Titot: «Guillem de Berguedà era de Berga, trobador i irreverent, com jo»

 
Francesc Ribera (Berga, 1967), conegut artísticament com 'Titot', és conegut pel seu paper de cantant al capdavant de bandes com Brams, Dijous Paella i Mesclat, i ara també com a regidor per la CUP a l'ajuntament de Berga, i aquesta legislatura, a més, com a part de l'equip de govern. Però Titot també és escriptor, i de fet l'any 2002 va publicar un primer llibre, 'Història de Catalunya al revés', una novel·la ucrònica escrita a quatre mans amb Jordi Creus.

Ara publica 'L'assassinat de Guillem de Berguedà' (Amsterdam/Ara Llibres, 2015), un llibre amb el que reprèn l'aproximació al personatge històric de Guillem de Berguedà, trobador medieval de primer ordre que ja va musicar l'any 2003 amb el disc 'Guillem de Berguedà, obra completa musicada' i amb el qual reconeix certs paral·lelismes, pel seu origen, pel seu ofici i per la seva irreverència. 

-Segona aproximació a la figura de Guillem de Berguedà després del disc. Ara volia novel·lar la seva vida?

-No és que volgués fer-ho ara, vaig començar fa molt de temps, uns sis anys ben bons. Però el 80 per cent de feina la vaig fer al 2014, perquè ja estava cansat de tenir-ho empantanegat. Anava fent, però venia un disc i l'aturava quatre mesos, després t'hi tornes a posar i et calen setmanes per tornar-lo a agafar. Però l'any passat vaig tenir clar com havia d'acabar i a més, em feia gràcia tenir una novel·la tot sol, perquè l'anterior, 'Història de Catalunya al revés', la vaig fer amb en Jordi Creus.

 -Però l'any passat igualment tenia prou feina, nou disc de Brams, 'Anem tancant les portes a la por', la seva feina com a regidor...

-Sí, i si abans estava a l'oposició i hi havia setmanes de dedicació exclusiva, imagina ara que estem al govern, però al final trobes el moment, perquè encara que la gent s'ho pensi, els artistes no ens passem el dia sense fer res.

-Li calia fer aquesta novel·la en solitari, després de l'experiència amb Creus?

-Fer-la sol vol dir fer-la al teu ritme, que tot i que també és un perill, perquè en l'altre en Jordi m'imposava el seu ritme, però fer-la sol també et permet incloure reflexions que també les podries abocar en una cançó, però que les pots fer encaixar en la història.

-La idea de novel·la la vida de Guillem de Berguedà ve de quan va fer el disc?

-No, el que passa és que a poc a poc m'ha vingut una certa obsessió per recuperar la seva figura. Penso que Guillem de Berguedà és un valor que tenim oblidat, si en comptes de ser de Berga i català fos anglès seria un personatge semimitològic, en canvi hi ha gent de Berga que no el coneix. De fet al carrer Guillem de Berguedà de Berga la placa hi posa Segles XII-XIII, quan al segle XIII ja era mort. I la placa deu fer 30 o 40 anys que hi és i ningú no ho ha vist.

-Bé, si ara té mà a l'Ajuntament, potser ho pot fer arreglar.

- Parlaré amb el de la brigada... però no és tant que sigui o no culpa de l'ajuntament, sinó que ningú ho ha vist, ningú ho té prou clar, perquè no és prou conegut. És una anècdota, però demostra que és un personatge poc conegut sobretot a casa. Al disc la voluntat era treure'l dels prestatges polsosos i donar-li valor, perquè va ser un dels millors trobadors d'Europa, artísticament i poèticament és un mestre, calia donar valor al personatge.

-De fet és un personatge que fa mot per vostè, cantant, trobador, poeta, mala persona...

- Gràcies per això de mala persona.

-Volia dir irreverent i enfrontat al poder.

