03
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
16:36h
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Bagà el projecte bàsic i executiu per a la restauració de la plaça Galceran de Pinós, d'origen medieval, situada al nucli antic de la vila. Els treballs tenen com a objectiu solucionar les mancances que presenta la plaça en l'actualitat amb relació a l'estat de conservació, a la recollida i evacuació de les aigües pluvials i a les circulacions i connectivitat amb els espais coberts dels porxos, tot mantenint el caràcter actual de l'espai.
La plaça, que no va ser pavimentada fins als anys 60 del segle XX, és porticada, de planta rectangular i de dimensions aproximades de 61 metres per 13 metres, amb una amplada dels dos porxos longitudinals d'uns 4,5 metres. La topografia del nucli fa que els dos porxos i la plaça es trobin a cotes diferents: els porxos de la banda nord estan elevats quasi un metre respecte al nivell de la plaça, mentre que els de la banda sud es troben un o dos graons per sota.
La proposta vol igualar el nivell de la plaça amb el del porxo inferior, de manera que comportaria una ampliació de l'espai. La porxada superior també s'incorpora a l'espai central mitjançant la creació d'una bancada amb una doble funció: afavorir les circulacions transversals i alhora ser un espai d'estança orientat a sud i ben assolellat, per seure i gaudir de les diverses activitats que es desenvolupen a la plaça. El projecte, que està dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, preveu inversions pel valor de 400.000 euros.
_(1).jpg)
Oposició al projecte
L'Ajuntament va presentar la proposta el passat 14 de juliol en una reunió amb els veïns. Alguns no ho veuen amb bons ulls i consideren que no s'ha tingut en compte la seva opinió, per això, demanen obrir un procés participatiu al conjunt de la ciutadania per decidir sobre el futur de l'espai. El grup opositor denuncia que "no és prudent" remodelar la plaça ni introduir-hi elements "que la puguin distorsionar i fer que perdi el seu encant" sense grans consensos.
En aquesta línia, ha engegat una campanya amb pancartes, recollida de signatures i diverses actuacions de ressò mediàtic per evitar que el projecte tiri endavant, i en conseqüència, obrir una "etapa de participació" per tractar el conjunt de problemes i queixes que planteja. La proposta executiva que hi ha sobre la taula s'ha d'aprovar a través del ple de l'Ajuntament, després s'ha d'obrir un període de 30 dies d'al·legacions i resoldre-les abans que es licitin les obres.
Una plaça que data del segle XIII
La plaça Galceran de Pinós té el seu origen en el traçat i parcel·lació de la vila de Bagà realitzat arran de l'atorgament de privilegis concedit el 1234 per Galceran de Pinós i la seva esposa Esclarmunda als vilatans perquè s'establissin en la nova població. Ja està documentada el 1290, constitueix l'espai central del nucli i és el punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives.
El nucli urbà de la vila es va desenvolupar a redós del Palau dels barons de Pinós, el qual s'enlaira al punt més alt, i a resguard de les muralles que l'envolten, i encara conserva el teixit medieval. Està constituït per edificis entre mitgeres que configuren illes allargades disposades en sentit transversal al pendent del terreny i que ocupen parcel·les que segueixen l'orientació nord-sud.
La plaça, que no va ser pavimentada fins als anys 60 del segle XX, és porticada, de planta rectangular i de dimensions aproximades de 61 metres per 13 metres, amb una amplada dels dos porxos longitudinals d'uns 4,5 metres. La topografia del nucli fa que els dos porxos i la plaça es trobin a cotes diferents: els porxos de la banda nord estan elevats quasi un metre respecte al nivell de la plaça, mentre que els de la banda sud es troben un o dos graons per sota.
La proposta vol igualar el nivell de la plaça amb el del porxo inferior, de manera que comportaria una ampliació de l'espai. La porxada superior també s'incorpora a l'espai central mitjançant la creació d'una bancada amb una doble funció: afavorir les circulacions transversals i alhora ser un espai d'estança orientat a sud i ben assolellat, per seure i gaudir de les diverses activitats que es desenvolupen a la plaça. El projecte, que està dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, preveu inversions pel valor de 400.000 euros.
Recreació virtual de la restauració de la plaça Galceran de Pinós. Foto: Diputació de Barcelona
Oposició al projecte
L'Ajuntament va presentar la proposta el passat 14 de juliol en una reunió amb els veïns. Alguns no ho veuen amb bons ulls i consideren que no s'ha tingut en compte la seva opinió, per això, demanen obrir un procés participatiu al conjunt de la ciutadania per decidir sobre el futur de l'espai. El grup opositor denuncia que "no és prudent" remodelar la plaça ni introduir-hi elements "que la puguin distorsionar i fer que perdi el seu encant" sense grans consensos.
En aquesta línia, ha engegat una campanya amb pancartes, recollida de signatures i diverses actuacions de ressò mediàtic per evitar que el projecte tiri endavant, i en conseqüència, obrir una "etapa de participació" per tractar el conjunt de problemes i queixes que planteja. La proposta executiva que hi ha sobre la taula s'ha d'aprovar a través del ple de l'Ajuntament, després s'ha d'obrir un període de 30 dies d'al·legacions i resoldre-les abans que es licitin les obres.
Pancartes de protesta a la plaça Galceran de Pinós. Foto: Cedida
Una plaça que data del segle XIII
La plaça Galceran de Pinós té el seu origen en el traçat i parcel·lació de la vila de Bagà realitzat arran de l'atorgament de privilegis concedit el 1234 per Galceran de Pinós i la seva esposa Esclarmunda als vilatans perquè s'establissin en la nova població. Ja està documentada el 1290, constitueix l'espai central del nucli i és el punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives.
El nucli urbà de la vila es va desenvolupar a redós del Palau dels barons de Pinós, el qual s'enlaira al punt més alt, i a resguard de les muralles que l'envolten, i encara conserva el teixit medieval. Està constituït per edificis entre mitgeres que configuren illes allargades disposades en sentit transversal al pendent del terreny i que ocupen parcel·les que segueixen l'orientació nord-sud.