1 de 10
POLÍTICA

El Consell Comarcal rebutja l'acusació «d'incompetència» de la CUP per la gestió del porta a porta

El president Josep Lara considera que l'afirmació "és demagògica i allunyada de la realitat"

Cubells del porta a porta | Consell Comarcal del Berguedà
per Redacció, Berga, Catalunya | 24 d'octubre de 2022 a les 20:00 |
El Govern del Consell Comarcal del Berguedà ha sortit al pas per replicar el comunicat que la CUP va publicar divendres on acusava l'ens "d'incompetents" en relació amb la gestió del porta a porta i la pujada del 10,2% en la taxa d'escombraries. L’executiu comarcal creu que l'acusació "és falsa" i considera que l'oposició (CUP i ERC) ha fet un ús partidista sobre el tema en els darrers dies. L'ens considera que aquest fet "no ajuda a millorar un servei bàsic" i defensa "el bon fer dels professionals que treballen incansablement per la correcta prestació del servei" i adverteix que "no permetrà que es porti al centre del debat públic ni es qüestioni l’impecable labor dels tècnics".

El president comarcal, Josep Lara, ha rebutjat les acusacions d’incompetència i ha fet una crida "a la responsabilitat per continuar treballant plegats, sumar esforços per millorar els serveis que es presten als berguedans que, com el de la gestió de residus, són bàsics". Per això, defensa, "no s’hi ha de jugar ni especular amb afirmacions demagògiques allunyades de la realitat". "Aquest no és el camí per avançar", ha dit Lara, qui ha reiterat en nom del govern del Consell Comarcal "la nostra política de mà estesa per treballar plegats i assolir els reptes que tenim plantejats com a comarca i fer-ho des de la lleialtat institucional i el respecte". Lara ha dit que "hem de ser valents i augmentar encara més els nostres índexs de reciclatge de residus municipals i contribuir a fer un Berguedà més respectuós amb el medi ambient i sostenible per a nosaltres i les futures generacions".


El president recorda que les exigències europees d’incrementar els nivells de reciclatge de residus van fer que el 2018 hi hagués una gran entesa comarcal per implementar el porta a porta. "No complir les demandes d’Europa suposaria un increment dels costos de la gestió de residus que ni la ciutadania ni el medi ambient podrien assumir", ha defensat Lara. "S’havia d’actuar i es va fer. Es van deixar de banda les sigles de partits per afrontar un inevitable canvi de model de la recollida de deixalles que va suposar una revolució, afortunadament reeixida gràcies a la col·laboració de la ciutadania i la implicació de tothom. Tots els partits i dirigents vam estar d’acord a aplicar aquest canvi per aconseguir resoldre el problema del baix índex de reciclatge a la comarca", ha dit Lara.

Amb el porta a porta, el Berguedà va aconseguir el 2021, un índex de reciclatge de residus municipals del 68,70%, el segon més alt de Catalunya després de dos anys consecutius liderant aquest rànquing, el 2019 i el 2020. Ara mateix, la comarca ja supera l’objectiu fixat per la Unió Europea d’arribar al 65% de reciclatge dels seus residus per l’any 2035. El govern del Consell ho celebra i defensa que això "és mèrit de tots, però cal continuar treballant, perquè tot i que s’ha fet molta feina en queda per fer".


Comissió de residus, un espai de treball comarcal


En el seu moment, el Consell Comarcal del Berguedà va crear una comissió de residus per analitzar les accions a realitzar en aquest àmbit i consensuar les polítiques que cal aplicar. Hi tenen presència els partits polítics amb representació a l’ens comarcal. Aquesta comissió celebra reunions periòdiques. És aquí on s’exposen totes aquelles qüestions que afecten el servei, les propostes del govern i a on tothom pot dir la seva i fer les aportacions que consideri oportunes i debatre. Aquesta comissió és un espai de treball.

En les darreres sessions s’hi han tractat qüestions estratègiques com el concurs del nou sistema de recollida amb contenidors d’accés restringit als municipis on actualment hi ha contenidors de lliure accés o les gestions dutes a terme per ampliar la zona de deposició de l’abocador de Font Ollera, que està pendent de la modificació del POUM que ha de fer l’Ajuntament de Berga.

