09
de juny
del
2022
Actualitzat
el
10
de juny
a la
13:45h
La Unió de Botiguers i Comerciants de Berga ha fet públic el resultat d'una enquesta sobre l'impacte econòmic durant la Patum en els establiments i comerços de la ciutat. És la primera vegada que es fa un estudi d'aquestes característiques, que ha comptat amb la participació de 87 establiments associats a l'entitat (el 50% del total). Les respostes assenyalen que el 80% de les botigues de Berga no percep un augment dels ingressos durant la Patum, mentre que només un 20% nota un increment de la seva activitat comercial.
Al detall, les dades indiquen que un 40% dels establiments pateix una disminució dels ingressos, especialment aquells de productes no essencials que no generen demanda durant la Patum. L'altre 40% manté les vendes habituals, però no nota un increment, tractant-se de botigues de productes essencials i molt relacionades amb l'alimentació. A l'altra costat, els grans beneficiats són els establiments que ofereixen menjar per a emportar-se, restauració, perruqueries o articles de marxandatge de Patum, aquests representen el 20% restant.
L'estudi també exposa que el 20,2% dels establiments aprofita els dies de Corpus per tancar o fer vacances, especialment entre aquells que ofereixen productes no essencials. El 33,3% redueix l'horari respecte a l'habitual. El 33,3% manté l'horari de sempre, principalment són comerços de productes essencials del Vall i el barri vell. Per últim, el 13,1% amplia les hores d'obertura per un augment de la demanda, sobretot els restauradors de la zona de Patum i els comerços que venen articles de roba o marxandatge relacionats amb la festa.
A partir dels resultats, Bergacomercial constata la necessitat d'elaborar un estudi exhaustiu de l'impacte econòmic de Patum als negocis de la ciutat "per poder afinar estratègies comercials més eficients per part de la Promoció Econòmica de l'Ajuntament". "Una festa amb aquest pressupost i aquest impacte social i cultural hauria de disposar d'aquestes dades", defensa l'entitat.
També denuncia que la proliferació de serveis de barres per part d'entitats a la zona del Vall "té un impacte molt negatiu en els establiments de restauració de la ciutat": "Són activitats comercials amb marges de negoci molt més alts al no tenir despeses com les de contractació de personal o impostos".
Els comerciants diuen entendre la necessitat que tenen les entitats de finançar-se, però defensen que no pot fer-se "a costa de les empreses que hi tenen el seu negoci, la seva forma de vida i generen ocupació". Demanen que no se'ls ofereixi espai al Vall i proposen altres mitjans perquè es puguin guanyar diners, com les subvencions, la col·laboració entre entitats i sector econòmic, i les seves pròpies activitats.
Al detall, les dades indiquen que un 40% dels establiments pateix una disminució dels ingressos, especialment aquells de productes no essencials que no generen demanda durant la Patum. L'altre 40% manté les vendes habituals, però no nota un increment, tractant-se de botigues de productes essencials i molt relacionades amb l'alimentació. A l'altra costat, els grans beneficiats són els establiments que ofereixen menjar per a emportar-se, restauració, perruqueries o articles de marxandatge de Patum, aquests representen el 20% restant.
L'estudi també exposa que el 20,2% dels establiments aprofita els dies de Corpus per tancar o fer vacances, especialment entre aquells que ofereixen productes no essencials. El 33,3% redueix l'horari respecte a l'habitual. El 33,3% manté l'horari de sempre, principalment són comerços de productes essencials del Vall i el barri vell. Per últim, el 13,1% amplia les hores d'obertura per un augment de la demanda, sobretot els restauradors de la zona de Patum i els comerços que venen articles de roba o marxandatge relacionats amb la festa.
A partir dels resultats, Bergacomercial constata la necessitat d'elaborar un estudi exhaustiu de l'impacte econòmic de Patum als negocis de la ciutat "per poder afinar estratègies comercials més eficients per part de la Promoció Econòmica de l'Ajuntament". "Una festa amb aquest pressupost i aquest impacte social i cultural hauria de disposar d'aquestes dades", defensa l'entitat.
També denuncia que la proliferació de serveis de barres per part d'entitats a la zona del Vall "té un impacte molt negatiu en els establiments de restauració de la ciutat": "Són activitats comercials amb marges de negoci molt més alts al no tenir despeses com les de contractació de personal o impostos".
Els comerciants diuen entendre la necessitat que tenen les entitats de finançar-se, però defensen que no pot fer-se "a costa de les empreses que hi tenen el seu negoci, la seva forma de vida i generen ocupació". Demanen que no se'ls ofereixi espai al Vall i proposen altres mitjans perquè es puguin guanyar diners, com les subvencions, la col·laboració entre entitats i sector econòmic, i les seves pròpies activitats.