La Marxa-Homenatge als maquis celebra 25 anys aquest cap de setmana a Berga

El programa ofereix un ampli ventall d'activitats amb la participació de l'últim maqui català viu, en Joan Busquets i Vergés, conegut com el "Senzill"

Redacció
08 de setembre del 2022
Actualitzat a les 11:03h
Un grup de maquis al Pirineu.
Un grup de maquis al Pirineu. | Arxiu ND
El Centre d'Estudis Josep Ester Borràs organitza del 9 a l'11 de setembre a Berga, el 25è aniversari de la Marxa-Homenatge als maquis, un acte que s'ha celebrat ininterrompudament des del 1998. Durant tres dies es durà a terme un cicle de cinema i documental, i es realitzaran dues caminades a la comarca per conèixer el llegat dels guerrillers antifeixistes de resistència a l'Alt Llobregat. La jornada comptarà amb la participació de Joan Busquets i Vergés, conegut com el "Senzill", l’últim maqui català viu que va participar en el grup d’en Marcel·lí Massana.
 

Programa de la XXVa Marxa-Homenatge als Maquis


La raó de ser dels maquis era lluitar contra el règim franquista. Per aconseguir‐ho i cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la situació generalitzada de misèria i repressió, realitzaven una sèrie d’accions, com per exemple sabotatges en indústries, sistemes de comunicació, transport i electricitat. Les colònies industrials del Llobregat i les línies d’electricitat del Bages van ser objectius reiterats de Ramon Vila i Marcel·lí Massana, dos dels maquis berguedans més coneguts.

Després d’actuar, els maquis trobaven refugi en masies, boscos i muntanyes de la Catalunya Central. Aquests lluitadors es movien principalment per zones muntanyoses, boscoses i de vegetació densa. Els habitants dels masos proporcionaven amagatalls segurs i suport logístic mentre la Guàrdia Civil engegava grans batudes per trobar-los sense entrar en aquests territoris boscosos i abruptes on sabien perfectament que els maquis s’hi amagaven.

Joan Busquets i Vergés
Busquets va néixer a Barcelona el 25 de juliol de 1928. Contrari a les injustícies que el règim franquista promovia, va marxar cap a França, on va entrar en contacte amb la resistència llibertària. Aviat va formar part dels grups d’acció de guerrillers anarquistes i va actuar des del 1948 fins al 1949 principalment al grup de Marcel·lí Massana, amb Ramon Vila Capdevila, àlies "Caracremada". Les grans caigudes de grups de 1949 el van afectar, essent empresonat al centre penitenciari de la Model i condemnat a mort, pena que se li va commutar finalment per 20 anys de reclusió, els quals va complir íntegrament. En sortir, amb grans dificultats per integrar-se a la vida en llibertat, va marxar a França, on es va establir i on continua vivint actualment. 
Arxivat a