1 de 10
TURISME

El Berguedà demana «més ajudes» al Govern per a vendre's al mercat turístic internacional

El sector lamenta que la mitjana de despesa dels visitants a la comarca és molt baixa en comparació a altres zones del territori

La trobada ha comptat amb representats polítics, empresarials i del sector turístic de la comarca | ACEB
per Redacció, Berga, Catalunya | 11 de maig de 2022 a les 17:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Berguedà vol fer créixer el turisme familiar, de qualitat i desestacionalitzar-lo durant tot l’any i aconseguir que es desenvolupin els projectes pendents per ajudar a tirar endavant al sector a la comarca. Un dels principals objectius és posicionar-se com a destinació turística en el mercat internacional, però per fer-ho, calen "més ajudes". Així ho ha traslladat el sector aquest dimecres en una trobada amb la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech, organitzada per l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà i l’Associació d’Agroturisme del Berguedà.

La reunió ha tingut lloc a la casa rural de la Creu de la Pinya i ha comptat la presència dels presidents de les entitats sectorials: Josep Maria Serarols, Jordi Badia i Oriol Baños, així com de representants de les tres entitats i del teixit empresarial de la comarca. També ha assistit a la reunió la directora dels serveis territorials d’Empresa de la Catalunya Central, Teresa Clotet i l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez.


La trobada ha servit per donar a conèixer a la directora general una visió de l’àmbit turístic del Berguedà, exposar-li els principals projectes pendents a desenvolupar i les principals demandes del sector. Alhora, s'han donat a conèixer les diferents línies d’ajuda. Els representants del sector han explicat a Marta Domènech la voluntat de mantenir i fer créixer el turisme familiar, de qualitat i desestacionalitzat al Berguedà i, a la vegada, recuperar el turisme estranger que tenia la comarca com a destinació preferent abans de la pandèmia.

Una de les principals queixes del sector és que la mitjana de despesa per persona dels visitants al Berguedà és molt baixa en comparació a altres comarques del territori, és per això que les associacions han demanat les opcions reals per desplegar projectes, de manera que el Berguedà pugui optar a més línies d’ajudes i, a la vegada, poder-se vendre com a territori i destinació d’una manera directa a escala internacional. Un dels temes tractats ha consistit a conèixer en quin punt es troba el Pla de sostenibilitat turística 2021 que va rebre el Berguedà i que s’ha d’executar durant els pròxims mesos, així com les opcions futures per optar a noves ajudes.


Projectes pendents


Durant la trobada també s’han fet algunes pinzellades de problemàtiques endèmiques
de la comarca, com el desenvolupament de projectes i recursos motor com el del pantà de la Baells, de la Via Blava del Llobregat o de les colònies industrials, així com de l’aprofitament de l’entorn dels Rasos de Peguera, de la connexió Coll de Pal o de com treure rendiment del Santuari de Queralt. La sessió també ha servit per demanar els camins i les possibilitats econòmiques a explorar per desenvolupar el futur projecte de la Casa de la Patum, un dels potencials turístics de Berga i la comarca.

800.000 pernoctacions el 2021


Abans de la reunió, Anna Parcerisa, consultora turística, ha fet una pinzellada de la situació del Berguedà pel que fa al sector turístic. Ha recordat que el turisme al Berguedà suposa el 7% del PIB, que actualment s’ofereixen 13.500 places d’allotjament, el 60% de les quals són places de càmping i el 10% de turisme rural. Segons les dades de Diputació, el 2021 es van registrar unes 800.000 pernoctacions al territori i el perfil de visitants és públic familiar, en cotxe propi i que escullen el Berguedà per oci i natura. Una de les principals notes negatives és la poca despesa mitjana per visitant i la necessitat de créixer i guanyar en competitivitat. Per canviar-ho, cal "posar en valor els recursos amb alt potencial de la comarca".
Participació