunitats de vida, sigui qui sigui, hi seré. De fet, tinc experiències anteriors d'haver pactat i sempre he complert. El meu interès principal és que es gestioni bé la ciutat, i no vull perdre el temps.

- Quins són els principals projectes del PSC de Berga?
- Fer la carta als reis és molt fàcil, però jo no vull enganyar la ciutadania. Jo vull fer política de consens amb la ciutadania i sobre la direcció que ha de prendre la ciutat. Però dins d'aquest full de ruta, hi ha elements bàsics, com millorar la seguretat i l'incivisme. Cal contundència i governança perquè no ens tremoli el pols per assolir una ciutat neta, cívica i segura. També una ciutat de prosperitat, ja que penso que tenim molts àmbits per treballar, com el turisme, que l'actual equip de govern no s'ha deixat anar per turismofòbia. Berga ocupa un espai excel·lent per atreure visitants que treguin rendiment als comerços locals. Però també cal fer millores en infraestructures, i per això cal un treball lineal. No podem actuar en pedaços: concebo la ciutat com un espai organicista, on cada zona cobreix la seva funció. He de pensar amb un carrer Major viu i una anella cultural que el complementi, Sant Francesc, l'Escola de Música, el Teatre Municipal i el Cinema Catalunya. Jo ho concebo tot, però aquesta gent que hi ha al govern ja ha demostrat que no. Finalment, farem incís en no perdre oportunitats, i per això vetllarem per no deixar escapar cap subvenció ni recursos que ara ens han passat per davant.

- En la presentació va parlar de "recuperar l'efervescència del carrer Major". Aquesta declaració va en la línia de l'empenta al turisme i la cultura que menciona?
- Berga pot recuperar la vitalitat a través del comerç de proximitat. I no només al carrer Major, des del carrer del Roser fins al final del Vall. No oblidem, i ja llenço un dels temes que centrarà la nostra campanya, que és revertir una de les zones més degradades de Berga: la part inferior de la Farinera. Ara mateix, hi ha uns edificis en ruïnes, però hi projectem la continuació del passeig, un punt d'aparcament i la unió amb un altre punt de la ciutat, que és la part sud. Nosaltres creiem que tota aquesta zona té potencial per reviure més valent que mai, i no oblidem que en aquest espai també s'hi ubica el Mercat Municipal.

- Com l'imaginen, vostès, el Mercat Municipal?
- Ara surten amb un coworking. No ens fem trampes al Solitari. Pensem i plantegem-nos de veritat què hi volem, allà i en tota la ciutat. Jo no tinc la raó absoluta, i per això, tot i que puc tenir una idea de què pot anar allà, em puc equivocar. Per això soc partidari d'impulsar un procés participatiu per elaborar un pla d'equipaments, públic i privats, amb un treball global i conjunt. Si arribo a l'alcaldia, els 100 primers dies seran de remar de pressa per planificar accions de consens ino perdre oportunitats. Ens hem de posar les piles per aconseguir i injectar el màxim de subvencions possibles per tornar a sortir a Berga i veure il·lusió i prosperitat.

- Fa unes setmanes també va afirmar que posarien el focus en la ciutadania. De quina manera ho faran?
- Per mi, això va de persones. De gent que vol fer vida aquí, però el territori no l'absorbeix. De la gent gran que no està a la residència, però necessito un cop de mà, amb iniciatives per una dependència menys assistida. Penso també en les persones que no tenen oportunitats per tenir habitatges de qualitat o la gent que pot desenvolupar projectes esportius i no té les instal·lacions necessàries. El meu és un projecte que vol mirar a la cara de les persones, cosa que no ha fet l'actual equip de govern deixant penjades les persones de Servei d'Atenció Domiciliària o les butxaques dels treballadors de la neteja viària. És aquí on troben l'Abel més radical i reivindicatiu, perquè jo sé de primera mà què és aquesta situació i hi empatitzo molt.
"Per descomptat, jo no malbarataré els recursos públics per fer una estació d'autobusos que no porta enlloc"


- Un altre projecte estrella d'aquesta campanya és l'estació de busos. Què li sembla la proposta de la Rasa dels Molins? Hi són favorables o intentaran aturar-ho?
- Abans de fer la maionesa, vull aprendre la recepta: anar encadenant els passos per arribar al resultat final. I els passos, en aquest cas, passen primerament per un pla de mobilitat que em doni els indicadors més adients i objectius de cara a planificar aquesta gran infraestructura. I, d'altra banda, cal consens amb els veïns. No podem fer-ho al revés, com ha estat el cas: determinem la ubicació i després ja redactem el pla de mobilitat. Per descomptat, jo no malbarataré els recursos públics per fer una estació d'autobusos que no porta enlloc. Necessitem una estació àmplia, eficient i que generi el mínim de molèsties. I també, que pensi en el futur, que serà amb flotes de vehicles més grans i més freqüències, perquè el transport col·lectiu anirà a l'alça, i ho ha de fer per tal que tinguem més oportunitats. Jo no vull només més viatges a Barcelona, penso a tenir opcions per anar a Lleida, a Girona, a Terrassa, a Vic, a la Cerdanya... Nosaltres hi apostem.

