05
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
10:10h
La campanya del bolet a Catalunya tanca una temporada "molt desigual", amb produccions "molt importants" en zones del Pirineu, Prepirineu i punts alts de la Catalunya Central, on ha plogut de manera "irregular". En canvi, a les àrees amb poca precipitació, s'ha registrat una temporada molt pobra.L'espècie estrella ha estat el cep, que ha crescut de manera "excepcional" en les zones altes del Pirineu. La campanya també ha estat "bona" pel rovelló, el pinetell, els camagrocs i les agulletes en zones del Prepirineu i la Catalunya Central. Així ho explica l'expert Juan Martínez de Aragón, expert en micologia i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) a NacióDigital.
De Aragón diu que la temporada ha sigut "més abundant que en anys anteriors" en aquelles zones on ha plogut. L'expert recorda que ha d'haver-hi dos factors fonamentals perquè creixin els bolets: la pluja i la humitat. Així, a escala de país, la campanya ha estat molt desigual per les pluges irregulars en determinats llocs. D'aquesta manera, segons el territori, pot haver-hi opinions completament contraposades entre els boletaires: "Hi haurà gent que dirà que la temporada ha anat molt bé i d'altra que defensarà que ha estat molt dolenta", relata de Aragón.
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya fixa la mitjana de producció de bolets a Catalunya en 65 kg/ha. De moment, no es coneixen les dades d'enguany, però de Aragón assegura que la producció en les zones on ha plogut ha estat "molt bona". La temporada va començar entre la primera i la segona setmana d'agost al Pirineu i va finalitzar fa un parell de setmanes, amb l'arribada del fred i la neu. Segons l'expert, en zones baixes de la Catalunya Central, encara es poden trobar algunes espècies residuals.
Al Berguedà, una de les comarques estrella del bolet, la temporada ha sigut "curta i moderadament bona", segons explica Ramon Minoves, president de la Penya Boletaire de Berga. La producció de bolets va començar a finals d'agost a les zones altes de la comarca i va acabar poc després de la Festa del Bolet, a mitjan octubre. La producció ha estat menor que l'any passat, tot i que Minoves en fa un balanç positiu tenint en compte la situació de sequera que s'ha viscut. El president de l'associació boletaire assenyala que la producció de bolets ha estat "bona" al vessant nord de la comarca, on hi ha anat plovent cada setmana. En canvi, al sud, la valoració és molt negativa: "No s'hi han trobat bolets", subratlla.
Pel que fa a les espècies de bolets, la temporada va començar amb molts ceps a les zones d'alta muntanya. Els rovellons, el bolet estrella de la comarca, va aparèixer amb gran quantitat al setembre, però després va anar a la baixa. Minoves també destaca que enguany s'han trobat molt poques llenegues i que la producció de camagrocs també ha estat inferior que en altres temporades.
Al Ripollès, un altre dels punts estrella del bolet al país, la campanya ha estat "escassa", tret de les primeres setmanes de setembre, quan les pluges van afavorir la producció de rovellons. Així ho explica Ramon Turrats, ramader i boletaire de la Vall de Ribes. Enguany, les espècies de bolets han tardat més a sortir per la sequera. Turrats diu que el calendari acostumava a marcar el tipus de bolet que creixia als boscos. Enguany, no ha estat així.
Regularitzar l'accés als boscos
L'allau de persones als boscos durant la temporada de bolets ha obert un debat sobre si cal o no regularitzar-ne els accessos. Enguany, el Departament d'Acció Climàtica ha posat en marxa un pla de xoc per compatibilitzar la protecció dels espais naturals amb els seus usos i activitats tradicionals. Una de les mesures desplegades ha consistit en intensificar la vigilància amb més guardes rurals al parc natural del Cadí-Moixeró "per minimitzar les incidències". A Alins (Pallars Sobirà), l'Ajuntament ha anat més enllà, i ha decidit regular la recol·lecció de bolets cobrant 5 euros al dia a tots aquells boletaires que busquen pels boscos del municipi.
Per la seva banda, la Penya Boletaire de Berga defensa que els boletaires tradicionals han de poder entrar lliurement als boscos a buscar bolets, "tal com s'ha fet tradicionalment", i rebutgen qualsevol mena de prohibició en aquesta línia. Alhora, defensen que cal regularitzar els casos de persones que van al bosc "a fer negoci".
En canvi, Ramon Turrats, creu que el fet d'aplicar mesures en una àrea delimitada podria ser "contraproduent". A parer seu, provocaria el trasllat de les persones cap a altres indrets sense pressió. El ramader defensa que la regularització dels boscos s'hauria d'aplicar "a tot arreu".
