07
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
9:50h
Acció Climàtica garantirà "cobertura legal" als caçadors durant les batudes del senglar i es multarà els que entorpeixin l'activitat. Així ho ha explicat aquest dimarts Anna Sanitjas, directora d'Ecosistemes i Gestió de Medi, durant el 13è Simposi Internacional sobre senglar, que se celebra a Seva, a Osona. Es tracta de l'aposta que fa Acció Climàtica per intentar desencallar les negociacions entre el Departament i els caçadors, que diumenge no van començar la temporada perquè no veuen bé l'obligació de comunicar la seva localització quan van a caçar. Sanitjas confia que el nou protocol sancionador, que aplicaran mossos i agents rurals, es converteixi en la punta de llança per a l'entesa. Aquells que impedeixin l'activitat, s'enfronten a multes de fins a 1.000 euros.
Els 200.000 porcs senglars que es calcula que campen per tot Catalunya s'han convertit en una plaga a eradicar i amb la desaparició del seu predador natural -el llop- els caçadors són el substitut més eficaç. Segons les últimes dades, es calcula que la caça va acabar amb 67.000 exemplars l'últim any. S'està assajant amb una vacuna que ha de permetre reduir les poblacions de senglar, però els resultats encara són poc esperançadors. De moment, el mètode més eficaç continua sent la caça.
Una de les demandes endèmiques dels caçadors són les sancions. Tot i que existeix un règim sancionador, es queixen que aquest mai s'hagi arribat a aplicar. En aquest sentit, per donar resposta a aquesta demanda i també per donar seguretat a les persones que van al medi natural, Acció Climàtica ha posat en marxa un protocol a través del qual, de manera àgil i coordinada, mossos i agents rurals podran sancionar. "Si hi ha un grup organitzat que va a molestar la batuda, que hi pugui haver unes sancions directes a les persones", ha defensat la directora general d'Escosistemes i Gestió del Medi.
Sanitjas ha assegurat que el Departament està disposat "en tot moment" a seure per trobar una solució a l'aturada dels caçadors. El principal punt de desacord és l'obligació que marca l'Ordre de Vedes a l'hora de comunicar la ubicació de les batudes. Malgrat que es tracta d'una línia vermella pels caçadors, Acció Climàtica manté el pols sobre l'obligatorietat de dir on es faran les batudes.
"Des de 48 hores abans, fins abans de començar. No cal georeferenciar amb coordenada UTM, només definir la zona", ha insistit Sanitjas. "Ho fem perquè es puguin planificar millor les sortides i perquè tinguem informació per prendre millors decisions. Però sobretot per augmentar la seguretat i poder comunicar a la població on s'està fent la batuda".
"Per nosaltres la seguretat és bàsica. Volem una caça a Catalunya que sigui moderna, sostenible, de servei públic, però sobretot segura", ha afegit la directora general. Sanitjas assegura que l'objectiu és "compartit". "Ells volen caçar i el Departament també vol que els caçadors surtin". "Hem fet passos i acostaments. Crec que hauria de ser qüestió de dies que puguem arribar a nous acords", ha assenyalat.
Una de les alternatives als caçadors seria que el Departament apostés per empreses que es dediquin a acabar amb els porcs senglars o activar els Agents Rurals per fer aquesta tasca. Tanmateix, Anna Sanitjas ha assegurat que aquest no és l'objectiu del Departament. "La nostra voluntat és fer-ho de manera coordinada amb els caçadors", ha destacat.
L'ús de drons i la preocupació per la pesta porcina
De la seva banda, Carme Rosell, doctorada en biologia i presidenta del simposi, ha destacat que durant aquests dies es presentaran diverses experiències innovadores. Una part important de les xerrades i sortides tècniques se centren en els usos que tenen els drons, tant per identificar els animals com per donar suport a la gestió dels grups.
.jpg)
Un altre dels temes centrals del simposi serà la pesta porcina. Ara mateix Catalunya és un territori lliure de pesta porcina africana i s'espera que gràcies als protocols que s'ha establert la situació continuï controlada, ha dit Rosell. "Però és una loteria, toca a qui toca i no es pot abaixar la guàrdia", ha lamentat la investigadora. De fet, una de les experiències que es podrà escoltar durant el simposi és la gestió que se n'ha fet a Bèlgica.
