17
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
17:19h
L'alcalde de La Nou de Berguedà, Josep Maria Peixó, ha evitat pronunciar-se sobre si està a favor o en contra del projecte de la central hidroelèctrica a la Baells, que preveu la construcció d'un nou embassament al Pla de Clarà, al terme municipal de la Nou. "Estem esperant a rebre tota la documentació amb tots els estudis pertinents i llavors valorarem els "pros" i els contres'", ha explicat en declaracions a l'ACN. També diu que, un cop tinguin els documents i abans de prendre una decisió, consultarà de forma informal els veïns perquè "tothom hi pugui dir la seva".
Peixó ha recordat que el projecte fomenta les energies renovables i, en un moment en què s'estan intentant treure totes les energies fòssils, "no podem aturar-ho d'entrada". A més, també ha posat sobre la taula que els terrenys del Pla de Clarà, on es vol construir el nou embassament, són privats.
De moment, el grup inversor impulsor del pla, Capital Energy, ja ha iniciat la tramitació administrativa de l'avantprojecte als Ajuntaments de La Nou i Cercs, així com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i al Ministeri per a la Transició Ecològica. Segons ha confirmat l'ACA a l'ACN, tècnics del seu departament ja estan estudiant el projecte per veure si és viable que tiri endavant o no.
L'anunci de l'avantprojecte ha aixecat polèmica entre alguns sectors socials de la comarca. Per la seva banda, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà ha avançat que ja estan redactant les al·legacions al projecte i que arribaran fins allà on calgui perquè es retiri. Consideren que és una "barbaritat" i han anunciat l'inici d'una batalla legal i mobilitzacions per aturar-lo.
Darrera el projecte hi ha l'empresa madrilenya Amaranta Energy del grup inversor Capital Energy. La central hidroelèctrica se situaria entre els municipis de Cercs i la Nou de Berguedà, i serviria per generar electricitat a través d'un cicle de bombatge d'aigua. El pla preveu la creació d'una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un pantà de 5,097 hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, que actualment és una zona de pastures al terme municipal de la Nou de Berguedà.
Aquesta nova presa emmagatzemaria aigua provinent de la Baells, que hi pujaria a través d'una canal. L'aigua es guardaria al pantà a l'espera d'un pic en el preu de la llum, llavors, l'empresa la faria baixar fins a les turbines de la central a través d'una altra canal amb l'objectiu de generar la màxima potència (539 megawatts) i treure'n el màxim rendiment econòmic. Després, el cicle tornaria a començar, i l'aigua tornaria a pujar al pantà del Pla de Clarà.
L'avantprojecte, al qual ha tingut accés NacióBerguedà, també preveu la construcció d'una nova línia d'alta tensió per transportar l'electricitat generada, que sortiria de la central hidroelèctrica, seguiria la carena situada a la dreta de la Baells i travessaria el pantà fins a connectar amb la subcentral elèctrica Emprius de Cercs, al costat de la tèrmica.
Tot plegat generaria un impacte ambiental molt important. El mateix avantprojecte quantifica la terra remoguda per les obres en 2,5 milions metres cúbics, que es farien en terrenys classificats com a no urbanitzables, de valor agrícola i forestal i d'especial protecció. Tanmateix, l'empresa s'excusa amb articles del POUM de la Nou de Berguedà i de Cercs, que admeten actuacions en aquests terrenys si són "d'interès públic". El pla també planteja dues altres possibles ubicacions per a la construcció del nou pantà, però aposta principalment pel Pla de Clarà "perquè és la ubicació que suposaria un menor impacte".
El document també assenyala un efecte directe en la capacitat de la Baells, que perdria entre un 5 i 6% de l'aigua, i suposaria la destrucció de flora, fauna i l'afectació a espècies d'animals, com ara les que viuen sota terra o que depenen de la vegetació; els ocells per les línies elèctriques o les espècies aquàtiques per la disminució de l'aigua.
Peixó ha recordat que el projecte fomenta les energies renovables i, en un moment en què s'estan intentant treure totes les energies fòssils, "no podem aturar-ho d'entrada". A més, també ha posat sobre la taula que els terrenys del Pla de Clarà, on es vol construir el nou embassament, són privats.
De moment, el grup inversor impulsor del pla, Capital Energy, ja ha iniciat la tramitació administrativa de l'avantprojecte als Ajuntaments de La Nou i Cercs, així com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i al Ministeri per a la Transició Ecològica. Segons ha confirmat l'ACA a l'ACN, tècnics del seu departament ja estan estudiant el projecte per veure si és viable que tiri endavant o no.
L'anunci de l'avantprojecte ha aixecat polèmica entre alguns sectors socials de la comarca. Per la seva banda, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà ha avançat que ja estan redactant les al·legacions al projecte i que arribaran fins allà on calgui perquè es retiri. Consideren que és una "barbaritat" i han anunciat l'inici d'una batalla legal i mobilitzacions per aturar-lo.
Darrera el projecte hi ha l'empresa madrilenya Amaranta Energy del grup inversor Capital Energy. La central hidroelèctrica se situaria entre els municipis de Cercs i la Nou de Berguedà, i serviria per generar electricitat a través d'un cicle de bombatge d'aigua. El pla preveu la creació d'una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un pantà de 5,097 hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, que actualment és una zona de pastures al terme municipal de la Nou de Berguedà.
Aquesta nova presa emmagatzemaria aigua provinent de la Baells, que hi pujaria a través d'una canal. L'aigua es guardaria al pantà a l'espera d'un pic en el preu de la llum, llavors, l'empresa la faria baixar fins a les turbines de la central a través d'una altra canal amb l'objectiu de generar la màxima potència (539 megawatts) i treure'n el màxim rendiment econòmic. Després, el cicle tornaria a començar, i l'aigua tornaria a pujar al pantà del Pla de Clarà.
L'avantprojecte, al qual ha tingut accés NacióBerguedà, també preveu la construcció d'una nova línia d'alta tensió per transportar l'electricitat generada, que sortiria de la central hidroelèctrica, seguiria la carena situada a la dreta de la Baells i travessaria el pantà fins a connectar amb la subcentral elèctrica Emprius de Cercs, al costat de la tèrmica.
Tot plegat generaria un impacte ambiental molt important. El mateix avantprojecte quantifica la terra remoguda per les obres en 2,5 milions metres cúbics, que es farien en terrenys classificats com a no urbanitzables, de valor agrícola i forestal i d'especial protecció. Tanmateix, l'empresa s'excusa amb articles del POUM de la Nou de Berguedà i de Cercs, que admeten actuacions en aquests terrenys si són "d'interès públic". El pla també planteja dues altres possibles ubicacions per a la construcció del nou pantà, però aposta principalment pel Pla de Clarà "perquè és la ubicació que suposaria un menor impacte".
El document també assenyala un efecte directe en la capacitat de la Baells, que perdria entre un 5 i 6% de l'aigua, i suposaria la destrucció de flora, fauna i l'afectació a espècies d'animals, com ara les que viuen sota terra o que depenen de la vegetació; els ocells per les línies elèctriques o les espècies aquàtiques per la disminució de l'aigua.