- Així, vostès on la situarien?
- La fórmula ens dirà la densitat d'espai que ha de tenir. Està clar que no hi haurà cap cas excepcional, però quan tot suma zero o negatiu, s'ha de ser realista. Allò és una ratera i no veurem la via d'accés directe amb la C-16, per tant, cal ser pragmàtics. Busquem espais, fem estudis tècnics, i a partir d'aquí, prenguem decisions de forma consensuada. I sovint, no podrà ser la millor, sinó la menys dolenta, sempre que el benefici general estigui per sobre del particular. En el projecte de la Rasa dels Molins no hi ha res positiu.

- Aquesta qüestió lliga amb el debat de la mobilitat i l'espai destinat als vehicles i als vianants. Què n'opinen d'aquesta qüestió a Berga?
- Està clar que les ciutats del futur han d'estar més pensades per a les persones que pels cotxes. Si ara fem un estudi dels metres quadrats que es destinen pels cotxes i pels vianants a Berga, malauradament, no tindrem bons resultats. Cal dissuadir la presència dels cotxes en els llocs on hi ha més persones, però això no es pot fer si no s'ofereix cap alternativa. I aquesta alternativa són espais estratègics pel transport col·lectiu, aparcaments dissuasius i una millor organització del bus urbà. També penso que, en el futur, la gent tindrà cada vegada menys vehicles propis, així que com a responsables de gestió del bé públic, hem de donar alternatives. En el cas concret de Berga, per exemple, és cert que l'orografia ens dibuixa carrers amb moltes pujades i baixades. Doncs podem explorar opcions en serveis públics de lloguer de bicicletes elèctriques. Al final, no podem enfocar la nostra proposta per quatre anys i prou. Hem de tenir coses pel present, però també pensar en el futur, almenys amb l'horitzó 2030. En definitiva, hem de ser proactius i no reactius, com he criticat en diverses ocasions a l'equip de govern.

- I en matèria de transició energètica, què contemplen?
- En primer lloc, imaginem una Berga solar, aprofitant que tenim molts metres quadrats d'edificis i espais potencials on instal·lar plaques. A més, obrim la porta a estudiar altres recursos com la geotèrmia. Però també hem de pensar en els privats, i per això, una de les primeres mesures que volem fer és desencallar el bloqueig de concessió de permisos. Plantejarem una Oficina Energètica col·laborada i acompanyada pel Consell Comarcal per tal d'afavorir que l'estalvi energètic no vingui únicament del públic, sinó també per part dels privats. També premiarem i bonificarem aquells que fan un esforç per rebaixar el seu consum o que fan una inversió al respecte. A més, penso que és vital que els puguem acompanyar en la tramitació dels permisos. En aquest sentit, faig un parèntesi perquè, una altra de les qüestions que posarem sobre la taula és la creació de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa i l'Autònom, la qual pensem que és molt important per incentivar la promoció econòmica. Sabem que hi ha gent que faria més obres o tiraria endavant més projectes si no fos pel bloqueig que hi ha a l'Ajuntament, i quan l'administració és un problema més que una solució, hi hem de posar remei.
 

El candidat a l'alcaldia de Berga pel PSC, Abel Garcia Foto: Lídia López


- Un altre dels debats a les ciutats és l'habitatge i les mancances del mercat del lloguer. Com veuen aquest punt? I com hi volen incidir?
- Penso que cal fer un treball a fons, en primer lloc, per saber quants pisos buits tenim i quin és el seu estat. A partir d'aquí, cal actuar per posar al mercat aquests pisos. Pedro Sánchez ha llançat una gran aposta per acompanyar els joves que penso que hem d'aprofitar, però primer s'ha de generar l'actiu. Paral·lelament, també s'haurà d'estudiar la possibilitat de crear noves unitats de desenvolupament, i ampliar l'oferta d'habitatges nous, tot i que soc del parer que, mentre hi hagi immobles buits, cal consolidar-los. D'altra banda, estic totalment en contra de l'ocupació il·legal. Com a administració, estem obligats a oferir habitatges a tothom que ho necessiti realment, així que no donarem l'esquen a ningú. L'especulació i els conflictes que generen l'actual situació d'ocupació il·legal, amb mi, no hi trobaran un bon aliat. Jo vull una ciutat tranquil·la, segura i que no deixi ningú enrere, i crec que amb aquesta fórmula serà possible.

