Propera estació

Va baixar del vagó amb la intenció de no mirar enrere. Portava l'abric penjat del braç i una maleta a cada mà, tot el que tenia: més del que portava abans de pujar, però molt menys del que li hauria agradat conservar d'aquell entranyable viatge.

Va pujar al tren sense saber on el menaria. Tenia una lleugera intuïció de la ruta, però no en podia estar segur, perquè només coneixes el punt i el moment de partida quan comences un viatge. Els canvis d'agulles són constants, arbitraris i mai depenen de tu. Tu només decidiràs quan vols acabar el periple, recollir tot el que et quedi del que portaves en pujar, més tot el que hagis obtingut o t'hagin regalat de nou, encabir-ho a les maletes i baixar anant molt de compte amb els esglaons.

I ara havia arribat el moment. Sentia que hauria pogut continuar, seguir -almenys- algunes estacions més... però no calia. No calia allargar un viatge que ja tenia totes les experiències viscudes i records entranyables per a la resta de la vida. No calia. I no calia perquè repetir era perdre un temps preciós i perquè, al final, el que n'hauria quedat de més hauria estat la sensació d’avorriment que la reiteració comporta, i aquell viatge no s'ho mereixia.

Va baixar del vagó, més ric que quan hi havia pujat i amb la intenció de no mirar enrere. Tanmateix, quan el cap d'estació va fer sonar el seu xiulet, l'home de l'abric penjat del braç i les dues maletes, més ric, però aclaparat i sol, no va poder evitar girar-se per veure partir aquell tren que mai més no tornaria i, més ric, però aclaparat i sol damunt l'andana, va plorar inevitablement.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.