La plataforma Stop JJOO lamenta que el Govern destini diners públics a estacions d'esquí privades «per fer neu artificial»

La Generalitat atorgarà enguany ajudes i subvencions per un valor d'1,5 milions d'euros a aquest tipus d'instal·lacions

Redacció
04 de novembre del 2022
Actualitzat a les 16:29h
Bernat Lavaquiol i Marta Ramírez de Stop JJOO
Bernat Lavaquiol i Marta Ramírez de Stop JJOO | ACN
La plataforma Stop Jocs Olímpics ha lamentat aquest divendres que des de la Generalitat es destinin diners públics a estacions d'esquí privades "per fer neu artificial". Consideren que la línia d'ajudes d'1,5 milions que es destinaran aquest any són una maniobra per "aplanar el terreny cap a una candidatura olímpica".

Així ho ha dit una portaveu de la plataforma, Marta Ramírez, que ha criticat que s'estiguin executant "inversions milionàries" i ha posat com a exemple la de 3,5 milions d'euros per recuperar la pista negra Barcelona a l'estació de La Molina (Cerdanya).

Per la seva banda, un altre dels portaveus de la plataforma, Bernat Lavaquiol, ha assegurat que "no té sentit dopar amb diners públics les estacions d'esquí privades per fer neu artificial; és una incongruència a nivell climàtic" i ha insistit a demanar accions al Govern per aconseguir diversificar en un futur l'economia del Pirineu.

Ramírez està en contra d'inversions com la de la pista Barcelona, que vincula al projecte dels Jocs d'Hivern. És per això que creu que no s'haurien d'executar quan "no hi ha hagut la consulta  a la gent del Pirineu i en principi la candidatura està aturada".

A més, ha afirmat que en els darrers dos anys s'han destinat 4,2 milions d'euros a les estacions d'esquí privades a través de subvencions i que enguany se'n preveuen repartir 1,5 milions. Mentre, Lavaquiol també ha lamentat l'atorgament d'aquestes subvencions quan, actualment i segons ha afegit, "amb el cost de la factura de la llum, molta gent passarà fred aquest hivern".

El portaveu d'Stop JJOO ha denunciat que des del Govern "continuen apostant únicament pel monocultiu turístic" quan, al seu parer, hauria de donar resposta al "clam" que va demanar una diversificació econòmica per a les comarques de muntanya. En aquest sentit, creu que cal fer una planificació a deu i vint anys vista i analitzar quins sectors econòmics poden contribuir que la població tingui una feina estable durant tot l'any i ajudar al territori en la lluita contra el canvi climàtic. Així, ha concretat que cal potenciar l'activitat agrícola i ramadera, a més d'una petita indústria transformadora de la producció de l'entorn.