- Vull tornar a la qüestió dels equipaments culturals per preguntar-li sobre un que fa anys que està sobre la taula. Què proposen per fer realitat la Casa de la Patum?
- Doncs d'entrada, insisteixo, cal dimensionar el que tenim i actuar en conjunt. Està clar que la Patum mereix un espai ambiciós i emblemàtic, que mostri la festa al llarg de tot l'any. Però penso que l'espai es pot acompanyar d'iniciatives de formació relacionades que puguin i generar noves oportunitats, així que en aquesta Casa de la Patum podrien passar coses com una escola superior o estudis de grau que tinguin a veure amb la conservació i restauració de la comparseria popular de Catalunya. O també, quelcom centrat a estudiar i desenvolupar la cultura del foc. Com més polivalent fem el projecte, a més fonts de finançament podrem optar, i per si sola, la marca Patum té adherits molts vessants que s'han d'aprofitar.

- Li demano ara en clau de comarca. Alguns assenyalen que Berga no exerceix prou bé la capitalitat de la ciutat. Quina és la seva visió?
- Berga, últimament, ni està ni se l'espera. Se'ns ha criticat molt, a algunes administracions comarcals, pel Pla de reactivació i que no hem fet prou, però jo faig una altra lectura: les comarques que han traccionat són aquelles que la seva capital ha traccionat, com Igualada, Vic, Sabadell o Granollers. Però Berga no hi ha sigut. Un exemple més: som de les poques capitals de comarca que no té un grau universitari. La Seu d'Urgell va aconseguir estudis universitaris vinculats a l'esport, i Vic té tot un centre universitari. És un exemple que cal ser ambiciós perquè nosaltres ens hem quedat encastats amb idees, però no hem fet accions concretes per tal de liderar en benefici de la ciutat i la resta de la comarca.
"El Consell ha hagut de jugar el paper que en altres comarques juga la capital. Quan saps que no vindran, has d'actuar tu"


- Vostè ha format part del govern del Consell Comarcal, i potser en algunes ocasions no hi ha hagut prou entesa entre institucions. En cas de tornar a tenir responsabilitats, com pensa que pot millor la relació?
- Doncs això rau en la inseguretat d'alguns. Si el Consell Comarcal ve i t'ofereix una pista d'atletisme, dona'm la mà i ajuda'm; si el Consell Comarcal ve i t'ofereix una estació d'autocaravanes, vine i la fem plegats. El que no pot ser és mirar sempre de reüll i pensar més en el rèdit polític per sobre dels beneficis que pot tenir la ciutadania, i això és el que ha passat. Hi ha hagut un recel i una gelosia que han acabat provocant malestar. El Consell Comarcal ha estat amb tothom, i està clar que li toca estar molt més amb Berga, i així ho hem fet. S'ha vist en el darrer ple, aprovant que l'ens comarcal es faci càrrec de la meitat de les obres d'accés a l'Hospital. L'alcalde de Berga ha de vetllar per tenir l'Hospital, els accessos i tota la ciutat en condicions, perquè el primer beneficiat d'aquest equipament és la gent que viu a la ciutat que lideres. El que ha passat aquí és que el Consell Comarcal ha sacrificat uns recursos que podrien haver anat a un altre lloc i s'ha dotat per fer front a això. I com en aquest tema, en altres també. Està clar que el Consell ha hagut de jugar el paper que en altres comarques juga la capital. I no és per voler tenir més ego o més protagonisme, és que quan saps que no vindran, has d'actuar tu. L'Ajuntament de Berga està més capacitat que el Consell i, així i tot, hem estat a l'altura i hem convertit una administració que fa vuit anys era el lloc on anaves a fer el carnet pel Túnel del Cadí i para de comptar en una administració que la gent espera.

- Per tot, quina valoració fa de la legislatura que ara acaba?
- Personalment, més no he pogut fer. Podria haver fet si m'haguessin deixat, i de fet, en molts plens s'ha vist que l'alcalde m'ha acabat donant la raó. Vaig oferir un govern de concentració dels 17 regidors i se'm va negar. En definitiva, l'acabo amb una sensació agredolça, perquè he estat disposat a treballar des del govern per una millor ciutat, però no he tingut l'oportunitat. Per això em refermo en aquest posicionament de plantejar un model alternatiu a la CUP. Animo a la gent a apostar per la proposta de l'Abel i el seu equip perquè no torni a passar el que ha passat aquests darrers anys, que els hem perdut. Com a regidor, no li puc dir a la ciutadania que li torno una ciutat millor que la que em vaig trobar fa quatre anys, perquè Berga està pitjor. Que diguin el que vulguin amb el deute, perquè si després de vuit anys encara estan amb això, vol dir que no tenen capacitat de tirar endavant. Que marxin i deixin pas a qui porta il·lusió i una alternativa, i que sobretot, que no es queixarà.