14
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
21
d'octubre
a les
10:52h
L'empresa madrilenya Amaranta Energy del grup inversor Capital Energy ha presentat l'avantprojecte per a la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a la Baells. Segons ha avançat Televisió del Berguedà i ha pogut confirmar NacióBerguedà, la instal·lació se situaria entre els municipis de Cercs i la Nou de Berguedà, i serviria per generar electricitat a través d'un cicle de bombatge d'aigua. El pla preveu la creació d'una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un pantà de 5,097 hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, una zona de pastures a la Nou de Berguedà.
Aquesta nova presa emmagatzemaria aigua provinent de la Baells, que pujaria a través d'una canonada. L'aigua es guardaria al pantà a l'espera d'un pic en el preu de la llum, llavors, l'empresa la faria baixar fins a les turbines de la central a través d'una altra canal amb l'objectiu de generar la màxima potència (539 megawatts) i treure'n el màxim rendiment econòmic. Després, el cicle tornaria a començar, i l'aigua tornaria a pujar al pantà del Pla de Clarà.
L'avantprojecte, al qual ha tingut accés NacióBerguedà, també preveu la construcció d'una nova línia d'alta tensió per transportar l'electricitat generada, que sortiria de la central hidroelèctrica, seguiria la carena situada a la dreta de la Baells i travessaria el pantà fins a connectar amb la subcentral elèctrica Emprius de Cercs, al costat de la tèrmica.
Tot plegat generaria un impacte ambiental molt important. El mateix avantprojecte quantifica en 2,5 milions de metres cúbics la terra remoguda per les obres, que es farien en terrenys classificats com a no urbanitzables, de valor agrícola i forestal i d'especial protecció. Tanmateix, l'empresa s'excusa amb articles del POUM de la Nou de Berguedà i de Cercs, que admeten actuacions en aquests terrenys si són "d'interès públic". El pla també planteja dues altres possibles ubicacions per a la construcció del nou pantà, però aposta principalment pel Pla de Clarà "perquè és la ubicació que suposaria un menor impacte".
El document també assenyala un efecte directe en la capacitat de la Baells, que perdria entre un 5 i 6% de l'aigua, que s'emmagatzemaria al pantà del Pla de Clarà. L'avantprojecte també suposaria la destrucció de flora, fauna i l'afectació a espècies d'animals, com ara les que viuen sota terra o que depenen de la vegetació, els ocells per les línies elèctriques o les espècies aquàtiques per la disminució de l'aigua.
Oposició a la proposta
L'avantprojecte s'ha presentat davant l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Ajuntament de la Nou de Berguedà i de Cercs, que estudien aquesta primera proposta. Per la seva banda, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, ha emès un comunicat on es mostra totalment contrari al projecte, que consideren "una barbaritat". L'entitat ecologista ha anunciat l'inici d'una batalla legal a través de diferents actuacions legals i administratives, com la presentació d'al·legacions, instàncies i esmenes a totes les institucions on el pla hagi de seguir la seva tramitació. També han anunciat l'inici de mobilitzacions i d'una campanya de sensibilització, que en els pròxims dies n'explicaran tots els detalls.
Aquesta nova presa emmagatzemaria aigua provinent de la Baells, que pujaria a través d'una canonada. L'aigua es guardaria al pantà a l'espera d'un pic en el preu de la llum, llavors, l'empresa la faria baixar fins a les turbines de la central a través d'una altra canal amb l'objectiu de generar la màxima potència (539 megawatts) i treure'n el màxim rendiment econòmic. Després, el cicle tornaria a començar, i l'aigua tornaria a pujar al pantà del Pla de Clarà.
L'avantprojecte, al qual ha tingut accés NacióBerguedà, també preveu la construcció d'una nova línia d'alta tensió per transportar l'electricitat generada, que sortiria de la central hidroelèctrica, seguiria la carena situada a la dreta de la Baells i travessaria el pantà fins a connectar amb la subcentral elèctrica Emprius de Cercs, al costat de la tèrmica.
Tot plegat generaria un impacte ambiental molt important. El mateix avantprojecte quantifica en 2,5 milions de metres cúbics la terra remoguda per les obres, que es farien en terrenys classificats com a no urbanitzables, de valor agrícola i forestal i d'especial protecció. Tanmateix, l'empresa s'excusa amb articles del POUM de la Nou de Berguedà i de Cercs, que admeten actuacions en aquests terrenys si són "d'interès públic". El pla també planteja dues altres possibles ubicacions per a la construcció del nou pantà, però aposta principalment pel Pla de Clarà "perquè és la ubicació que suposaria un menor impacte".
El document també assenyala un efecte directe en la capacitat de la Baells, que perdria entre un 5 i 6% de l'aigua, que s'emmagatzemaria al pantà del Pla de Clarà. L'avantprojecte també suposaria la destrucció de flora, fauna i l'afectació a espècies d'animals, com ara les que viuen sota terra o que depenen de la vegetació, els ocells per les línies elèctriques o les espècies aquàtiques per la disminució de l'aigua.
Oposició a la proposta
L'avantprojecte s'ha presentat davant l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Ajuntament de la Nou de Berguedà i de Cercs, que estudien aquesta primera proposta. Per la seva banda, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, ha emès un comunicat on es mostra totalment contrari al projecte, que consideren "una barbaritat". L'entitat ecologista ha anunciat l'inici d'una batalla legal a través de diferents actuacions legals i administratives, com la presentació d'al·legacions, instàncies i esmenes a totes les institucions on el pla hagi de seguir la seva tramitació. També han anunciat l'inici de mobilitzacions i d'una campanya de sensibilització, que en els pròxims dies n'explicaran tots els detalls.