-Sí, ho he entès així. I a més era de Berga, en tot cas hi ha tres paral·lelismes en els quals, amb tota modèstia, quan vaig fer el disc ja m'hi reconeixia i emmirallava. Ser de Berga, trobador i amb un caràcter irreverent m'apropa al personatge. I per això acabes pensant, si no ho faig jo, qui ho farà? Amb modèstia, però sembla un encàrrec de la història. Pensa que Martí de Riquer l'any 1972 fa l'últim llibre de Guillem de Berguedà i mossén Climent Forner fa l'adaptació mètrica al català als anys vuitanta. I ja està, no hi ha res més. I ho feien amb un caràcter més acadèmic, sense tenir present el vessant més irreverent del personatge. Jo en canvi faig una novel·la, no ben bé una biografia novel·lada, sinó una explicació del personatge a partir dels records i l'empremta que deixa. Segur que hi ha errors, però m'he documentat molt i he volgut ser molt fidel al que es coneix, i a partir del que no es coneix em permeto la llicencia d'inventar-me el que vull.

-Al capdavall és una novel·la, no un assaig.

-Exacte, per això amb les peces conegudes sobre la taula em poso a jugar.

 -Percentualment, què hi ha de veritat i què de novel·la, al llibre?

-No ho sabria dir, però tot el que se sap surt al llibre, d'ell i dels personatges de l'entorn. Si algú era mort, doncs no surt, que de vegades hi ha novel·listes que allarguen la vida a personatges històrics per fer-los aparèixer al llibre, jo no. Per set o vuit anys no puc fer sortir Simó de Montfort, i m'hauria agradat, o Arnau Amalric, a qui se li atribueix la frase 'Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà als seus' durant el setge de Besiers. Un personatge així també l'hauria posat, però si no encaixa històricament, doncs no. En aquest sentit he intentat tenir un cert respecte i no confondre. Ara, no se sap quin dia va morir Guillem de Berguedà, però jo necessito posar una data i la hi poso, però ajustat al que se sap.

-S'ha sentit a gust fent novel·la històrica? Sovint és un gènere menyspreat.

-Sí, m'he sentit a gust, perquè la història m'agrada i els segles XII i XIII tenen molta èpica, amb la derrota de Muret, la conquesta de València i Mallorca, és el centre èpic de la història de Catalunya, després venen tot de derrotes fins avui, però en aquell moment encara hi ha una certa esperança, l'expansió cap al nord que desapareix amb Muret, uns anys després del llibre; les batalles amb els sarraïns al sud; l'art romànic.

-Al llibre apareixen poemes de Guillem de Berguedà.

-Apareixen tots, perquè és una mica el guió de la trama, i perquè així es pot complementar amb el disc i es coneix l'obra estricta. El llibre té un component divulgatiu.

-Es veu estirant del fil, no tant per Guillem de Berguedà sinó per altres personatges o l'època, per a una segona novel·la?

-Sí. Alguns dels personatges van ser a Muret i a la conquesta de Mallorca, com Dalmau de Rocabertí i Hug d'Empúries. Vull dir que hi ha la porta oberta, però amb la legislatura que ve tampoc ho veig clar.

 -Em pot fer una sinopsi del llibre?

-Guillem de Berguedà és assassinat per un sicari, i els amics que li queden, que són més aviat pocs perquè ha sembrat la discòrdia arreu, però entre els quals hi ha Ricard d'Anglaterra, Cor de Lleó, i això no m'ho invento, està documentat que Guillem de Berguedà havia estat a la cort de Ricard quan era duc d'Aquitània, i també personatges com Arnau de Castellbó i els senyors de Calders. Aquesta gent no es conforma amb que l'hagi matat un assassí i volen saber qui ha estat, i la llista de sospitosos és llarga.

-Es coneix prou la historia medieval catalana?

-Crec que es coneixen millor altres histories medievals, tothom sap qui és Robin Hood o el mateix Ricard Cor de Lleó. En canvi la nostra historia no es coneix, però això pot ser bo, perquè és explotable, perquè hi ha molt elements que donen molt de sí.

-Li han vingut ganes de retocar el llibre un cop acabat?

-Mira, quan vaig acabar el llibre vaig enviar un document anomenat 'Guillem de Berguedà 0.0' a l'editorial, però després vaig fer un repàs general i va ser el 'Guillem de Berguedà 0.1'. Doncs el que s'ha publicat és el '0.21'. I el dia que m'arriba el llibre, tal i com l'obro, trobo un error, em cago en dena!

-Ho podrà esmenar a la segona edició.

-Espero que sí.