IT'S ONLY ROCK'N'ROLL

Algunes de les millors cançons dels Rolling Stones que (encara) no han tocat mai en directe

Els Rolling Stones d'alt d'un escenari
per Pep Saña, 5 de setembre de 2022 a les 10:20 |
Els Rolling Stones han aconseguit molts èxits al llarg dels anys, però potser el seu èxit més gran és la seva indestructible resistència. Durant sis dècades, la banda britànica ha estat interpretant un catàleg èpic que inclou alguns dels himnes més grans i sexys del Rock, a més de fer gala d’un nivell d'espectacle insuperable pels seus col·legues de professió i seguidors. Mick Jagger, al 2013 en una entrevista al Toronto Star per la gira del 50è aniversari de la banda va dir: "Cinquanta anys, en general, és molt de temps per estar fent qualsevol cosa i seguir fent-ho i, per descomptat, seguir fent les mateixes cançons, moltes d'elles. Però suposo que és una mena de proesa. Estàs davant d'aquella gent, bàsicament fent encara allò que feies en un club quan tenies 19 anys".

És veritat que els Rolling Stones s'han recolzat molt en els seus grans èxits. Les deu cançons més tocades en directe i per aquest ordre son, Jumpin' Jack Flash, Brown Sugar, Honky Tonk Women, Tumbling Dice, (I Can't Get No) Satisfaction, Start Me Up, Sympathy For The Devil, It's Only Rock 'n' Roll (But I Like It), You Can't Always Get What You Want i Miss You. Però amb una carrera que va començar l'any 1962, és fàcil d’entendre que algunes de les cançons clàssiques mai hagin arribat a entrar al seu setlist.


Encara hi son a temps, perquè els Rolling Stones tot i perdre l’estimat Charlie Watts el 24 d’agost de 2021, han estat de gira per celebrar el seu 60è aniversari, fent-li un sentit homenatge a l’inici de cada concert. Quedava per veure si la banda revelaria alguna sorpresa, de moment, 56 anys desprès de ser publicada a l’àlbum Aftermath (1966), Out Of Time, era interpretada en directe per primera vegada al primer dels concerts de la gira del Sixty Tour, al Wanda Metropolitano de Madrid, l’1 de juny de 2022. Amb l’últim concert del Sixty Tour el 3 d’agost a Berlin, finalitzava la gira del 60è aniversari de la banda, sense cap més sorpresa que Out Of Time.

El "mantra" aquell, "És l’ultima gira que fan i l’ultima vegada que els veurem en directe", porto mitja vida sentint-lo, i cada vegada tinc més clar que mentre visquin els “The Glimmer Twins”, es a dir, Mick Jagger i Keith Richards, els Rolling Stones seguiran fent gires, son animals d’escenari i moriran a l’escenari. Keith Richards sempre recorda, "Llevat que la salut no ens respecti, no hi ha cap motiu perquè els Stones s’acomiadin dels escenaris". L’alt nivell de forma que els Stones han evidenciat en tots els concerts d’aquesta gira mostra que la banda està en immillorables condicions per continuar tocant en directe (tot i que que Mick Jagger acaba de fer 79 anys, Keith Richards els farà el desembre d’enguany i Ron "Ronnie" Wood n’acaba de fer 75). Però si necessiten (que no crec), algun suggeriment a continuació hi ha una llista d’algunes de les millors cançons que els Rolling Stones encara no han tocat mai en directe.


The Rolling Stones - Out of Time (Madrid - 1st June 2022)



2000 Man de l’àlbum Their Satanic Majesties Request (1967)


Publicat mentre alguns Stones entraven i sortien detinguts dels jutjats i de la presó per tinència de drogues, Mick Jagger va fer broma dient que aquest àlbum “es va fer sota la influència de la fiança". Les reaccions de la crítica van ser variades, i fins i tot avui en dia, molts fans el consideren com un intent de la Psicodèlia del Sgt. Pepper dels Beatles. Aquest és un dels temes més destacats, una balada Folk que segueix la gran tradició psicodèlica de sentir-se com dues o tres cançons separades enganxades. En aquest cas, les peces encaixen molt bé, amb Charlie Watts com l'heroi no reconegut per mantenir-ho tot connectat a través dels canvis de ritme.