Turrats té bestiar i es queixa de les problemàtiques que generen alguns boletaires en els terrenys on pasturen els seus animals: "No respecten els filats, fan pícnics al mig dels camps i aparquen on volen". Lamenta que "cada vegada hi ha més gent que va a la muntanya sense criteri ni coneixement".
De Aragón diu que la temporada ha sigut "més abundant que en anys anteriors" en aquelles zones on ha plogut. L'expert recorda que ha d'haver-hi dos factors fonamentals perquè creixin els bolets: la pluja i la humitat. Així, a escala de país, la campanya ha estat molt desigual per les pluges irregulars en determinats llocs. D'aquesta manera, segons el territori, pot haver-hi opinions completament contraposades entre els boletaires: "Hi haurà gent que dirà que la temporada ha anat molt bé i d'altra que defensarà que ha estat molt dolenta", relata de Aragón.
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya fixa la mitjana de producció de bolets a Catalunya en 65 kg/ha. De moment, no es coneixen les dades d'enguany, però de Aragón assegura que la producció en les zones on ha plogut ha estat "molt bona". La temporada va començar entre la primera i la segona setmana d'agost al Pirineu i va finalitzar fa un parell de setmanes, amb l'arribada del fred i la neu. Segons l'expert, en zones baixes de la Catalunya Central, encara es poden trobar algunes espècies residuals.
Al Berguedà, una de les comarques estrella del bolet, la temporada ha sigut "curta i moderadament bona", segons explica Ramon Minoves, president de la Penya Boletaire de Berga. La producció de bolets va començar a finals d'agost a les zones altes de la comarca i va acabar poc després de la Festa del Bolet, a mitjan octubre. La producció ha estat menor que l'any passat, tot i que Minoves en fa un balanç positiu tenint en compte la situació de sequera que s'ha viscut. El president de l'associació boletaire assenyala que la producció de bolets ha estat "bona" al vessant nord de la comarca, on hi ha anat plovent cada setmana. En canvi, al sud, la valoració és molt negativa: "No s'hi han trobat bolets", subratlla.
Pel que fa a les espècies de bolets, la temporada va començar amb molts ceps a les zones d'alta muntanya. Els rovellons, el bolet estrella de la comarca, va aparèixer amb gran quantitat al setembre, però després va anar a la baixa. Minoves també destaca que enguany s'han trobat molt poques llenegues i que la producció de camagrocs també ha estat inferior que en altres temporades.
Al Ripollès, un altre dels punts estrella del bolet al país, la campanya ha estat "escassa", tret de les primeres setmanes de setembre, quan les pluges van afavorir la producció de rovellons. Així ho explica Ramon Turrats, ramader i boletaire de la Vall de Ribes. Enguany, les espècies de bolets han tardat més a sortir per la sequera. Turrats diu que el calendari acostumava a marcar el tipus de bolet que creixia als boscos. Enguany, no ha estat així.
Regularitzar l'accés als boscos
L'allau de persones als boscos durant la temporada de bolets ha obert un debat sobre si cal o no regularitzar-ne els accessos. Enguany, el Departament d'Acció Climàtica ha posat en marxa un pla de xoc per compatibilitzar la protecció dels espais naturals amb els seus usos i activitats tradicionals. Una de les mesures desplegades ha consistit en intensificar la vigilància amb més guardes rurals al parc natural del Cadí-Moixeró "per minimitzar les incidències". A Alins (Pallars Sobirà), l'Ajuntament ha anat més enllà, i ha decidit regular la recol·lecció de bolets cobrant 5 euros al dia a tots aquells boletaires que busquen pels boscos del municipi.
Per la seva banda, la Penya Boletaire de Berga defensa que els boletaires tradicionals han de poder entrar lliurement als boscos a buscar bolets, "tal com s'ha fet tradicionalment", i rebutgen qualsevol mena de prohibició en aquesta línia. Alhora, defensen que cal regularitzar els casos de persones que van al bosc "a fer negoci".
En canvi, Ramon Turrats, creu que el fet d'aplicar mesures en una àrea delimitada podria ser "contraproduent". A parer seu, provocaria el trasllat de les persones cap a altres indrets sense pressió. El ramader defensa que la regularització dels boscos s'hauria d'aplicar "a tot arreu".
Turrats té bestiar i es queixa de les problemàtiques que generen alguns boletaires en els terrenys on pasturen els seus animals: "No respecten els filats, fan pícnics al mig dels camps i aparquen on volen". Lamenta que "cada vegada hi ha més gent que va a la muntanya sense criteri ni coneixement".