La Carla Escarrà i la Mònica Garcia són dues integrants del grup motor del projecte d'habitatge cooperatiu Cal Blanxart, format per 13 persones d'entre 25 i 71 anys vinculades al teixit associatiu de Berga, que va néixer el 2019 i que aquest setembre s'ha presentat a la ciutat. La iniciativa té l'objectiu de rehabilitar un edifici situat al número 18-20 del carrer Buxadé de la ciutat, que compta amb 14 habitatges en mal estat i inhabitats.
La cooperativa treballa una proposta per convertir l'espai en un nou centre de vida i trobada pels veïns a través de tres grans pilars: l'habitatge, la cultura i la vida comunitària. El denominador comú entre els impulsors és la voluntat de crear una alternativa d'habitatge digne, estable, sostenible i autogestionada, i que serveixi per revitalitzar el Barri Vell. La Carla i la Mònica n'expliquen tots els detalls en aquesta entrevista de NacióBerguedà.
- D'on neix la idea de Cal Blanxart?
- Carla Escarrà (C.E.): Això comença el 2019, quan visitem l'espai perquè un amic del grup l'utilitza per fer-hi l'hort. És llavors quan ens fixem en l'edifici i les possibilitats que té. Coincidia que diferents persones d'aquesta colla vivien al barri vell i, en aquesta lògica, es comença a pensar com habitar l'espai. Estudiem diferents fórmules, des del lloguer fins la compra. Finalment, s'acorda que el cooperativisme d'habitatge és el que més encaixa. Això ha requerit que durant tot aquest temps el grup s'hagi format sobre aquesta fórmula perquè ni és fàcil ni hi estàvem familiaritzades. Ara ja fa al voltant de quatre anys que treballem amb el projecte i un cop signades les arres, hem cregut que és el moment més idoni per presentar-lo.
- Mònica Garcia (M.G.): La cooperativa s'ha formalitzat aquest mes d'abril, però havíem estudiat altres opcions com anar junts amb Sostre Cívic, una gran cooperativa que compta amb diversos projectes d'habitatge. Tanmateix, la complexitat del nostre projecte ens va empènyer a crear una nova cooperativa.
- Abans s'havien fixat en altres espais o directament van apostar per aquest edifici?
- C.E.: Mai ens hem imaginat cap altre espai pel projecte. La idea de crear un habitatge cooperatiu neix quan trobem aquest edifici.
- M.G.: De totes maneres, sí que hem consultat altres habitatges per qüestions tècniques, però sempre hem prioritzat aquest edifici. El projecte cooperatiu que plantegem només pot ser una realitat aquí (a Cal Blanxart). Si finalment no prospera, haurem de plantejar un altre tipus de projecte.
- L'edifici se situa al Barri Vell de la ciutat, però quins altres al·licients té perquè l'hagin escollit per desenvolupar-hi el projecte cooperatiu?
- M.G.: L'escala que trobes a l'entrada ja és una mostra de com era la relació entre els veïns. Es connecta per passarel·les des d'on els habitants veuen la porta de l'altra, és molt diferent de l'escala convencional d'un edifici actual. L'estructura afavoreix a la comunicació directa i la història de l'edifici ens convida a plantejar-hi un model d'habitatge molt més comunitari del que estem acostumats avui dia, amb edificis plens de pisos tancats per les famílies i amb pocs elements que afavoreixin a la comunicació i a les relacions. Sabem que el pati també s'havia utilitzat de forma comunitària i que moltes persones hi havien vingut a rentar la roba.
.jpg)
Un dels pilars del projecte és la vida communitària entre els socis Foto: Cal Blanxart
- Les persones impulsores de Cal Blanxart comparteixen unes necessitats d'habitatge?
- M.G.: Tots tenim la necessitat de disposar d'un habitatge estable i digne, però el motiu d'aquest projecte va molt més enllà. Ens movem per un motiu polític i militant: volíem fer una proposta que, sense guanyar diners, pogués revitalitzar aquesta zona del Barri Vell. Si només ens mogués la necessitat, podríem haver construït un edifici nou a la Font del Ros, però l'objectiu de posar fil a l'agulla al barri és fonamental.