Cal tenir present que aquest mes d’octubre es va celebrar una reunió monogràfica per debatre sobre la fiscalitat del sistema de gestió de residus. Va ser en aquesta trobada que es va consensuar entre tots els seus membres, representants de diferents partits i del govern del Consell, la proposta d’augmentar un 15% el preu del rebut domèstic de les deixalles el 2023 per evitar que el dèficit anual del servei augmentés. Sempre partint de la premissa bàsica que les taxes han de cobrir el 100% del cost del servei que generen i amb l’objectiu d’equilibrar els costos amb els ingressos. El 2024 d’acord amb la nova Llei de Residus de Catalunya serà d’obligat compliment que el preu d’aquesta taxa cobreixi tot el cost que genera.

Posteriorment, es va decidir deixar l’augment en el 10,2%, d’acord amb l’IPC d’agost. El mateix que s’havia fet els anys 2022 i 2021 quan es va incrementar el rebut segons l’Índex de Preus al Consum. El govern del Consell ha recordat que anteriorment, el 2018, el 2019 i el 2020 aquesta taxa havia estat congelada.

El Consell assumeix el dèficit "per no carregar més a les famílies"


Josep Lara ha assegurat que "a ningú li agrada que li apugin les taxes i nosaltres tampoc voldríem haver de fer-ho. Tanmateix, el servei que es presta té un cost i com a mínim havíem d’apujar l’IPC per intentar equilibrar els ingressos i les despeses".

El 2021 la gestió del servei va costar 5,2 milions d’euros i es van ingressar 4,6 milions d’euros. Aquesta diferència de 600.000 euros "l’assumeix íntegrament el Consell que fa un esforç per no carregar-ho a la ciutadania i més en aquests moments de crisi i amb una inflació desbocada com no s’havia vist en els darrers trenta anys", ha dit Lara, qui ha assegurat que "el rebut no s’apuja per un caprici sinó perquè no hi ha més remei".

El president ha destacat que l’augment "serà molt menor del que realment tocaria per cobrir les despeses". Lara Ha exposat que els costos del servei-benzina dels camions de recollida, cànon d’entrada a l’abocador, etcètera- han anat augmentant, a diferència dels ingressos que provenen de la recaptació dels rebuts que paga la ciutadania perquè li recullin les deixalles i la gestió del servei.

El govern comarcal assegura ser conscient que tot i el creixement dels nivells de reciclatge que ha suposat el porta a porta, s'ha de treballar en la millora de diferents aspectes. Per ara, ha gestionat la dispensa de la gestió de residus dels pobles de la comarca per tal de poder treure a concurs l’aplicació d’un nou model de recollida de residus als municipis que no fan el porta a porta. Una dispensa que la majoria de municipis han fet al Consell perquè assumeixi la gestió  dels seus residus, però que en alguns casos ha arribat més tard del previst. Això provocarà un endarreriment del calendari per realitzar la licitació esmentada.

Així mateix, en els darrers mesos, s’han fet visites als municipis on s’aplicarà el nou model de recollida amb contenidors d’accés restringit pe treballar en l’aplicacio del nou model. Aquest concurs s’ha de convocar en els mesos vinents i implicarà també millores en aspectes puntuals del porta a porta.

Pla de xoc al barri vell de Berga


D’altra banda, s’està treballant en un pla de xoc per millorar la recollida de residus al barri vell de Berga. Aquest pla s’aplica per tal de donar resposta a les demandes veïnals i de diferents entitats així com de l’Ajuntament de Berga. Des de final d’agost s’estan fent recollides extraordinàries de les deixalles que queden al carrer a conseqüència de la cronificació de comportaments incívics d’una petita part de la ciutadania.

Aquest pla preveu que redoblar els esforços per fer aquestes recollides extraordinàries i amb un seguiment periòdic, celebrant reunions amb representants de l’empresa que presta el servei, de col·lectius veïnals i també del consistori per avaluar-ne el funcionament de forma coordinada.

