1 de 10
mobilitat

Abel Garcia: «Els berguedans no anem a Barcelona perquè volem, ho fem per necessitat»

El conseller de Transports i Mobilitat del Consell Comarcal del Berguedà defensa l'arribada del tren fins a Sallent i el tercer carril a la C-16 com les dues actuacions prioritàries en l'àmbit de la mobilitat a la comarca

El conseller de Mobilitat i Transports del Consell Comarcal del Berguedà, Abel Garcia | Joan Obiols
per Joan Obiols, Berga, Catalunya | 27 de maig de 2022 a les 18:20 |
Abel Garcia (La Pobla de Lillet, 1977), actualment exerceix de vicepresident tercer del govern del Consell Comarcal del Berguedà i conseller de les àrees d'Esports i Joventut, Transports i Mobilitat, Turisme actiu i Participació. En l'anterior legislatura (2015-2019), ja havia ocupat la cartera de Transports. Paral·lelament, és regidor pel PSC a l'Ajuntament de Berga i desenvolupa tasques com a cap d'Esports a l'Ajuntament de Mollet del Vallès. En la militància política, és el primer secretari d’Organització de l’Agrupació Socialista del Berguedà.

Des de l'àrea de Transports i Mobilitat del Consell Comarcal coordinen totes les línies de transport que afecten el Berguedà. Garcia explica que la Generalitat de Catalunya és l'òrgan que té les plenes competències sobre l'àmbit, i que l'ens comarcal va a remolc de les seves decisions amb poca capacitat decisòria i d'acció. Parlem del transport intern i extern, de les deficiències i punts forts, de les connexions amb Barcelona i dels reptes de futur.


- Quin marge de maniobra té el Consell Comarcal del Berguedà en matèria de transports i mobilitat?

- La Generalitat és qui en té les competències, però ens en deleguen algunes amb les que abordem tot el que té a veure amb la coordinació de les línies de transport de la comarca. Recentment, hem incorporat el transport a demanda, que ofereix un servei de transport públic a tots els pobles de la comarca els set dies de la setmana. També treballem per esdevenir referents en l'àmbit esportiu i en la filosofia de ser un territori bike friendly que, a part d'atraure els practicants del ciclisme, incentivi la bicicleta com a mitjà de transport.



Som una comarca de referència pel que fa a l'optimització de recursos econòmics, el transport sostenible i donar compliment als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la minimització de la petjada de carboni.

- Desenvolupi com funciona aquest nou servei a demanda.

- Partim de la idea que no volem moure ferro buit. Si hi ha una línia de busos que normalment va buida, hi activem punts de transport a demanda amb taxis a preu de bitllet de bus, cada dia, inclosos els caps de setmana. Això ens ha permès oferir transport en aquelles zones on tradicionalment no n'havia i tenir-les connectades els set dies de la setmana.

Hem activat les línies de les valls del Pedraforca (Gósol, Vallcebre, Saldes i Gisclareny) i les de la zona de Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet fins a Guardiola de Berguedà; també les de Sant Jaume de Frontanyà, Borredà i Vilada fins a Berga. Aquesta actuació suposa un estalvi econòmic i energètic constant, que després el podem optimitzar per desenvolupar altres projectes, com els busos que van a les universitats.

Durada del trajecte Berga-Barcelona

 Bus: 96 minuts (directe) - 135 minuts (amb parades)
 Tren: 170 minuts
 Cotxe: 80 minuts (autopista) - 94 minuts (sense peatges)

-  Els busos fins a les universitats soluciona una de les mancances que pateixen els joves de la comarca en matèria de transport, però quines són les altres?

- Una de les mancances que tenen els nostres joves és l'escletxa territorial en l'àmbit de la mobilitat. Estem lluny de tot. D'aquí vam intentar que l'estudiant del Berguedà que s'ha de desplaçar a la Universitat Autònoma de Barcelona o a la Universitat de Vic pogués anar-hi i tornar-hi cada dia. Els joves berguedans ho tenen més difícil que la resta de joves de Catalunya. No tenim els serveis a prop i això fa que molts s'hagin de traslladar a l'àrea metropolitana de Barcelona, afrontant, per una banda, una de les carreteres amb major mortalitat (C-55) i, per l'altra, l'autopista més cara de l'Estat (C-16). Aquí hem de ser forts i treballar-hi, no pot ser que l'alternativa a la C-55 sigui pagar 8 euros per anar i 8 més per tornar.

"Per anar a Barcelona hem d'afrontar una de les carreteres amb major mortalitat o l'autopista més cara de l'Estat"

- Tenim connexió amb Barcelona i Vic, però no amb Girona, Tarragona o Lleida.

- Intentarem optimitzar recursos. Ara, per exemple, estem a punt d'exposar un projecte d'un servei més intensiu i a la demanda de les colònies industrials. Tenim la línia de Berga a Barcelona que ha de passar per cada una de les colònies, on moltes vegades no puja ningú -amb la despesa energètica i de temps que suposa-. La idea és activar el transport a demanda en aquestes zones i que només s'hi entri quan se sol·liciti. Amb aquest tipus de gestió podem oferir un bon servei amb el mínim de despesa, de manera que estalviem i podem crear altres línies de bus per apropar la gent del Berguedà a Girona, Lleida o Tarragona. Això també respon a la idea de fer línies més directes a Barcelona, però no necessàriament ha de ser amb bus el projecte.

