Berga reivindica de nou la memòria històrica al voltant de la Guerra Civil

El cicle 'Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat’ ha programat una xerrada, la projecció d'un documental, dues obres de teatre i dues rutes guiades

Redacció
31 de gener del 2023
Actualitzat a les 12:56h
Una edició anterior de la ruta guiada sobre l'ocupació franquista a Berga
Una edició anterior de la ruta guiada sobre l'ocupació franquista a Berga | Ajuntament de Berga
Berga impulsa la 8a edició del cicle Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat per rememorar l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el 2 de febrer de 1939. Enguany, es compliran 84 anys d’aquest fet històric i es portaran a terme una sèrie d’activitats culturals per fomentar la divulgació de la memòria històrica. Es tracta de propostes per donar a conèixer diversos aspectes sobre la Guerra Civil i el franquisme. La iniciativa està impulsada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Berga i la comissió de memòria històrica amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La programació es durà a terme del 4 al 25 de febrer i inclou rutes guiades, espectacles teatrals, conferències i la projecció d’un documental.  

D'aquesta manera, entre les propostes s'hi han inclòs dues rutes guiades per recórrer els diferents escenaris de l’ocupació franquista. Les visites es faran el dissabte 4 de febrer (17.00 hores) i el diumenge 12 de febrer (11.00 hores), amb Cal Tonillo com a punt de sortida. A més, la primera ruta finalitzarà amb una visita a l’espai que havia de ser un refugi antiaeri situat sota l’edifici del Teatre Municipal, mentre que la segona visita acabarà amb un breu recorregut circular als túnels que es troben sota la plaça de Sant Pere. La primera visita anirà a càrrec d’Hèctor Aranda, i la segona, de la mà de Roser Valverde.

Arts escèniques
El Teatre Municipal acollirà la representació de La Primera, el nou muntatge de Joan Valentí i David Pintó que relata la desconeguda història de Nativitat Yarza Planas, la primera alcaldessa de Catalunya que després de 40 anys d’exili no va aconseguir tornar a casa. A través de monòlegs, lectures, manipulació d’objectes, projeccions i música, el públic descobrirà la vida, les idees i el pensament d’aquesta mestra rural que inculcava valors de llibertat i justícia social al seu alumnat. La representació es farà el dissabte 4 de febrer a les 19.30 hores.

La segona proposta és una experiència escènica titulada L’enterrador de Gerard Vázquez i Pepe Zapata. És una obra teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de persones com Leoncio Badia Navarro, conegut com l’enterrador de Paterna, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio. L’espectacle pretén ser també un homenatge a totes les persones, en molts casos heroïnes i herois anònims, que amb la seva determinació van deixar testimoni d’humanitat. L’obra es portarà a terme el dissabte, 25 de febrer a les 18.00 hores, i el punt de sortida serà el Convent de Sant Francesc. 

Divulgació històrica
Núria Armentano i Queralt Solé oferiran una conferència titulada On són? Les fosses de la Guerra Civil, el divendres 10 de febrer a la Sala Casino (19.00 hores). Les ponents són de les principals expertes catalanes en l’àmbit de la història i l’arqueologia de fosses del període de la Guerra Civil i el franquisme. En concret, Armentano és llicenciada en Història i Doctora en Antropologia Biològica per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La reconstrucció tafonòmica dels enterraments col·lectius. Exerceix l’antropologia treballant per a diverses empreses d’arqueologia i patrimoni i l’any 2017 es va fer càrrec de la gestió i explotació del laboratori de paleontologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Per la seva banda, Solé és Doctora en Història Contemporània i professora a la Universitat de Barcelona, on condueix les línies de recerca Violència i repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista” i Anàlisi històrica dels vestigis de la Guerra Civil i la dictadura franquista del segle XXI

Paral·lelament, es passarà el documental L’Escamot pirinenc, que recrea la vida d’onze soldats voluntaris que durant la guerra Civil van formar part del Regiment Pirinenc número 1 de Catalunya. Mitjançant filmacions de l’època i els records de Joan Escudé, l’únic supervivent de l’escamot, el públic pot reviure la tragèdia de la guerra a les muntanyes del Pirineu. El documental compta amb la direcció i realització de Felip Solé i David Murillo i es presentarà el dissabte 11 de febrer, a la sala de cinema Teatre Patronat (19.00 hores). Posteriorment, es durà a terme un debat que comptarà amb la participació del director del documental i Hèctor Aranda.

El 2 de febrer de 1939, les tropes franquistes, dirigides pel general Sagardía, van entrar a la ciutat per la cruïlla que enllaça el carrer del Roser amb la carretera de Sant Fruitós, a la cantonada de l’antic bar Cal Tonillo. Aquest encreuament marcava el límit de la població de Berga i era la mateixa via que portava a Solsona i Barcelona, la qual, va ser utilitzada per molts dels berguedans que marxaven al front. La capital berguedana i altres poblacions de la Catalunya Central van quedar lluny del front durant molt temps i no van patir la guerra gairebé fins al final. Tot i no haver estat un territori on es produïren enfrontaments bèl·lics directes, sí que es van notar els efectes de la guerra.
 
Arxivat a