SOCIETAT

Retiren la truita atlàntica del riu Gréixer per poder reintroduir l'espècie mediterrània a la conca del Llobregat

Aquesta zona del Berguedà és on hi ha més hibridació de l'espècie a tot Catalunya, un fet que posa en risc la seva supervivència

Voluntaris treballant al riu de Gréixer | ACN
per Redacció, Bagà, Catalunya | 21 de setembre de 2022 a les 13:15 |
El Departament d'Acció Climàtica impulsa un projecte de recuperació de la truita autòctona a la conca de Llobregat. Un equip de voluntaris està treballant aquests dies a la zona del riu Gréixer (Bagà), on hi ha truites d'espècie atlàntica introduïdes des de fa més de quatre dècades.

L'espècie autòctona, la mediterrània, ha desaparegut de la capçalera del riu Llobregat i ara es vol revertir la situació en alguns trams com aquest. De fet, el projecte sorgeix des del mateix sector com una aposta per la pesca sostenible, que no depèn de factors externs com les repoblacions. Mitjançant pesca elèctrica, s'està fent la retirada dels exemplars, però no serà fins a l'any que ve que es reintroduirà la truita mediterrània pura al riu. 


L'extracció de peixos que s'està fent aquests dies s'ha centrat en 2,4 quilòmetres del riu Gréixer, a la conca del Bastareny. Aquest emplaçament és estratègic perquè permet actuar des de la capçalera fins a la presa de la central hidroelèctrica situada en el curs baix, tot fent de barrera per impedir la recolonització de les truites. En aquest indret, hi ha truites irisades i truites comunes de llinatge atlàntic.

Per aconseguir la plena extracció, amb un equip de voluntaris es fan diferents actuacions com aquesta en diferents jornades. Les truites capturades es transporten en un vehicle amb cisterna i oxigen a un altre tram del riu on no hi pugui haver un impacte genètic, com ara aigües avall de l'embassament de La Baells. Els treballs es faran per seccions, assegurant que allà on s'actuï no hi hagi risc de noves recolonitzacions de la truita al·lòctona o continental.


La posta dels ous serà el mes de novembre. Cada exemplar en pot fer entre 500 i 1.000.  Més endavant, amb el riu sense exemplars d'espècie atlàntica amb qui poder hibridar, s'introduiran els de l'espècie mediterrània pura perquè habitin aquest tram de riu.

Una demanda que neix del propi sector


En els últims anys, la societat i els pescadors han pres consciència de la importància de la conservació del patrimoni genètic autòcton i la biodiversitat. Ferran Llargués, membre de l'associació de pescadors esportius de Pedret (Berga), ha explicat que estan molt sensibilitzats en aconseguir truites autòctones "per no dependre de cisternes externes plenes de peixos que no aporten cap valor al riu". "Les truites atlàntiques estan acostumades a rius més estables, en canvi, les truites d'aquí saben adaptar-se a les conseqüències d'una sequera greu com la d'aquest estiu. Està demostrat", ha assenyalat Llargués.

La seva idea és que altres societats de pescadors s'hi emmirallin i vegin l'oportunitat que representa introduir de nou les espècies autòctones. "No té grans costos d'execució i en canvi els guanys que tenim són enormes", ha dit el pescador.

El biòleg i expert en peixos, Enric Aparicio, ha explicat que si no s'aposta per un canvi de paradigma, l'espècie autòctona mediterrània podria arribar a desaparèixer. "En el moment en què ja hi ha encreuament, els descendents híbrids representen una pèrdua genètica irrecuperable", ha alertat. I ha afegit que si de mica en mica els híbrids van remuntant a zones on hi ha espècie mediterrània, "això acabarà contaminant la genètica de les poblacions autòctones".

La recuperació de les espècies autòctones, evidentment, també representa una garantia per la biodiversitat de la zona. Les espècies autòctones, com la mediterrània en els rius catalans de la zona mediterrània -l'atlàntica és autòctona dels rius de la zona de la Vall d'Aran-, també és un factor de lluita contra el canvi climàtic. "Una espècie de truita adaptada a l'hàbitat que li és propi també li serà més fàcil adaptar-se a les previsibles conseqüències del canvi climàtic", ha assegurat Aparicio. "La mediterrània porta un miler d'anys vivint aquí, mentre que l'atlàntica s'hi ha introduït des de fa quatre dècades", ha explicat.

Alt grau d'hibridació


Segons s'apunta en un informe del Departament, la conca del Llobregat és on hi ha un grau més alt d'hibridació entre la truita mediterrània i l'atlàntica i això explica, en bona part, l'estat "precari" de les seves poblacions amb una baixa densitat de peixos. Segons detalla Irene López, tècnica de pesca continental de la conselleria d'Acció Climàtica, l'espècie mediterrània "està més adaptada a la variabilitat dels nostres rius que l'atlàntica, que prové de zones amb aigües més estables" i això fa que les poblacions es vagin reduint. A tall d'exemple, López explica que la mediterrània, per compensar aquesta variabilitat, té un major període de posta per assegurar la reproducció i que "el reclutament sigui exitós". En canvi, l'atlàntica té un període de posta més curt, adaptat a rius més estables.

Les poblacions autòctones de truita dels rius catalans pertanyen al llinatge mediterrani (Salmo Trutta) i es diferencien genèticament d'altres poblacions europees. Amb les repoblacions de truites de piscifactories d'exemplars originaris de les conques atlàntiques d'Europa Central, les dues poblacions s'han hibridat, posant en perill la seva conservació. Els nivells d’hibridació se situen entre el 56 i 78 % als rius de l’Alt Llobregat (Llobregat, Bastareny i afluents), excepte al Riutort on és una mica més baixa (40%). En cap d’aquests rius no s’ha trobat cap truita autòctona. Totes les truites analitzades han resultat híbrides o completament atlàntiques.

 

Participació