200 inscrits de 25 països
Científics i tècnics experts en gestió de senglar i altres espècies cinegètiques es reuniran fins divendres a Seva. Es tracta de 200 inscrits de 25 països diferents -entre els quals Estats units, Filipines o Índia- on es presentaran ponències i xerrades per abordar el repte de controlar el creixement de les poblacions i mitigar els impactes socials i econòmics que causa el senglar. Està organitzat per la Universitat de Barcelona i la consultora Minuartia, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i la Generalitat.
Entre els assistents del simposi hi ha Andrea Monaco, un investigador italià de l'Environmental Protection and Research (ISPRA). Admet que la gestió dels senglars en entorns urbans i semi urbans és un tema "complex" i que la ciència, a dia d'avui, encara està buscant les solucions més efectives. Entre les principals dificultats, l'investigador assenyala la interacció entre les persones i aquests animals salvatges. "La gent demana solucions però no volen que es prenguin mesures dràstiques, com ara caçar-los o captures, aquest és el problema", afirma. En aquest sentit, també situa dos aspectes clau a millorar: les deixalles i el menjar que algunes persones ofereixen als porcs senglars. Una tendència que augmenta la presència d'aquests animals en zones urbanes, on se senten cada cop més segurs i còmodes alhora que entren en conflicte amb la societat, causant danys i accidents.
Dialogar amb els diferents actors és una altra de les accions que s'han presentat aquest dimarts. L'objectiu és que tothom entengui les mesures de control i comparteixi l'estratègia de gestió. Així ho defensa Jim Casaer, investigador belga del Research institute for nature and forest. Explica que en una zona de Flandes s'han creat unes taules de treball amb diferents agents de la societat civil, incloent veïns, caçadors, polítics i també científics, per abordar la problemàtica i buscar possibles solucions. S'han donat uns cinc anys de marge per analitzar la situació i establir una estratègia. "Ens hem adonat que només solucionarem el problema si entre tots anem en la mateixa direcció", remarca l'investigador. La sequera també influeix en la gestió del porc senglar, ha explicat Carme Rosell. De fet, quan els animals troben el seu hàbitat sec, es desplacen fins a conreus i les ciutats i provoquen molts més danys.
Els 200.000 porcs senglars que es calcula que campen per tot Catalunya s'han convertit en una plaga a eradicar i amb la desaparició del seu predador natural -el llop- els caçadors són el substitut més eficaç. Segons les últimes dades, es calcula que la caça va acabar amb 67.000 exemplars l'últim any. S'està assajant amb una vacuna que ha de permetre reduir les poblacions de senglar, però els resultats encara són poc esperançadors. De moment, el mètode més eficaç continua sent la caça.
Una de les demandes endèmiques dels caçadors són les sancions. Tot i que existeix un règim sancionador, es queixen que aquest mai s'hagi arribat a aplicar. En aquest sentit, per donar resposta a aquesta demanda i també per donar seguretat a les persones que van al medi natural, Acció Climàtica ha posat en marxa un protocol a través del qual, de manera àgil i coordinada, mossos i agents rurals podran sancionar. "Si hi ha un grup organitzat que va a molestar la batuda, que hi pugui haver unes sancions directes a les persones", ha defensat la directora general d'Escosistemes i Gestió del Medi.
Sanitjas ha assegurat que el Departament està disposat "en tot moment" a seure per trobar una solució a l'aturada dels caçadors. El principal punt de desacord és l'obligació que marca l'Ordre de Vedes a l'hora de comunicar la ubicació de les batudes. Malgrat que es tracta d'una línia vermella pels caçadors, Acció Climàtica manté el pols sobre l'obligatorietat de dir on es faran les batudes.
"Des de 48 hores abans, fins abans de començar. No cal georeferenciar amb coordenada UTM, només definir la zona", ha insistit Sanitjas. "Ho fem perquè es puguin planificar millor les sortides i perquè tinguem informació per prendre millors decisions. Però sobretot per augmentar la seguretat i poder comunicar a la població on s'està fent la batuda".