- El lema del projecte és "Habitatge, cultura i comunitat", a què volen referir-se?
- C.E.: El projecte té tres grans potes: l'habitatge, l'activitat sociocultural i la vida communitària on es desenvolupa. El model cooperatiu ens dona flexibilitat i estabilitat, i també és un generador de comunitat, entesa com un punt intermedi entre la família i la propietat de veïns. El projecte té la voluntat de generar comunitat, i això es reflecteix amb el fet que el 40% de l'espai serà comunitari. Els habitants disposaran de 14 habitatges totalment equipats per fer-hi vida privada i de diversos espais comunitaris, com una cuina, menjador o una sala d'estar. També s'obriran molts espais a la gent del barri.
-M.G.: Volem que tothom qui necessiti un servei de Cal Blanxart pugui associar-se i entrar a l'edifici com ho fan els habitants. Encara estem organitzant la manera per fer-ho, però ja disposem d'un primer sistema de socis. Tenim el soci habitant, que disposa d'un habitatge, i el soci usuari, que podrà usar els serveis i participarà amb el projecte i en les diferents activitats. També estem estudiant diferents quotes segons l'ús dels serveis o la participació en el dia a dia del projecte.
- A banda dels 14 habitatges i les zones comunitàries que han comentat, quins altres espais ofereix Cal Blanxart?
- C.E.: A mesura que avanci el projecte podrem definir i imaginar tots els espais de l'habitatge. De moment, comptem amb tres locals comercials que queden a peu de carrer. Un d'aquests, voldríem que fos un espai polivalent d'associació i reunió per a nosaltres i pel barri. Als altres dos seria fantàstic encabir-hi dos projectes de treball cooperatiu. Tot depèn de les llicències i permisos que puguem obtenir. El que sí que tenim clar és que ens agradaria crear dues entrades a l'edifici, una exclusiva pels habitants i una per la resta de persones.
- En què es diferencia un projecte d'habitatge cooperatiu amb un que forma part del mercat immobiliari?
- C.E.: Cal Blanxart és un projecte privat d'habitatge, però aplicant-li el format de cooperativa ens permet blindar-lo de l'especulació del mercat capitalista, on l'habitatge s'identifica com una mercaderia. Tots els socis en som compradors i la propietat és la cooperativa, on als estatuts s'estableix que no es pot especular amb l'habitatge. Aquest marc ens assegura que l'edifici és un bé d'ús i no de mercat.
- M.G.: Una altra de les diferències respecte al mercat immobiliari és en el procés de compra. Tenim una despesa inicial de prop de 2,5 milions d'euros que hi fem front mitjançant una aportació de cada soci habitant i el pagament de quotes per part de tots els socis. L'import d'aquestes últimes serà estable i no variarà segons el mercat, i servirà per retornar el crèdit que hem sol·licitat.
D'aquí 25 anys, quan haguem resolt el pagament de la hipoteca, els socis de Cal Blanxart decidiran l'import de les noves quotes, segons els projectes i les inversions que vulguin fer a l'edifici. La inversió inicial sí que és molt elevada i ens sobrepassa, però sabem que és temporal, ja que es tracta d'un projecte que plantegem a molt llarg termini.
_(1).jpg)
Un pla general de l'edifici de Cal Blanxart, situat al carrer Buxadé de Berga Foto: Cal Blanxart
- Com seran les vies de finançament per assumir les despeses?
- C.E.: Per una banda, preveiem l'autofinançament amb totes les aportacions que puguin fer els socis, unes fixades per estatus i les altres voluntàries. D'aquí preveiem un 20% dels ingressos. El gran gruix és el crèdit que demanem a la cooperativa Coop57, que representa el 60% dels ingressos. El 20% restant esperem aconseguir-lo amb subvencions i ajuts, que és una quantitat que podríem assolir amb les convocatòries existents.
- Què passaria si no obtenen les subvencions?
- M.G.: Ens acompanya la Dinamo, una fundació dedicada a empènyer projectes cooperatius d'habitatge. Segons la seva experiència amb altres projectes cooperatius, sabem que el nostre és viable econòmicament i que tenim possibilitats per rebre les subvencions.