El pla també contempla que l’Ajuntament de Berga, per la seva banda, faci un control i vigilància policial per tal de sancionar els ciutadans que no compleixen amb la seva obligació de reciclar les deixalles d’acord amb el sistema que hi ha per fer-ho.

Aquest treball al barri vell de la capital berguedana s’ha convertit en una prova pilot per definir les millores que es faran al servei a zones de Berga com el nucli històric, i que s’inclouran en el nou model de recollida que s’ha de licitar.

Paquet de millores del porta a porta


El Consell Comarcal ha posat en marxa un pla de xoc al barri vell de Berga en el marc de les accions per la millora del servei de recollida de residus. També ho és la deixalleria mòbil que el primer i tercer dimarts de cada mes s’ubica a la plaça Cim d’Estela i de la Font del Ros de Berga, respectivament per facilitar el reciclatge a la ciutadania.

Així mateix, el Consell està a l’espera que el consistori berguedà redacti els preceptius informes per a la modificació del POUM que han de permetre fer una nova zona de deposició a l’abocador comarcal de Font Ollera.

Pel que fa a les taxes dels grans productors com les àrees comercials, el Consell assenyala que la majoria tenen gestors privats. És a dir que tenen contractada la gestió dels seus residus a empreses que se n’ocupen. D'altra banda, des del Consell Comarcal també "s'està treballant" amb els ajuntaments per dur a terme l’actualització dels padrons municipals per poder cobrar a tothom qui genera deixalles sense excepció.

Increment del 66% del preu del cànon d’entrada de residus a l’abocador


Un dels costos destacats de la gestió de residus que han d’acabar pagant els ciutadans i una de les raons que provoca l’encariment del rebut és el cànon -una mena de "peatge"-, per cada tona de residus abocada a Font Ollera que el Consell Comarcal ha d’abonar a l’Agència de Residus de Catalunya. Del 2018 al 2022, aquest preu s’ha encarit un 66%. El 2018 es va pagar 35,60 euros per tona, el 2021 el cost va ser de 53,10 euros, aquest 2022 es paga 59,10 euros i la previsió pel 2024 és que costi 71,60 euros.

El 2021 el Consell va haver de pagar 313.757 euros pel cànon dels residus municipals. Segons les previsions del mateix ens, si no es fes el porta a porta i hi hagués l’anterior model de contenidors de lliure accés, aquesta factura hagués estat un 128% més cara, concretament hauria costat 717.010 euros. El 2020 la factura del cànon va ser de 256.283 euros i s’hauria enfilat fins els 635.992 euros si es mantingués el model de contenidors oberts.

Pel 2024, la previsió és que amb el porta a porta aquest cost sigui de 385.591 euros, un 60% menys que els 966.816 euros que costaria si no s’apliqués aquest model de recollida de residus.

De la cua al capdavant del reciclatge a Catalunya


La implantació del sistema de recollida de residus municipals porta a porta a 12 municipis dels 31 del Berguedà ha fet que la comarca hagi saltat de la cua de la recollida selectiva del país al capdavant del rànquing de reciclatge a Cataluny (2019 i 2020), mentre que el 2021, ha estat la segona comarca que més ha reciclat. Des del 2018, s'ha passat d’un 32,53% d’índex de recollida selectiva al 68,70% el 2021. El 2018 l’índex va ser del 43,65%, el 2019, el primer any sencer amb el nou model del porta a porta es va arribar al 68,94% i el 2020 al 69,93%.

Reducció del 54% del nombre de tones entrades a l’abocador


Des del 2018 i fins al 2021, el nombre de tones de residus municipals que han entrat a l’abocador comarcal s’ha reduït un 54%. El Consell ho atribueix a la implantació del porta a porta a 12 municipis dels 31 de la comarca. Aquell any, l’abocador comarcal va rebre 10.876,60 tones de residus. El 2019 va ser la primera anualitat sencera amb porta a porta i el nombre de tones abocades va baixar en picat: van ser 5.329,44 tones. El 2020 foren 5.441,27 tones de residus municipals i el 2021, 5.908 tones.

La reducció del nombre de tones que arriben a l’abocador li allarguen la vida útil i fan que la factura que es paga per abocar-hi residus no sigui tan alta.

 

Participació