"Per nosaltres la seguretat és bàsica. Volem una caça a Catalunya que sigui moderna, sostenible, de servei públic, però sobretot segura", ha afegit la directora general. Sanitjas assegura que l'objectiu és "compartit". "Ells volen caçar i el Departament també vol que els caçadors surtin". "Hem fet passos i acostaments. Crec que hauria de ser qüestió de dies que puguem arribar a nous acords", ha assenyalat.
Una de les alternatives als caçadors seria que el Departament apostés per empreses que es dediquin a acabar amb els porcs senglars o activar els Agents Rurals per fer aquesta tasca. Tanmateix, Anna Sanitjas ha assegurat que aquest no és l'objectiu del Departament. "La nostra voluntat és fer-ho de manera coordinada amb els caçadors", ha destacat.
L'ús de drons i la preocupació per la pesta porcina
De la seva banda, Carme Rosell, doctorada en biologia i presidenta del simposi, ha destacat que durant aquests dies es presentaran diverses experiències innovadores. Una part important de les xerrades i sortides tècniques se centren en els usos que tenen els drons, tant per identificar els animals com per donar suport a la gestió dels grups.
Carme Rossell, doctorada en Biologia especialitzada en gestió de conflictes de fauna i presidenta del congrés a Seva. Foto: ACN.
Un altre dels temes centrals del simposi serà la pesta porcina. Ara mateix Catalunya és un territori lliure de pesta porcina africana i s'espera que gràcies als protocols que s'ha establert la situació continuï controlada, ha dit Rosell. "Però és una loteria, toca a qui toca i no es pot abaixar la guàrdia", ha lamentat la investigadora. De fet, una de les experiències que es podrà escoltar durant el simposi és la gestió que se n'ha fet a Bèlgica.
200 inscrits de 25 països
Científics i tècnics experts en gestió de senglar i altres espècies cinegètiques es reuniran fins divendres a Seva. Es tracta de 200 inscrits de 25 països diferents -entre els quals Estats units, Filipines o Índia- on es presentaran ponències i xerrades per abordar el repte de controlar el creixement de les poblacions i mitigar els impactes socials i econòmics que causa el senglar. Està organitzat per la Universitat de Barcelona i la consultora Minuartia, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i la Generalitat.
Entre els assistents del simposi hi ha Andrea Monaco, un investigador italià de l'Environmental Protection and Research (ISPRA). Admet que la gestió dels senglars en entorns urbans i semi urbans és un tema "complex" i que la ciència, a dia d'avui, encara està buscant les solucions més efectives. Entre les principals dificultats, l'investigador assenyala la interacció entre les persones i aquests animals salvatges. "La gent demana solucions però no volen que es prenguin mesures dràstiques, com ara caçar-los o captures, aquest és el problema", afirma. En aquest sentit, també situa dos aspectes clau a millorar: les deixalles i el menjar que algunes persones ofereixen als porcs senglars. Una tendència que augmenta la presència d'aquests animals en zones urbanes, on se senten cada cop més segurs i còmodes alhora que entren en conflicte amb la societat, causant danys i accidents.
Dialogar amb els diferents actors és una altra de les accions que s'han presentat aquest dimarts. L'objectiu és que tothom entengui les mesures de control i comparteixi l'estratègia de gestió. Així ho defensa Jim Casaer, investigador belga del Research institute for nature and forest. Explica que en una zona de Flandes s'han creat unes taules de treball amb diferents agents de la societat civil, incloent veïns, caçadors, polítics i també científics, per abordar la problemàtica i buscar possibles solucions. S'han donat uns cinc anys de marge per analitzar la situació i establir una estratègia. "Ens hem adonat que només solucionarem el problema si entre tots anem en la mateixa direcció", remarca l'investigador. La sequera també influeix en la gestió del porc senglar, ha explicat Carme Rosell. De fet, quan els animals troben el seu hàbitat sec, es desplacen fins a conreus i les ciutats i provoquen molts més danys.