- Com valoren que la inversió més important que s'hagi fet al Barri Vell en els darrers anys vingui de la seva cooperativa i no de les administracions?
- C.E.: La nostra proposta no és contrària a creure que l'administració ha de posar-hi mans. Som ferms defensors del parc públic d'habitatge perquè defensem que l'habitatge no ha d'estar en mans privades que especulin. Tot i això, decidim passar a l'acció de la manera més lògica i justa, que és amb la forma del cooperativisme, que és allò que queda a cavall entre la propietat privada i el bé col·lectiu.
- M.G.: Penso que el dia que hi hagi un parc d'habitatge públic a Berga per a tothom i autogestionat pels veïns, l'assemblea de Cal Blanxart decidirà donar-lo perquè passi a ser de titularitat pública. El què nosaltres no volem és que l'habitatge el gestioni l'administració sense tenir en compte les necessitats de les persones que hi viuen. El nostre afany no és de propietat, sinó d'autogestió. La nostra proposta és una més per ajudar i donem suport a la resta d'alternatives existents per fer front a l'especulació i a la deixadesa dels habitatges, com les persones que decideixen ocupar.
- Han explicat el projecte a l'Ajuntament de Berga?
- M.G.: Sí, ens hem reunit dues vegades amb l'Ajuntament per informar-los que existeix aquest projecte a la ciutat i el celebren.
- C.E.: A Berga som pioners en aquest model i volem ser un referent perquè la gent vegi que funciona, de manera que l'administració i la resta de veïns hi apostin en un futur i es pugui replicar.
- M.G: La nostra intenció de portes enfora és fer pedagogia perquè aquest model s'escampi.
.jpg)
La presentació de Cal Blanxart va reunir un centenar de persones al pati Foto: Cal Blanxart
- La presentació de Cal Blanxart va despertar molt d'interès, de fet, vau omplir el pati de persones encuriosides. Quins inputs van rebre per part dels assistents?
- M.G.: Molt positius, no ens esperàvem la mobilització tan gran i transversal de persones. De fet, el projecte de Cal Blanxart s'adreça a tots els que ens van venir a conèixer perquè es tracta d'una proposta transversal i plural. Vam rebre persones relacionades amb el món de la construcció encuriosides amb la proposta i els veïns ens van traslladar el seu suport perquè hi hagi un projecte que treballi el Barri Vell en diferents aspectes.
- Van apropar-se noves persones interessades a formar part del projecte?
- M.G.: Hi ha persones que es van apropar amb ganes de saber-ne més, durant la presentació vam sumar vuit socis col·laboradors. De moment, estem preparant el grup per acollir els nous integrants, fa molt de temps que treballem amb un equip estable de 13 persones i ara volem obrir-nos i créixer. També vam rebre persones interessades amb l'habitatge. De moment, tenim 8 habitatges tancats dels 14 que hi ha en total.
- C.E.: El proper pas és consolidar les persones interessades i créixer en socis col·laboradors. Per això, presentarem una proposta concreta sobre què necessitem i què oferim perquè la gent s'impliqui en el projecte.
- Quin perfil ha de tenir una persona per a viure a Cal Blanxart?
- M.G.: Per una banda, és molt important que sigui una persona amb el seu projecte de vida connectat a Berga i al Barri Vell, que estigui lligada en el marc del poble, que hi faci coses, que hi tingui un projecte viu i que sigui actiu en la vida berguedana. No volem algú que estigui a mig peu entre aquí i fora. D'altra banda, busquem un perfil interessat en la vida comunitària, que vulgui enriquir l'experiència vital a partir de gaudir i compartir els espais comuns.
- En quin calendari es mou el projecte?
- M.G.: Aquest desembre preveiem tenir el grup de persones habitants tancat per finalitzar el procés de compra i començar la redacció del projecte d'obra. La previsió és que la construcció comenci a mitjans del 2024 i que puguem entrar-hi a viure a finals del 2026. Una part essencial d'aquest procés serà la presentació del projecte sociocultural, que serà una vegada hagin iniciat les obres i hàgim vist totes les possibilitats que ofereix l'edifici.