L'empresa madrilenya
Amaranta Energy del grup inversor
Capital Energy ha presentat l'avantprojecte per a la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a
la Baells. Segons ha avançat
Televisió del Berguedà i ha pogut confirmar
NacióBerguedà, la instal·lació se situaria entre els municipis de Cercs i la Nou de Berguedà, i serviria per
generar electricitat a través d'un cicle de
bombatge d'aigua. El pla preveu la creació d'una
central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un
pantà de 5,097 hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, una zona de pastures a la Nou de Berguedà.
Aquesta nova presa emmagatzemaria aigua provinent de la Baells, que pujaria a través d'una canonada. L'aigua es guardaria al pantà a l'espera d'un
pic en el preu de la llum, llavors, l'empresa la faria baixar fins a les turbines de la central a través d'una altra canal amb l'objectiu de generar la
màxima potència (539 megawatts) i treure'n el
màxim rendiment econòmic. Després, el cicle tornaria a començar, i l'aigua tornaria a pujar al pantà del Pla de Clarà.
L'avantprojecte, al qual ha tingut accés
NacióBerguedà, també preveu la construcció d'una nova
línia d'alta tensió per transportar l'electricitat generada, que sortiria de la central hidroelèctrica, seguiria la carena situada a la dreta de la Baells i travessaria el pantà fins a connectar amb la subcentral elèctrica
Emprius de Cercs, al costat de la tèrmica.
Tot plegat generaria un
impacte ambiental molt important. El mateix avantprojecte quantifica en
2,5 milions de metres cúbics la
terra remoguda per les obres, que es farien en terrenys classificats com a no urbanitzables, de valor agrícola i forestal i d'especial protecció. Tanmateix, l'empresa s'excusa amb articles del
POUM de la Nou de Berguedà i de Cercs, que admeten actuacions en aquests terrenys si són "d'interès públic". El pla també planteja dues altres possibles ubicacions per a la construcció del nou pantà, però aposta principalment pel Pla de Clarà "perquè és la ubicació que suposaria un menor impacte".
El document també assenyala un efecte directe en la capacitat de la Baells, que
perdria entre un 5 i 6% de l'aigua, que s'emmagatzemaria al pantà del Pla de Clarà. L'avantprojecte també suposaria la
destrucció de flora, fauna i l'afectació a espècies d'animals, com ara les que viuen sota terra o que depenen de la vegetació, els ocells per les línies elèctriques o les espècies aquàtiques per la disminució de l'aigua.
Oposició a la proposta
L'avantprojecte s'ha presentat davant
l'Agència Catalana de l'Aigua, l'
Ajuntament de la Nou de Berguedà i de
Cercs, que estudien aquesta primera proposta. Per la seva banda, el
Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, ha emès un comunicat on es mostra totalment contrari al projecte, que consideren "una barbaritat". L'entitat ecologista ha anunciat l'inici d'una
batalla legal a través de diferents actuacions legals i administratives, com la presentació d'al·legacions, instàncies i esmenes a totes les institucions on el pla hagi de seguir la seva tramitació. També han anunciat
l'inici de mobilitzacions i d'una campanya de sensibilització, que en els pròxims dies n'explicaran tots els detalls.
Per la seva banda, l'alcalde de La Nou de Berguedà,
Josep Maria Peixó, ha evitat pronunciar-se sobre si està a favor o en contra del projecte. "Estem esperant a rebre tota la documentació amb tots els estudis pertinents i llavors valorarem els "pros" i els contres'", ha explicat en declaracions a l'ACN. També diu que, un cop tinguin els documents i abans de prendre una decisió, consultarà de forma informal els veïns perquè "tothom hi pugui dir la seva".