25
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
26
d'octubre
a les
8:55h
El claustre del convent de Sant Francesc de Berga inaugura aquest dijous, 27 d'octubre, a les 7 de la tarda, l'exposició "Josep Maria de Martín. Passió intel·lectual". És una proposta que l'Ajuntament de Berga treballa des de l'any 2020, coincidint amb el centenari del seu naixement. Llavors, no es va poder celebrar per la pandèmia. Fa uns mesos es va reprendre la iniciativa, juntament amb la col·laboració dels artistes berguedans Salvador Vinyes i Jaume Capdevila "Kap", l'Àmbit de Recerques del Berguedà i l'associació Òmnium Cultural, que per primera vegada, oferiran una mostra amb una mirada global sobre l'artista, la seva obra i el seu temps.
Vinyes i Capdevila van conèixer profundament de Martín, i seran els encarregats de mostrar les múltiples facetes del creador: els seus dibuixos a la premsa, el seu activisme universitari, els seus vincles amb els principals personatges de la cultura catalana de la postguerra, la seva mirada com a crític de cinema i crític d'art, la seva tasca com a director editorial, i per descomptat, la seva obra com a caricaturista, poeta i pintor. A més, s'exposaran documents singulars i inèdits cedits per col·leccionistes com Ramon Felipó o Quirze Grifell i familiars i amics de De Martín. Es tracta de fotografies, llibres, revistes, correspondència, esbossos, cartells, programes, dibuixos i pintures que permetran recompondre "un personatge compleix i profundament vinculat al seu temps i a la seva terra".
Els visitants podran conèixer també les iniciatives artístiques vinculades a la ciutat en les que De Martín va participar, com ara els cartells i programes de la Patum. De fet, l'alcalde Ivan Sànchez ha remarcat el paper i la implicació que va tenir de Martín en la Patum i ha expressat com un homenatge a tota aquesta tasca fer conviure la seva exposició amb la de la Patum, que actualment ocupa l'espai de Sant Francesc. L'artista també va participar en la festa dels Bolets, els Elois, els Cristòfols, el calendari de la farmàcia Cosp i els llibres sobre Berga, Queralt i el Berguedàeditats pel Museu quan ell en va ser el director.
De Martín va esdevenir un dels personatges de referència entre la intel·lectualitat del seu temps abans de recloure's a Berga per treballar en la recuperació del teixit cultural de la ciutat. Va estudiar amb persones destacades com Joan Perucho, Néstor Luján, Manuel Valls Gorina o Antoni Valls i també va formar part del principal grup d'intel·lectuals catalans de la postguerra, amb Josep Maria Castellet, Carlos Barral, Maria Aurèlia Capmany o Josep Palau i Fabre, entre altres.
L'artista va morir a Berga l'any 2005, i l'Ajuntament i Òmnium Cultural van desplegar una placa d'homenatge el 2020 a la casa on va viure, a la cantonada entre el Passeig de les Estaselles i la Ronda Queralt. El consistori estudia la idea de crear una ruta a peu per la ciutat que mostri els diferents punts de Berga on de Martín va deixar empremta.
Vinyes i Capdevila van conèixer profundament de Martín, i seran els encarregats de mostrar les múltiples facetes del creador: els seus dibuixos a la premsa, el seu activisme universitari, els seus vincles amb els principals personatges de la cultura catalana de la postguerra, la seva mirada com a crític de cinema i crític d'art, la seva tasca com a director editorial, i per descomptat, la seva obra com a caricaturista, poeta i pintor. A més, s'exposaran documents singulars i inèdits cedits per col·leccionistes com Ramon Felipó o Quirze Grifell i familiars i amics de De Martín. Es tracta de fotografies, llibres, revistes, correspondència, esbossos, cartells, programes, dibuixos i pintures que permetran recompondre "un personatge compleix i profundament vinculat al seu temps i a la seva terra".
Els visitants podran conèixer també les iniciatives artístiques vinculades a la ciutat en les que De Martín va participar, com ara els cartells i programes de la Patum. De fet, l'alcalde Ivan Sànchez ha remarcat el paper i la implicació que va tenir de Martín en la Patum i ha expressat com un homenatge a tota aquesta tasca fer conviure la seva exposició amb la de la Patum, que actualment ocupa l'espai de Sant Francesc. L'artista també va participar en la festa dels Bolets, els Elois, els Cristòfols, el calendari de la farmàcia Cosp i els llibres sobre Berga, Queralt i el Berguedàeditats pel Museu quan ell en va ser el director.
De Martín va esdevenir un dels personatges de referència entre la intel·lectualitat del seu temps abans de recloure's a Berga per treballar en la recuperació del teixit cultural de la ciutat. Va estudiar amb persones destacades com Joan Perucho, Néstor Luján, Manuel Valls Gorina o Antoni Valls i també va formar part del principal grup d'intel·lectuals catalans de la postguerra, amb Josep Maria Castellet, Carlos Barral, Maria Aurèlia Capmany o Josep Palau i Fabre, entre altres.
L'artista va morir a Berga l'any 2005, i l'Ajuntament i Òmnium Cultural van desplegar una placa d'homenatge el 2020 a la casa on va viure, a la cantonada entre el Passeig de les Estaselles i la Ronda Queralt. El consistori estudia la idea de crear una ruta a peu per la ciutat que mostri els diferents punts de Berga on de Martín va deixar empremta.