The Rolling Stones - 2000 Man



Miss Amanda Jones de l’àlbum Between The Buttons (1967)


Els Stones s’inspiren en Chuck Berry per aquest sarcàstic petó de comiat a una noia en la seva posada de llarg en una tradicional festa britànica. En bandes anteriors, els Stones solien actuar en aquests tipus de balls, on el menjar era excel·lent i estava ple de dones joves i guapes com Amanda Jones. Mick Jagger en especial va fer molts amics treballant en aquests tipus de balls, inclosa la seva primera xicota formal com a Rolling Stone, Chrissie Shrimpton.

The Rolling Stones - Miss Amanda Jones



Dear Doctor de l’àlbum Beggar's Banquet (1968)


Dear Doctor, és un dels primers temes dels Rolling Stones que s’endinsa en la música Country, explica la trista història d'un home que és abandonat per la seva promesa el dia del seu casament. Segons explica Mick Jagger al seu llibre del 2003 According To The Rolling Stones, "El Keith i jo posàvem discos de Johnny Cash i escoltàvem als Everly Brothers (que eren molt Country), des de que érem nens. M'agradava la música Country fins i tot abans de conèixer al Keith... Les Cançons Country, com Factory Girl o Dear Doctor, de l’àlbum Beggars Banquet (1968) eren realment imitacions. Hi ha un cert sentit de l'humor a la música Country, una manera de veure la vida amb humor, i crec que estàvem reconeixent aquest element de la música".

The Rolling Stones - Dear Doctor



Soul Survivor de l’àlbum Exile On Main St. (1972)


Soul Survivor va començar al soterrani de Villa Nellcote, la mansió francesa on es van fer les sessions de gravació de l’àlbum Exile On Main St. (1972). Les cançons es van portar a mesclar al Sunset Sound Recorders de Los Angeles. Richards va explicar a la revista Rolling Stone, "Vam treballar molt en les cançons quan les vam portar a Los Angeles, però hi havia alguna cosa en el so de la secció rítmica allà (a França), potser era el formigó, o potser era la brutícia, però tenia un cert so que no podies reproduir de cap manera”. En la reedició de l'àlbum del 2010, es pot escoltar una primera versió de Soul Survivor, en la que Keith Richards canta amb la lletra canviada.

The Rolling Stones - Soul Survivor



Casino Boogie de l’àlbum Exile On Main St. (1972)


La naturalesa de la lletra aparentment a l’atzar de Casino Boogie és intencionada, va dir Mick Jagger en una entrevista al 2010. "Aquesta cançó es va fer amb retalls. És a l'estil de William Burroughs, i així successivament. Million Dollar Sad, no significa res. Ho vam fer a Los Angeles a l'estudi, simplement escrivíem frases en trossos de paper i les retallàvem, després les ficàvem dins d’un barret, les agafàvem i les muntàvem en versos. Ho vam fer una vegada, però va funcionar. Probablement ho vam fer perquè no se'ns va acudir res per escriure".

The Rolling Stones - Casino Boogie



Let It Loose de l’àlbum Exile On Main St. (1972)


Es pot afirmar que algun dels temes del Exile On Main St. està infravalorat si està àmpliament reconegut com un dels millors àlbums de Rock de tots els temps?. Tot i així, aquest tema que tanca la tercera cara de l'àlbum doble original sembla d'alguna manera com un raig de sol sagrat que s’obre pas a traves de la boira bruta de la resta de l’àlbum. La veu de Mick Jagger és una meravella, però els millors podrien ser perfectament Nicky Hopkins al piano amb Bobby Keys i Jim Price als instruments de vent. Hi ha altres moments gloriosos al Exile On Main St. altres moments que semblen una espècie de redempció, però quan comença a sonar Let It Loose, gairebé segur que l’aconseguim. Un altre dels temes il·lustres que no ha sonat mai en directe.

