Aquest dijous s'ha constituït el Parc Regional de Prepirineu Català que abarca una extensió de 13.700 hectàrees entre els municipis de Cercs, Fígols, Vallcebre i Castellar del Riu. Tots quatre formen una associació de municipis per mancomunar serveis i desenvolupar el territori a través d'injeccions econòmiques que permetin impulsar la cultura, la pagesia, el turisme i la protecció de la natura. L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, l'ha definit com un "parc del segle XXI, que a diferència dels del segle XIX, no ha d'oblidar-se de la gent, sinó que ha de desenvolupar i protegir el territori perquè les persones s'hi quedin a viure".
Aquest nou parc té un potencial de gestió de 44.000 hectàrees, incloent-hi municipis i zones naturals de les províncies de Lleida i Girona. Actualment se'n gestionen unes 14.000 mil, amb una població de 1.665 habitants entre Cercs, Fígols, Vallcebre i Castellar del Riu, i tota la vall de Peguera i el seu entorn immediat, com la Serra d'Ensija o la Serra de Queralt-Tossals.
Pep Llamas, conseller de Medi Ambient, ha explicat que no existeix la figura de parc regional com a espai protegit dins la normativa catalana, per això, la seva creació correspon a les administracions locals. A Europa, en canvi, hi ha diversos exemples de parc naturals que han estat substituïts per la figura del parc regional, segons ha contat Llamas.
El conseller ha justificat la creació del nou parc perquè reconeix els ajuntaments i el Consell Comarcal com a figures administratives de gestió de proximitat. "Només saben comprendre les necessitats de les zones aquelles persones que hi viuen", ha defensat. És un ens de caràcter privat que està sotmès al dret públic.
Pel que fa al finançament, tindrà tres grans potes. Per una banda, preveu el finançament propi mitjançant el desenvolupament dels diferents projectes del pla estratègic, com l'impuls d'un parc dels bolets; una reserva de caça fotogràfica; la mancomunació dels serveis d'explotació forestal; o activitats turístiques "sostenibles". D'altra banda, rebrà aportacions de les diferents administracions i ajuts i subvencions. Per últim, preveu rebre finançament privat a través de mecenatge, la utilització dels recursos propis del parc o de les marques de qualitat i espais. L'objectiu a llarg termini és l'autofinançament del parc.
La nova figura també es presenta com una eina de recolzament als municipis que l'integren, oferint serveis mancomunitats com ara la brigada d'obres i manteniment o la vigilància rural. Alhora també vol ajudar a tramitar procediments administratius, actuar com a "lobby" en defensa dels interessos municipals, cercar recursos per als ajuntaments o organitzar fires, mercats i esdeveniments d'atractiu turístic.
Pel que fa a la pagesia, el nou parc vol donar suport a la introducció de noves varietats de fruita de muntanya, a la recuperació de la vinya d'alta muntanya o a la instrucció del conreu d'herbes remeieres. Quant a la ramaderia, pretenen proveir de nous espais de pasturatge, introduir la cria de poltre i vaca de llet, instal·lar un escorxador de carn de caça i sala d'especejament, així com també donar un impuls a l'apicultura.
La pota del turisme també és rellevant pels municipis que impulsen el nou parc rural. Els impulsors aposten per un nou model turístic que sigui respectuós amb l'entorn i, per tant, que el visitant s'adapti i s'integri a l'espai rural. Per això, volen que la càrrega de visitants no alteri l'espai i que es posin en marxa propostes adequades a l'entorn com ara rutes tranquil·les de senderisme, fotografia de fauna o esports de muntanya no massificats.
Una de les característiques de la zona és que la major part de la propietat és d'àmbit privat. Per això, els impulsors de la iniciativa creuen que és clau la seva integració en la gestió del parc. Consideren que cal establir fórmules perquè l'empresa privada pugui participar en la gestió de l'ens i que es creïn models de governança "àgils i eficients" adaptats a la realitat del territori.
L'acte d'aquest dijous ha suposat la constitució oficial del Parc, amb la firma dels estatuts entre tots els representants dels ajuntaments que el conformen i el Consell Comarcal. La proposta ja va ser aprovada per totes les administracions participants. Paral·lelament, també s'han destapat els cartells indicatius del parc en tota l'àrea que abarca.
L'objectiu és continuar creixent una vegada el Parc s'hagi consolidat, segons ha explicat Calderer. "Ens hem ajuntat perquè som uns ajuntaments que ens entenem, que som veïns i que tenim un mateix objectiu, però la visió és arribar a tota la resta de municipis que comparteixin el mateix recorregut que nosaltres per créixer, amb l'objectiu principal de fer costat a la gent que viu al territori i ajudar a desenvolupar-lo econòmicament". "La tendència, sinó, és desaparèixer", ha conclòs l'alcalde de Cercs.