- L'alternativa ha de ser el tren?

- Exacte. La meva aposta és que pugui haver-hi un tren el màxim de prop de la nostra comarca. A curt termini, segurament, no serà possible que arribi a Berga, tanmateix, penso que és possible fer arribar una línia de tren a Sallent, on ja tenim una infraestructura minera amb una via ferroviària que està en desús. S'hi podria fer una gran inversió i crear-hi una estació amb una bona línia de tren que connectes amb l'àrea metropolitana de Barcelona, on els berguedans ens desplacéssim amb un bus elèctric llançadora o hi tinguéssim un espai per deixar-hi els cotxes.

És un exemple de les apostes de mobilitat que s'han de plantejar a llarg termini perquè les legislatures són curtes, de només quatre anys. És moment de donar-nos les mans i apostar per temes de planificació futura. El 80-90% dels que podríem integrar llistes al Parlament o al Congrés estaríem d'acord amb el plantejament que faig.

"Si jo pogués decidir, demà mateix començaria a treballar per fer arribar el tren a Sallent"

- Quina és la possibilitat perquè això que planteja s'acabi duent a terme?

- Un ha de ser possibilista i, a curt, mitjà o llarg termini, la inversió per aquest projecte és complicada. Tenim -encara- importants deficiències a la xarxa ferroviària: els problemes que arrossega la línia R3 que va de Puigcerdà a Vic o el recent accident a FGC per una falta de manteniment, són només alguns exemples que ho constaten. El que està clar és que el tren ha de ser la principal aposta, si ens fixem en els països més avançats, veurem que és el mitjà del futur. Tenim les condicions objectives perquè això passi: hem d'afrontar un repte energètic i un repte poblacional per facilitar un millor flux de comunicacions. Si jo pogués decidir, demà mateix començaria a fer avançar el projecte del tren.

- Des del Consell Comarcal han treballat una aposta real i seriosa perquè el tren sigui una realitat? O és un projecte que proposen a llarg termini?

- En aquest sentit, encara no hi ha un acord. Ara per ara, toca planificar les vies que tenim: la C-16, per exemple, no pot seguir com està. L'últim projecte del carril reversible pot ser una bona solució i deixa enrere el megaprojecte anterior. S'ha de ser humil i respectuós amb el medi ambient: no hem de planificar tones de formigó i una carretera de dos carrils que ho travessi tot. Insisteixo que s'ha de pensar per una mobilitat nostra i no pels que han de venir. Penso que sempre se'ns intenta planificar per nosaltres però sense nosaltres, des d'un despatx de Barcelona.

"Els berguedans tenim dret a fer servir un recurs públic amb les mateixes condicions que una persona de Barcelona"

- Quines són les queixes i incidències que més recull per part del territori?

- Ara tenim menys queixes que abans. Rebíem moltes incidències els divendres i els diumenges a la tarda perquè s'omplien els busos i hi havia gent que es quedava tirada per pujar o baixar de Barcelona. Segueixo de prop les queixes que exposen els usuaris.

- El preu del bitllet senzill per baixar i pujar de Barcelona des de Berga supera els 30 euros i l'alternativa és comprar una T-10 de 50 euros unipersonal, quan abans es podia compartir. Aquestes també són condicions que denuncien els usuaris, què en pensa?

- És un insult que es paguin aquests preus i ens preocupa. En sortim perdent i aprofundeix, encara més, en l'escletxa territorial. En un context postpandèmic i de crisi, on tot el país se situa a la línia de sortida en una cursa d'oportunitats, el Berguedà es troba uns metres més enrere perquè ho tenim molt més difícil que els altres. 

- Hi ha la possibilitat de canviar-ho?

- Ho lluitarem en les pròximes reunions que tindrem amb la Generalitat i l'AMB. Posarem sobre la taula que som una comarca d'oportunitats i, que si oferim un bon servei de transport públic, aconseguirem que no pugin tants cotxes. El meu compromís és absolut per capgirar aquests preus i condicions, però ens ho han de facilitar. El veritable equilibri territorial és que els berguedans puguem fer servir un recurs públic amb les mateixes condicions que una persona de Barcelona.

"Tenim un model de país molt centralista que concentra la majoria dels serveis a la capital"

- Quina valoració fa de la proposta d'instal·lar un peatge d'accés a Barcelona per a vehicles privats?

- La gent de la comarca no anem a Barcelona perquè volem, ho fem per necessitat. Tenim un model de país molt centralista que concentra la majoria dels serveis a la capital i ens obliga a desplaçar-nos-hi. Estaria d'acord en aplicar-ho si ens porten al Berguedà els serveis que m'obliguen a desplaçar-me a Barcelona. Llavors, voldrà dir que si hi vaig és per un luxe, i les taxes s'apliquen en aquelles coses que poden ser considerades luxe i no necessitat.

També podríem plantejar-nos cobrar una taxa a tots els que pugen els caps de setmana, però crec que aquesta no ha de ser la línia a seguir. Com nosaltres, també generen riquesa quan venen aquí. La gran diferència és que ells venen perquè volen i nosaltres ho fem perquè estem obligats.

 

Participació