The Rolling Stones - Let It Loose



Hide Your Love de l’àlbum Goats Head Soup (1973)


La Bluesera Hide Your Love probablement mai s'ha interpretat en directe perquè Mick Jagger inicialment no tenia massa bona opinió de la cançó. Segons va manifestar a la revista Rolling Stone al 2020, "Recordo que en el seu moment vaig pensar, és una cançó d'un sol ús. El meu record era tocant-la una vegada als Olympic Studios de Londres, cosa que probablement vaig fer, jo tocant la cançó al piano. I ni tan sols recordo qui toca el piano al disc... Això diu piano a la pista set, i no hi ha cap pista set. Ho estic mirant a la Wiki. Em falla la memòria". Mick Jagger probablement estava mirant les cançons de tot el disc, a diferència de l'edició de vinil, que enumera el contingut de cada cara per separat.

The Rolling Stones - Hide Your Love



Winter de l’àlbum Goats Head Soup (1973)


Malgrat el gèlid títol del tema, la melancòlica Winter es va gravar a la càlida Jamaica durant les sessions de gravació de l’àlbum Goats Head Soup (1973). Escrita i gravada sense Keith Richards, Winter va ser en gran part el resultat d'una col·laboració entre Mick Jagger i el guitarrista Mick Taylor, que hi aporta un gran solo. Mick Jagger va dir sobre la cançó al 2020, "Sempre em va agradar la manera com Mick Taylor escollia aquestes boniques melodies al voltant de les cançons. Era molt bo en aquest tipus de coses".

The Rolling Stones – Winter



Coming Down Again de l’àlbum Goats Head Soup (1973)


Si en general Goats Head Soup es nota un pel desinflat, potser és degut al desgast psíquic i creatiu que va suposar fer Exile On Main St. només un any abans. Goats Head Soup pot oferir satisfaccions més senzilles que les tèrboles profunditats del Exile On Main St. però això és part del seu encant. La cançó Coming Down Again n'és un gran exemple, una senzilla balada melancòlica amb la veu principal de Keith Richards que narra la infidelitat a la seva dona, Anita Pallenberg, perduda en la profunditat de l'addicció a l'heroïna. Una cop més, el piano de Nicky Hopkins marca el to, mentre que una rara aparició de Mick Taylor al baix presenta una sorprenent interpretació del guitarra solista.

The Rolling Stones - Coming Down Again



If You Really Want To Be My Friend de l’àlbum It's Only Rock 'n Roll (1974)


No està gaire clar a qui li canta Mick Jagger a If You Really Want To Be My Friend, que inclou els cors de la banda de Soul de Filadèlfia, Blue Magic. Podria referir-se a la seva dona en aquell moment, Bianca, intentant explicar l'equilibri de ser un home casat i una estrella mundial del Rock. Però Mick Jagger canvia l’enfocament durant la cançó, del, "Sé que tothom vol ser el teu home", passa a, "Si realment vols ser el meu home". Es tracta d’una picada d’ullet a la seva relació amb Keith Richards, que s'havia frustrat per la forta influència de Bianca en el seu col·lega de composició?. És possible. Sigui com sigui, la cançó no ha arribat mai als escenaris.

The Rolling Stones - If You Really Want To Be My Friend



Short And Curlies de l’àlbum It's Only Rock 'n Roll (1974)


La penúltima cançó de l’àlbum It's Only Rock 'n Roll (1974), Short And Curlies és un exemple excel·lent de la solidesa musical, impulsada pel piano, va ajudar a catapultar el 12è àlbum dels Stones al capdamunt de les llistes. Canviant lleugerament de rumb, Mick Jagger i Keith Richards es van produir l'àlbum ells mateixos amb el sobrenom de Glimmer Twins (Jimmy Miller havia ajudat a donar forma als anteriors àlbums clàssics de la banda). Keith Richards va dir en el seu moment que, "El Mick i jo sentíem que volíem provar de fer-ho nosaltres mateixos, perquè realment sentíem que sabíem molt més sobre tècniques i gravació, i teníem les nostres pròpies idees de com volíem que anessin les coses".

