1 de 10
SOCIETAT

El Consell promet realitzar, abans d'agost, un pla d'actuació per millorar el porta a porta al Barri Vell de Berga

Els veïns i els comerciants avisen que si no s'elabora, portaran les escombraries a les oficines de l'ens comarcal

Deixalles als carrers de Berga. | Erminia Altarriba
per Joan Obiols, Berga, Catalunya | 11 de juliol de 2022 a les 11:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Consell Comarcal del Berguedà ha promès realitzar un pla d'actuació -abans de l'agost- per abordar i solucionar els problemes del porta a porta que hi ha a la zona del Barri Vell de Berga, on contínuament es produeixen abocaments de deixalles als carrers.

El compromís s'ha adquirit després d'una trobada, el passat dimarts 28 de juny, entre l'associació de Bergacomercial, les associacions de veïns del carrer Major i Cardona, mossèn Huch i voltants i carrer Boixader, el president del Consell Comarcal, Josep Lara; el conseller de Medi Ambient i Sostenibilitat, Vicenç Linares; el tècnic del Consell Jordi Baucells, i l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez.


En la reunió, els veïns i comerciants van expressar que la situació havia arribat al límit, amb "brutícia, abocaments diaris i un continu mal ús del servei del porta a porta". Denuncien que des de l'administració hi ha una "mala gestió" i "inacció": "La percepció que tenim és que el Barri Vell de Berga és el punt negre que ens podem permetre del servei de recollida selectiva". Les entitats posen un termini per actuar-hi perquè aquesta tardor està previst engegar el projecte de l'APEU Berga, on els comerciants hauran de pagar quotes per desenvolupar accions a la via pública, i consideren que això no es pot afrontar amb l'estat actual dels carrers de la zona.

Amb el fi de solucionar-ho, els veïns i comerciants van presentar un document amb onze punts que contempla diferents accions per facilitar l'ús del porta a porta als usuaris i la millora de la imatge de la ciutat, segons expliquen en un comunicat. Amb això, les entitats es van voler mostrar com uns "aliats" del sistema de recollida selectiva: "És un tret característic de la comarca, que considerem prioritari, i que aprovem i valorem. El Consell Comarcal sempre ens tindrà com aliats a l'hora de ser una comarca més sostenible".


Per la seva banda, el Consell Comarcal, que des d'aquest maig gestiona el servei de recollida de residus a Berga, es va comprometre a executar un pla d'actuació -abans de l'agost- per "millorar-ne el funcionament, preservar la neteja i l'ordre al Barri Vell, i consensuar les modificacions que s'han de fer en el plec de condicions de la nova licitació del servei".

Fa anys que les entitats denuncien els problemes del porta a porta al Barri Vell: "Les trobades amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Berga han estat incomptables", diuen. Per aquest motiu, donen per finalitzades les reunions per abordar el tema i llancen un ultimàtum perquè es desenvolupi el full de ruta acordat. En cas contrari, els veïns i comerciants de Berga asseguren que portaran les escombraries a la seu del Consell Comarcal, situada al carrer Barcelona de la ciutat.

Les 11 propostes de Bergacomercial i els veïns


Durant la trobada, l'associació de comerciants i els veïns van presentar un document amb 11 propostes per facilitar l'ús del porta a prota als usuaris i la millora de la imatge de la ciutat, alhora que mantenen els índex de reciclatge que s'estan assolint (més d'un 70%). Els punts són:

1 - Realitzar una gran campanya de comunicació que inclogui reunions amb les comunitats de veïns, la comunitat musulmana i els seus representants; difusió a través de xarxes socials, anuncies i cartellera, així com habilitar informades a peu de carrer.

2 - Disposar d’un número adequat d'informadors i educadors qualificats a la densitat de
població que té la ciutat, i que treballin en horaris de prestació del servei perquè el treball de camp sigui eficient. No pot ser que Berga disposi del mateix número que qualsevol altre població amb menys habitants i menys densitat.

3 - Entregar bosses per les comunitats de veïns perquè es pugui llençar la brossa quan es faci la neteja de les zones comunitàries de l’escala.

4 - Col·locar penjadors al Carrer Major i carrers estrets amb edificis sense portal per on passi la màquina de la neteja viaria, així s'evita que es mullin i s'embrutin els cubells amb l’aigua, alhora que facilitem el pas de vehicles i persones.

5 - Evitar que les bosses amb els adhesius "així no" quedin obertes.

6 - Els bujols no són la solució per la fracció dels envasos, és més net i ordenat que es permeti utilitzar bosses transparents (de qualsevol mida i color), de manera que es deixa el carrer net un cop s'enduen la bossa. També serveix perquè l’operari de servei pugui veure si la fracció està correctament separada.

7 - Entenem que la fracció resta és la més important de comptabilitzar (encara més si en un futur s’ha d'implementar el pagament per generació) perquè és la que té un cost econòmic i
mediambiental més alt. És per aquest motiu apostem per repartir etiquetes identificatives amb cada habitatge (com ara passa amb les bosses), de manera que l’usuari pugui treure la fracció amb qualsevol bossa, més gran, més petita o més resistent en funció de les necessitats d’us del servei. Estariem parlant d'unes 50 etiquetes màxim a l’any per habitatge, i si és fa un reciclatge optim, encara menys. Les bosses sense identificar, no es recullen.

8) L’ús de bujols de resta en establiments comercials no pot ser obligatori. Ens podem trobar amb botigues que fan ús del servei un cop cada mes i mig. En general, les fraccions de resta en establiments comercials (que no empreses grans i mecànics) són molt menors que les d’un habitatge. Per tant, demanem que se’ls permeti treure la resta amb la bossa identificativa habitual en habitatges i prescindir del bujol. Per altra banda, cal recordar que a l'hora d'implementar el servei, no es va obligar als establiments comercials a adquirir tots els bujols, ara ens trobem amb una situació de discriminació, ja que uns han de pagar per una cosa que altres, en la mateixa situació, no van pagar. A més de l'agreujant que molts establiments van prendre la decisió per falta d'espai, estalviar cost a l'administració o mantenir una via pública més ordenada i neta al moment de la recollida.

9- Buscar una manera més ordenada de treure la fracció del paper/cartró, ja que no es disposa d'un recipient per treure'l. Això fa que s'escampi i embruti els carrers degut a inclemències meteorològiques o actes vandàlics. Una caixa gran i plegable podria fer-ho compatible amb la manca d’espai als habitatges i comerços.

10 - Si en un futur proper s’ha d’incrementar la taxa d’ús del servei de manera significativa i instaurar un pagament per generació, és important que afrontem la situació i comencem el procés informatiu/explicatiu. Tots hem de ser conscients del cost d’eliminar les deixalles que generem i hem de perfeccionar el reciclatge als nostres domicilis per per pagar menys.

11 - Controlar i sancionar -si s’escau- l’ús negligent del servei. Aquestes han de ser pràctiques constants per minimitzar la mala imatge que provoca. La coordinació entre el Consell Comarcal del Berguedà i Ajuntament de Berga (Policia Local) ha de ser molt més efectiva del que s’ha demostrat fins ara. 

 

 

Participació