L'audiovisual «Vides de Patum» suma les històries de les germanes Rafart, Màrius Lucas i Salvador Vinyes

Els vídeos recullen el testimoni oral de persones que han estat vinculades a La Patum amb l’objectiu de deixar constància de l’evolució de la festa, a través dels seus records i vivències en format d’entrevista

Redacció
25 de novembre del 2022
Actualitzat a les 11:31h
Marta i M.Teresa Rafart en un fotograma del reportatge
Marta i M.Teresa Rafart en un fotograma del reportatge | Ajuntament de Berga
El projecte "Vides de Patum" iniciat per l'Ajuntament de Berga i el Patronat de La Patum l’any 2016 suma enguany, les històries protagonitzades per les germanes Marta i M. Teresa Rafart Ferrer, filles de Joan Rafart, fundador de La Patum Infantil; Màrius Lucas Puig, cap de colla dels Nans Nous (1977-1991) i Salvador Vinyes Reig, creador del logotip de La Patum.

Es tracta d’una iniciativa que recull el testimoni oral de persones que han estat vinculades a La Patum amb l’objectiu de deixar constància de l’evolució de la festa, a través dels seus records i vivències en format d’entrevista. Una quinzena de persones han compartit les seves experiències patumaires durant aquests anys.

Dels telers a la plaça
Marta i M. Teresa Rafart Ferrer són les filles de Joan Rafart Montraveta, fundador de La Patum Infantil. Una Patum que va néixer als baixos d’un edifici del carrer Pinsania que albergava una fàbrica de telers regentada per la família Rafart. Unes maces fetes amb llaunes, uns gegants elaborats amb escombres o una guita construïda amb un bidó d’arengades van ser els primers elements amb els quals jugaven a fer Patum els infants del barri per Sant Joan. En l’entrevista, les germanes Rafart recorden com van ser els inicis de La Patum Infantil, la implicació del veïnat del barri o el trasllat de la celebració a la plaça de Sant Pere, entre d’altres.



Cerca de balladors
Màrius Lucas Puig va ser cap de colla de la comparsa dels Nans Nous del 1977 al 1991. Va saltar per primera a la plaça de Sant Pere amb 14 anys, però el seu vincle patumaire prové de La Patum de La Pietat, ja que va ser veí del barri durant bona part de la infantesa i adolescència. La manca de balladors de nans va propiciar que Lucas es presentés a una convocatòria que Miquel Moya, cap de colla dels Nans Vells i els Nans Nous en aquell moment, va fer un dijous de l’Ascensió per buscar persones que volguessin ballar. Lucas va escollir formar part dels Nans Nous i, més tard, va exercir de cap de colla de la comparsa durant 14 anys. En el vídeo, Lucas explica l’encàrrec de l’ajuntament de fer una nova Guita Xica que va rebre el seu avi juntament amb el seu soci de la fusteria, l’ampliació del nombre de salts que es feien durant La Patum completa o el sistema de cadena que utilitzen els nans per sortir a la plaça.  



Un crit a la paret i un monument
Salvador Vinyes Reig és el creador del logotip de La Patum. Abans de convertir-se en el logotip oficial de la festa, el traç que simula una carota de ple, va ser la proposta guanyadora del concurs de cartells de La Patum de 2002. En l’entrevista, Vinyes detalla com va ser el procés creatiu del cartell i què va provocar que la gent l’adoptés com un símbol i esdevingués el logotip de la festa. El dissenyador berguedà també mostra l’habitatge i l’estudi que dona a la plaça de Sant Pere i que cada any s’omple de persones que volen descobrir què és La Patum, des d’un indret privilegiat. En el vídeo, Vinyes destaca la importància de les persones, l’element imprescindible de la festa, i parla sobre el monument de La Patum, situat al capdavall del passeig de la Pau, el qual es va construir per subscripció popular amb aportacions d’unes 5.000 persones.



Difusió dels vídeos
Els tres vídeos de l’edició d’enguany del projecte "Vides de Patum", es podran visualitzar al portal web i les xarxes socials de La Patum de Berga. Les entrevistes han estat realitzades pel periodista Xavi Rossinyol i les peces audiovisuals han comptat amb el grafisme de Salvador Vinyes i l’edició de Produccions MC. Els protagonistes rebran un homenatge durant l’acte institucional de la celebració del 17è aniversari de la proclamació de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat de la Unesco, que es farà aquest divendres, 25 de novembre, a la plaça de Sant Pere, a les 20 h. 
 
 
Arxivat a