The Rolling Stones - Short And Curlies



Time Waits For No One de l’àlbum It's Only Rock 'n Roll (1974)


Aquest seria l'últim àlbum de Mick Taylor com un Stone. Amb aquesta cançó, se’n va en un punt àlgid de la banda. Mick Taylor va afirmar haver contribuït sense aparèixer als crèdits a la composició de la cançó, i el seu llarg solo de guitarra de gairebé tres minuts cap al final del tema el que es considera potser un dels millors solos de la història del Rock. Una sensació de pèrdua i d’encant esvaint-se impregna la cançó, com si el cantant reconegués la seva pròpia decadència fins i tot mentre passen els bons moments. El percussionista Ray Cooper també s'uneix als Stones per primera vegada, aportant subtils tocs que contribueixen al melancòlic estat d'ànim del tema.

The Rolling Stones - Time Waits For No One



Down In The Hole de l’àlbum Emotional Rescue (1980)


Molt abans de l'àlbum de covers de Blues, Blue And Lonesome (2016), els Rolling Stones ja escrivien els seus propis temes de Blues. Down In The Hole, de l’àlbum Emotional Rescue (1980), inclou la col·laboració a l'harmònica de Sugar Blue, que també havia tocat a l'èxit dels Rolling Stones i número 1, Miss You, de l’àlbum Some Girls (1978).

The Rolling Stones - Down In The Hole



Slave de l’àlbum Tattoo You (1981)


Gravada inicialment al 1975 durant les sessions de gravació de l’àlbum Black And Blue (1976), Slave va ser una de les moltes cançons re elaborades incloses a l'àlbum que es convertiria en el Tattoo You (1981). Inclou les col·laboracions de Billy Preston als teclats, Pete Townshend dels The Who als cors, el saxofonista Sonny Rollins i Ollie E. Brown i Michael Carabello a la percussió. Tot i que la cançó encara no ha aparegut en cap concert en directe, probablement hauria estat una bona elecció per a una extensa Jam Session de Blues. Una primera versió de 10 minuts del tema ha circulat durant molt de temps com a “bootleg” (no oficial) per Internet.

The Rolling Stones – Slave



Heaven de l’àlbum Tattoo You (1981)


Un magnífic riff de guitarra inicial dóna pas a un so sorprenentment psicodèlic al tema Heaven, l'única cançó de l’àlbum Tattoo You on Keith Richards no toca la guitarra, ho van fer Mick Jagger i Bill Wyman (que també toca el baix i el sintetitzador). Clarament menys enèrgica que les altres cançons de l'àlbum número 1, Heaven mai ha arribat a ser interpretada a l'escenari. Heaven i Neighbours son les dues úniques cançons originals gravades per aquest àlbum, totes les altres van ser gravades durant les sessions de gravació de discos anteriors i re elaborades per al Tattoo You (1981).

The Rolling Stones – Heaven



Blinded By Rainbows de l’àlbum Voodoo Lounge (1994)


Els Rolling Stones van gravar Blinded By Rainbows a Dublín, tracta sobre el conflicte a Irlanda del Nord i el títol fa referència a les persones que lluiten per alguna cosa sense tenir en compte les seves conseqüències. És una cançó política, poc freqüent en els Stones. Mick Jagger la canta amb un estil molt semblant a l’èxit She's A Rainbow de 1967, i la va escriure mentre treballava en el seu tercer àlbum en solitari Wandering Spirit (1993). "Més o menys estava a mig fer, i vaig pensar, bé, això s'adaptaria millor al proper àlbum dels Rolling Stones. Més que escrit, ho tenia al cap, però ja saps, és bastant forta. Crec que és bo tenir-ne una d’aquestes al disc, et sacseja una mica. Totes les altres cançons parlen de noies, cotxes o immaduresa". Keith Richards es marca un estratosfèric solo de guitarra, curt, de 20 segons, on la guitarra parla i plora.

The Rolling Stones - Blinded By Rainbows



Tinc dues Playlist a Spotify dels Rolling Stones, una només de Rock & Blues, i l’altra amb temes més reposats. Totes les cançons més icòniques de la banda, altres èxits, i les d’aquesta llista hi son:

Vileta Rolling Stones Rock & Blues 
Vileta Rolling Stones Intimate

 

Participació